Bieto exposa la seva visió sobre els emprenedors, a l'Art Hotel Foto: ÀLEX LARA

Ha estat convidada pel chapter d'antics alumnes d'ESADE a Andorra. Aquesta universitat privada barcelonina té repartits per tot el món prop de 40.000 antics alumnes, i 150 d'ells estan al país. Sigui per la seva habilitat, coneixements o per allò de la fortuna, tots ells tenen feina en l'actualitat. La crisi, tot i extendre's arreu, la veuen de lluny. Bieto ha vingut per conèixer-los i per continuar implantant-los l'esperit de l'emprenedoria empresarial.

–¿Quin paper juga l'emprenedor en la nostra societat?

–Queda clar que ens trobem en una situació de crisi, possiblement la pitjor de la història. El plantejament que defenso és que una de les vies és fomentar l'esperit emprenedor, tant fora de l'empresa, estimulant a la gent a ques s'arrisqui a l'hora de començar negocis, com dins de l'empresa, amb comportaments innovadors, convertint idees i projectes en realitats.

–¿No és paradoxal demanar esperit emprenedor en el context actual, on costa donar confiança als joves?

–Depèn. Sempre és un bon moment per crear empreses. Hi ha una crisi, però això no vol dir que no s'hagi d'arriscar, sempre hi ha nous segments de mercats que demanen coses noves. I ja ho sé que el finançament tradicional no aposta pels joves emprenedors. Però els projectes de risc no han d'anar a buscar aquest finançament, han de tenir estratègies diferents i buscar programes d'ajut de les administracions públiques. Potser no els donaran diners, però potser si un assessorament, un espai, etc.

–¿Què és el que més necessita un emprenedor, ¿diners, instal·lacions?

–Diners no. El que necessiten és un bon projecte, un equip i confiança. Sovint la barrera més important és la que es posa el propi emprenedor. Aquell que té un projecte bo, per tant, el que més necessita és un bon assessorament de persones que hi entenguin. És important que puguin contrastar si el model de negoci té sortida al mercat. I després no parar de provar. No hi ha cap emprenedor d'èxit que no hagi tingut abans un fracàs.

–¿Està dient que els diners no són prioritaris per iniciar un projecte?

–Els diners només són importants en una segona etapa. Per a la creació no calen tant. Seran necessaris quan es vol passar de ser de petita empresa a gran, quan el negoci ja funciona i es vol créixer. Aquí és on calen.

¿Es pot preveure si un negoci funcionarà o no?

–Només el mercat pot determinar-ho. Ni jo ni ningú tenim la bola màgica. Només es pot estar segur d'alguna cosa posant-la al mercat.

–¿En quins sectors hi ha més possibilitats d'èxit en l'actualitat?

–Tots. Per exemple, quan es va crear Zara el sector de la confecció estava en plena crisi. Si m'haguessin fet aquesta pregunta en aquells moments hagués dit que el de la confecció «ni parlar-ne». He vist èxits i fracassos en tots els sectors. Ara hi ha projecció en la biotecnologia, per exemple, hi he vist aquí fracassos estrepitosos. Clar que el sector influeix, però l'important és ser suficientment innovador per donar la volta a qualsevol sector.

–¿I aquí a Andorra, cap a on s'ha d'encarar un nou negoci?

–Avui en dia el món està interconnectat. Internet et dóna unes possibilitats infinites d'estar on sigui i de vendre a tot el món. És evident que si l'economia andorrana tira pel comerç i el turisme, es pot apostar per anar per aquí, però sempre tenint molt clar el concepte d'innovació.

–¿Coneix els seus alumnes andorrans? ¿En quina situació es troben?

–Són prop de 150, tots ells ubicats a diverses empreses o han iniciat negocis particulars. Tots estan ocupats, afortunadament. De fet tots els alumnes d'ESADE en dos mesos es col·loquen. Fins i tot alguns que encara no han acabat la carrera ja tenen feina.

–¿Veient aquesta situació, es pot dir que dins del sector empresarial és millor apostar per un ensenyament universitari privat?

–No hi estic d'acord. L'aposta ha de ser per un ensenyament de qualitat. Sigui privat o sigui públic

Per a més informació consulti l'edició en paper.