• Armengol va titllar López de «mentider» a compte de la suposada retallada de prestacions que pretén aplicar DA H L'encara ministre també va perdre als punts el capítol de l'escola francesa i el de l'Arxiu

El socialdemòcrata Pere López, a l'esquerra, i el número u de DA per la Massana, Daniel Armengol, ahir als estudis d'ATV. Foto: ÀLEX LARA

Hi havia una certa expectació –un pèl malsana, diguem-ho tot–per veure el camí que seguirien els candidats de la Massana, Pere López pel PS i Daniel Armengol per DA: si perseverarien en la línia dura, aspra i biliosa assajada dimarts per Gil, o optarien en canvi per un perfil més discret, si es vol poc efectista i menys entretingut, però també més civilitzat i que, sobretot, permet anar a dormir amb la sensació que el nostre futur és en mans de gent que prefereix l'argumentació –per pobra o discutible que sigui– abans que la confrontació sectària. I va sortir cara: López i Armengol van protagonitzar una vetllada que per poc no va ser de guant blanc, perquè al final els va sortir la mala bava. Però només una mica, la justa. Va ser López qui va dur el pes de la nit. Li va sortir bé quan va clavar l'ullal en el dèficit de la CASS. Uns números vermells que –segons els càlculs de l'encara ministre– els socialdemòcrates han retallat des de 47 fins a 23 milions d'euros. Aquí es va créixer: «El que passa és que per vostès la llei de la CASS és un nyap, i al darrere d'aquesta preocupació pel dèficit el que proposen és una retallada important de prestacions».

Ho va repetir tres vegades, sí: «Vostès el que volen és retallar». I Armengol s'hi va tornar amb contundència: «Tres vegades ha dit que retallaríem prestacions, i tres vegades ha mentit». És veritat que al final és la paraula d'un contra la de l'altre, però què volen que els digui: a mi em diuen públicament mentider i no diré que crido el cosí de Zumosol (o la candidata Gil), però immediatament li plantifico a la cara de l'ofensor els documents que proven que he dit la veritat i que no sóc un pinotxo qualsevol. López no ho va fer, i cal dir que acusacions tan greus com aquesta que els demòcrates pretenen entrar en el paquet de prestacions amb la tisora a la mà no n'hi ha prou a dir-les per inèrcia, amb l'única prova del país d'assistits en què diu Gil que ha vist que es convertia Andorra.

No li va sortir tan bé a López el capítol territorial. L'Arxiu Nacional era una trampa òbvia que no va saber esquivar. Bartumeu farà bé a preparar una bona bateria per al duel de divendres –bona i també ràpida, no el confús i repetitiu cacau argumental en què es va embarcar el ministre– si no vol enganxar-s'hi els dit. Al final, el que va quedar són les dues idees força que en aquest punt va repetir Armengol una i altra vegada: que el Govern socialdemòcrata disposava de finançament per començar les obres del vial i l'eixampla del Través, i que no ho ha fet. I mira que és fàcil, això de l'Arxiu: la primera pedra no es podrà posar fins d'aquí a un any i mig. Com a mínim. Per tant, la posició demòcrata –l'Arxiu és necessari, però no urgent– és inatacable. El que passa és que ells hi van arribar primer, en aquesta conclusió, i s'han apropiat del mèrit d'ajornar un equipament que de totes maners no podia començar-se fins al 2014.

La qüestió educativa, en canvi, va estar més disputada: López li va retreure justament al rival d'ahir els «rumors» que, segons ell, han anat escampant els últims temps els demòcrates sobre l'hipotètic tancament d'algunes escoles franceses. Va insistir una i altra vegada en el «compromís» i l'«aposta» del PS amb els tres sistemes educatius, i com a prova va citar la futura construcció d'un nou Lycée a Encamp. Però Armengol va contraatacar aleshores amb un argument d'autoritat: la reunió que un grup de pares de la Massana –ell inclòs– va tenir el juliol amb un responsable de l'ambaixada francesa: «Allí se'ns va dir que si continuava el descens de matriculats, alumnes de diferents edats començarien a compartir aula i professor, i que no es descartava tancar centres. Així que d'infundats, res, els rumors». Per l'esquadra. L'al·legat final encara va deixar algun moment memorable: Armengol va tirar de l'argumentari Gil i va plantejar el dilema dels electors entre «una Andorra assistida artificalment i el país de les oportunitats que ha sigut sempre». I López es va posar –sense gaire convicció– la careta ideològica per advertir que el PS demana el vot per continuar les reformes socials, econòmiques, fiscals i laborals «que les forces immobilistes han intentat bloquejar». Per fi han tret a passejar el dòberman. Massa tard, potser.

Per a més informació consulti l'edició en paper.