• El líder de DA declara acabats l'«individualisme» i les «dues Andorres» i augura un «canvi tranquil»

Martí celebra la victòria amb la seva dona, al quarter general dels demòcrates a Andorra la Vella, ahir Foto: ÀLEX LARA

La victòria és àmplia, però encara més àmplia serà la voluntat de diàleg amb el poble d'Andorra». Heus ací el mantra repetit ahir fins a la sacietat per Toni Martí, pel guanyador indiscutible, per l'home que ha polvoritzat totes les marques de la història política del Principat. Res de nou: Martí va prometre consens i diàleg durant tota la campanya i ahir es va comprometre a administrar el seu triomf amb aquestes mateixes premisses. L'ambient a la seu de Demòcrates per Andorra era ahir de tomb històric, de canvi radical, i Martí va declarar acabats l'«individualisme» i les «dues Andorres».

L'apel·lació a les dues Andorres –un dels mantres socialdemòcrates de l'última dècada– podria fer pensar en un esperit de revenja. Però no. Martí no es va permetre ni una sortida de to en la seva aclaparadora victòria i va tenir bones paraules per a tothom, també per al vençut sense pal·liatius, l'encara cap de Govern en funcions, Jaume Bartumeu. Martí va «agrair les paraules del cap de Govern» i va aconsellar als presents a la seu de DA ser «prudents i moderats». Si l'objectiu durant la campanya era defugir la crispació i promoure l'humilitat, el d'ahir era evitar de totes totes una borratxera de poder.

Martí va comparèixer poc després de les 11 de la nit, quan el 100% de l'escrutini ja donava als demòcrates una victòria de 21 consellers generals –23 si s'hi sumen els dos d'Unió Laurediana, que mai no havien pesat tan poc com ahir. Ho va fer acompanyat de Ladislau Baró, número tres de la llista nacional de DA i previsible president del Grup Parlamentari de la majoria al Consell General. En les hores anteriors, quan els demòcrates ja preveien l'aclaparadora victòria, Jordi Cinca i Gilbert Saboya havien comparegut diverses vegades davant la premsa. Significatiu o no, ahir a la seu central de DA els candidats presents eren els de la llista nacional i els de les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Allò de la «centralitat política i geogràfica» que Martí va proclamar a l'inici d'aquesta aventura política que va culminar ahir a la nit.

«Qui digui que s'ho esperava», menteix, va dir un dels impulsors del PRA i de DA, Estanislau Sangrà, poc després de confirmada la victòria. I és que ni les previsions més optimistes dels demòcrates comptaven amb guanyar les sis circumscripcions parroquials en què es presentava ni arribar als nou consellers a la llista nacional. Qui més qui menys donava per perduda alguna parròquia: Andorra la Vella, Ordino... però una a una van anar caient al sarró de DA: primer Canillo –previsible–, després Ordino –ajustada i meritòria–, més endavant la Massana –amb una diferència esfereïdora–, Escaldes –que també se la veien venir–, Encamp –un tomb històric al feu del PS– i la capital, la cirereta del pastís: la culminació de totes les aspiracions

Tots els matisos del taronja / L'onada taronja va inundar el soterrani de l'hotel Diplomàtic poc després del tancament de les urnes. A mesura que avançava la nit, la sala es va anar omplint de simpatitzants de totes les tendències: antics càrrecs del Partit Liberal, polítics procedents de tots els intents de construir una formació de centre, algun exmilitant del PS, representants de la societat civil... Tots els matisos d'un taronja que només Martí podia aglutinar sota una mateixa bandera. Entre la majoria el comentari més repetit era que el repte, la feina de debò, tot just començava ahir, que els 21 consellers de DA havien d'entendre que les coses havien canviat, de demostrar que s'havia captat el missatge de la ciutadania i fer tot el possible per no decebre les expectatives creades, que són grans, molt grans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.