• L'equip d'Imbernón evidencia falta d'instint assessí però el cuer li facilita la feina

El jugador visitant Solé refusa una pilota pressionat per Nuno, ahir. Foto: TONY LARA

Tres punts i s'acaba una ratxa de tres jornades sense guanyar. És una de les poques conclusions positives que es poden extreure del partit d'ahir de l'Andorra contra l'Almenar (3-1), ja que permet l'equip de Richard Imbernón tornar a la ruta del triomf i com a mínim pot mantenir la distància de cinc punts amb l'Almacelles, que rep la Seu d'Urgell.

Venia el cuer. Ja descendit, només havia tret tres empats en el que va de lliga. El tècnic tricolor va situar una defensa de tres perquè el missatge era clar: volia una golejada. Efectivament, de primeres l'Andorra va acorralar l'Almenar, un dels pitjors equips en qualitat individual que s'han vist aquesta temporada a Aixovall que només sabia refusar i que es va arreplegar tant que fins i tot els jugadors es molestaven entre ells. Es feia impossible imaginar l'equip rival marcant un gol i només era qüestió d'obrir la llauna per tenir un partit plàcid. L'Almenar era la medicina perfecta per curar tots els mals.

Va començar a amenaçar Marc Pujol al minut 6, que es va plantar sol davant el meta visitant després de rebre una passada de Fabio entre línies, però el porter li va endevinar les intencions de regatejar-lo. Al 8 Riera va obrir a Fabio, que ni va centrar ni va xutar al vèrtex dret de l'àrea. Al 14 de nou Fabio va xutar des de la frontal, fora per poc. Al 19 Nuno va xutar al cos del porter amb tot a favor i en el rebuig Pujol va provar una vaselina que va topar amb la creueta. I per fi, al 25, Riera –enfadat amb el món perquè va pecar d'individualista, va buscar el gol amb massa ànsia no li va sortir gairebé res bé– va centrar de rabona i Nuno va controlar al segon pal i va estrenar-se com a golejador tricolor. El segon gol va tornar a néixer a les botes de Riera, que va xutar des de la frontal, el porter va refusar la pilota i Cristian va afusellar a plaer.

Si la primera part va faltar l'instint assassí que va impedir arribar al descans amb cinc o més gols, en la segona ni es va generar. Als quatre minuts de la represa el solitari punta visitant Giro va caçar un refús i des del vèrtex dret va engaltar una volea espectacular que va acabar a l'escaire. Però ja està, no va canviar res. Només l'Andorra, que ser massa horitzontal i va deixar de generar ocasions. Només va poder marcar un gol més, que va ser de Mejías des del mig del camp (85'), en veure avançat el porter. Un golàs, per això.

Per a més informació consulti l'edició en paper.