• Martí arrasa a totes les parròquies i a la nacional, sumant la xifra de somni de 20+2 consellers, mentre que la representació del PS queda reduïda a sis i perd en totes les territorials

Bartumeu i Martí se saluden, ahir al Govern Foto: EL PERIÒDIC

Les primeres paperetes van ser premonitòries. Onada, tsunami o fenomen Martí, com es vulgui, però aquests primers vots ja van deixar clar cap on es decantava la balança del 3-A. Andorra gira cap al centredreta, i ho fa amb contundència. La crisi, el no saber explicar bé la feina feta i, els propis errors, han passat factura a un PS que des d'avui haurà de fer un enorme esforç de reflexió, no ja tant per digerir els resultats, sinó per encarar el futur d'un partit que queda molt tocat i amb la sensació de què en aquests dos anys no ho ha fet tant malament com per rebre aquest correctiu.

Si es parlava de parròquies claus, no hi ha hagut cap de decisiva, perquè el domini de DA ha estat aclaparador. A la llista nacional s'intuïa i les enquestes ho apuntaven, però les parròquies són un món a part. Però com ho va fer Marc Forné el 1997, Martí ha imposat el seu domini de nord a sud, d'est a oest i amb un resultat sense precedents. El líder taronja podrà governar amb una majoria absolutíssima, més que còmode, i posats a exigir, fins i tot els socis independents de Sant Julià (UL) s'hauran de rendir davant el poder del líder taronja.

DA s'ha engolit gran part dels votants que va tenir ApC fa dos anys, i també dels socialdemòcrates. Andorra la Vella i Encamp deixen de ser els feus tradicionals del PS, i aquí es forja una porció important de la caiguda a l'abisme del fins ara partit governant. Diuen que les estadístiques estan per a ser trencades, i aquests resultats posen el llistó molt alt. El ciutadà, lluny de demostrar un cansament per aquests dos anys de bloqueig i disputes, va anar a votar de forma massiva, com sempre, amb un 75,3% de participació, un mica menys, molt poc, que al 2009.

El triomf és inapel·lable. La llista nacional és taronja. A les parròquies segurament el resultat que més mal fa al PS és la fins ara intocable Andorra la Vella (des del triomf de Forné), que torna a dominis del centredreta de la mà de dos polítiques novells, que ni en el millor dels seus somnis s'imaginaven a l'inici d'aquesta aventura que serien capaces de donar la campanada, d'obrir una ferida en territori hostil, de destronar un territori amb cònsol i consellers socialdemòcrates. I és que més enllà del programa, de les propostes econòmiques i fiscals, DA ha tingut la virtut de vendre il·lusió. Es deia al 1993 que el sistema electoral impedia majories absolutes, i el proper Consell General, el nou parlament que s'estrenarà en la nova legislatura, acollirà 22 consellers generals del mateix color. Es parlava també de bipartidisme, però ara els politòlegs s'hauran de referir a monopartidisme. ApC va fregar el seu objectiu d'aconseguir els 1.150 vots que es traduïen en la presència d'Eusebi Nomen a la cambra parlamentari, però l'absència a les parròquies i l'evident pèrdua de recolzament dels votants deixen ApC fora de l'arc parlamentari. Com els Verds, que no acaben d'aconseguir que el seu missatge cali entre els ciutadans i un cop més no podran tenir l'anhelada veu al Consell General.

ENCAMP CAU / Encamp és un altre dels llocs que fa mal. La força d'UP+DA ha fulminat també la parròquia d'Alís i dels Dallerès. El PS va errar a l'hora de mesurar les forces i potser algú podrà retreure que no tothom va remar en la mateixa direcció. I a partir d'aquí, com un castell de cartes, totes les parròquies cauen per al PS. Ni Ordino ni la Massana van donar la sorpresa, Escaldes-Engordany va retre homenatge al seu excònsol, Sant Julià va fer bons els pronòstics, i a Canillo les diferències també són clares per als demòcrates.

Bartumeu ho té difícil. A banda de la minoria a l'oposició, va apostar fort a les parròquies situant als pesos pesants que ara no tindrà al Consell General. El futur és tot un interrogant davant aquests resultats. Deia ahir Ladislau Baró, número tres de Demòcrates per Andorra, que ara tenen davant «un repte apassionant però alhora força complex» per la situació que viu Andorra, i va afegir que administraran la victòria amb humilitat i amb «la mà estesa al diàleg» als seus adversaris polítics.

Administrar la victòria. Aquesta sí que és la clau: no emborratxar-se de victòria, i començar a traduir les promeses amb fets positius. A l'altre cantó, Bartumeu va dir que el comitè executiu analitzarà el resultat, i el cap de Govern sortint va preferir no avançar quin serà el seu futur. Va parlar de resultat «advers» i de «càstig», i va reconèixer que la crisi ha estat el pitjor enemic, així com haver adoptat mesures difícils d'explicar, com la reforma tributària en època de vaques magres.

Martí es va referir al canvi tranquil que ha promès al llarg de la campanya. Andorra ho necessita.

Per a més informació consulti l'edició en paper.