• El BP remunta un 0-2 per sumar tres punts que l'apropen al 'play-off', però troba a faltar un pivot de referència

Paulinho intenta buscar espais entre la pressió defensiva del Tobarra, ahir al Poliesportiu Foto: ÀLEX LARA

Benvolgut Cabinho, el BP Andorra et necessita. No és una qüestió d'esperit, sinó de tàctica. Simple tàctica. ¿Quan estaràs recuperat de la lesió? ¿Per al primer partit del play-off que, ara sí, és més a prop? ¿Potser per una mica més tard? Aquest equip sense tu no té ningú que controli la pilota d'esquenes a porteria, fiqui una mica de pausa i serveixi de far enmig d'una mar arrissada per moure tant la defensa rival com per ser qui obligui a fer les transicions d'atac andorranes amb correcció. Sense tu, simplement és una guerra anàrquica, on si bé és cert que els teus companys busquen la porteria rival i xuten infinitat de vegades a porta, quan la pilota no entra o es troben amb una pressió constant del contrari, com ahir contra el Restaurante Frontera Tobarra -cuer i descendit de Divisió de Plata-, no veuen més solucions que insistir per provar si s'obre la llauna. Ahir, després del 0-2 inicial, la remuntada fins el 3-2 final va arribar més per lògica que per rendiment, perquè el BP no sabia com rebentar el matx, i el Tobarra semblava buscar un títol. O simplement, sí que tenia un far.

Els tres punts es van quedar a casa però va costar patir. El conjunt manxec semblava destinat a rebre una golejada quan als 47 segons Carlinhos va robar una pilota i la seva passada de la mort a Paulinho va acabar amb la rematada del brasiler incomprensiblement fora, però la història no anava per aquí. Simplement, va ser tot a l'inrevés. Ernesto, amb un xut espectacular a l'escaire, imparable, va treure les teranyines de la porteria d'Aitor i va fer el 0-1 als tres minuts. Després, el guió anava amb el de sempre quan no està Cabinho, és a dir, jugades individuals i guerra particular: xuts de Carlinhos, Paulinho, Ludo, Llamas o Moisés, tots provant sort davant del porter Espi, que ahir semblava ocupar tota la porteria, el crack.

A més, per sorpresa del personal, el Tobarra, amb el 0-1, es va posar a marejar el BP amb porter jugador en el minut 10. No va durar gaire, però va servir per desvirtuar un matx que havia començat girat. El conjunt andorrà, amb tot, buscava el gol per hac o per be, i ni una volea de Ludo a passada per dalt de Jona, fantàstic, veia porteria. Així, la segona sorpresa va arribar a tres minuts del descans, quan Paulinho va perdre una pilota, Aitor va haver de sortir i una segona rematada va acabar al travesser, on esperava Adri per marcar. El maldecap es va fer encara més fort amb el 0-2, i no va ser fins l'últim segon quan Ludo va fer una bicicleta, va escoltar els crits de ¡xuta! des de la banqueta, i va soltar un tir ras i gairebé fàcil que l'inspirat Espi, ara sí, es va menjar. Era un 1-2 sobre la botzina que portava l'esperança tricolor.

La represa va tenir un principi amb un BP amb una altra cara. Més incisiu en tots els sentits, l'equip va trobar premi al minut 23 quan Paulinho va fer una gran jugada individual pel centre, va obrir a esquerres a Carlinhos i aquest va enviar al pal contrari i a dins. L'empat era el preludi del 3-2, que va arribar un minut més tard, amb Carlinhos marcant amb tir ras per la dreta, i a partir d'aquí va arribar l'anarquia de nou, però amb cert control andorrà, tot i que el canoner Ernesto portava el perill i Tano, amb dues ocasions en els últims 30 segons, va fer por. Fins i tot Juan Ródenas va perdonar a quatre segons, sol en el segon pal amb Aitor fora d'òrbita. Així que ja saps, benvolgut Cabinho, aquest equip et necessita perquè lluitis de pivot com només tu saps. ¿Quan tornes?

Per a més informació consulti l'edició en paper.