• Victòria del River a casa davant d'un rival inferior i a un partit avorrit de principi a fi, però efectiu en defensa i atac

Howard, que ahir va ser el màxim anotador del River, amb 17 punts, intenta la cistella pressionat per Van Schak, Rodrigo i Barra, ahir al Poliesportiu Foto: TONY LARA

El River Andorra va sumar una nova victòria que suposa una bombolla d'oxigen, per fi, si s'analitza la dinàmica irregular en què havia entrat, amb el record ben prop de la derrota a Plasencia de l'última jornada. Ahir, el CB Guadalajara va ser inferior, i ja ho era segons estadístiques, així que la confirmació va ser que el River va fer el que havia de fer: no caure derrotat, i molt menys a casa. Al final, 90-75.

El Guadalajara va començar amb un triple que va passar sense pena ni glòria, perquè la intensitat defensiva individual del River era l'arma que Joan Peñarroya va posar ahir sobre la pista del pavelló de Govern. Així, els andorrans forçaven les jugades ofensives rivals i els obligaven a exhaurir el temps o a haver de llançar amb una selecció de tir dubtosa d'arribar a bon port. Així, dos punts de Howard, altres dos de Johnson,i sengles triples, de Sánchez, Piru Ros, respectivament, capgiraven el marcador. L'avantatge local va anar pujant perquè la defensa feina bñe la seva feina, i als quatre minuts de joc el River ja vencia per 15-7. Però la força defensiva aviat passava factura: Piru acumulava dues faltes transcorreguts només sis minuts de matx, i a partir d'aquest moment, amb el moviment de banquetes, el període va canviar de rumb. No és que el River es deixés anar, perquè de fet guanyava fins de deu punts (21-11), sinó que tot eren imprecisions per una i altra part. Així, amb dubtes en els gestos de Peñarroya, va acabar un primer quart amb cara andorrana.

Però l'inici del segon quart no va portar bones notícies, perquè el Guadalajara va posar una marxa més al seu ritme inconsistent del primer parcial, i així va sorprendre amb la igualada, primer a 23, i després fins i tot mantenint-la amb el 29-29. I és clar, tampoc no havia de ser tan fàcil guanyar als manxecs. El River intentava jugades impossibles en atac, com per agradar-se, i el Guadalajara anava per feina. Peñarroya -braços creuats i mirada a terra amb gir de cap a esquerre i dreta- buscava solucions, i entre elles una era Piru Ros. Sortida del català i triple que posava el 38-34. Però les solucions, tot i ser bones, no eren sòlides, i així el Guadalajara mantenia el ritme, tot i arribar a la mitja part 50-40 per sota.

Però el tercer quart era el del manteniment. El River jugava amb el seu avantatge de 10 punts i es permetia ampliar-lo fins als 13 gràcies a triples marca de la casa de Sánchez, o la mateixa fórmula inicial d'intensitat defensiva com a primer norma. El Guadalajara volia però no podia, perquè contra les evidències del seu inferior nivell no podia lluitar, i així el River anava al davant més o menys ferm, gràcies a un quart que res no va tenir d'atractiu sinó fos per un triple de Holmes i una esmaixada que no va ser de Matalí, únics detalls que van fer exclamar alguna cosa l'avorrit públic andorrà.

El període definitiu semblava un passeig triomfal, sobretot perquè el River va començar tan fort que aviat es va situar 20 punts per sobre (79-59), però els andorrans ja tenen acostumats als aficionats a finals de partit no gens fàcils, i així van rebre un parcial de 0-7 que deixava les coses 79-66. Peñarroya li va veure les orelles al llop, va demanar temps i va rebaixar els nervis dels seus. i així va aconseguir que els seus nois temporitzaren com calia un matx que mai no es podia escapar. El Guadalajara es va mantenir en un marge per sota de 15 punts, fins i tot de 13, però mai va fer perillar l'hegemonia andorrana en aquest matx. Era una victòria que servia per respirar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.