• Gil i Bartolomé protagonitzen un tensíssim 'round' on la demòcrata va acusar el PS d'haver creat un estat «d'assistits» a cop de prestació
• El socialdemòcrata va clavar l'ullal en l'escola de l'Hort del Pui

Montserrat Gil i Bruno Bartolomé, a punt de començar el debat d'anit a ATV. Foto: ÀLEX LARA

Ens hem passat les últimes setmanes sentint a parlar del bon to, del tarannà constructiu, positiu i dialogant que propugna el candidat Martí. I va la número u d'Unió Laurediana, Montserrat Gil, i amb tres quarts d'hora de debat televisiu en fa prou per triturar una a una les esperances que aquesta nova manera de fer política ens hagi d'arribar de la mà de Demòcrates per Andorra. Si més no, si la candidata Gil torna a tenir mai responsabilitats de Govern. Les dosis de crispació, de visceralitat i de bilis que va anar injectant al debat va deixar –per comparació– la intervenció de Mateu d'ara fa una setmana en un ingenu joc de nens. Al primer al·legat ja va apuntar per on aniria la cosa: a Gil li va faltar temps per disparar-li al seu contrincant d'ahir, el socialdemòcrata Bruno Bartolomé, una bomba més aviat fètida: «Vostès porten dos anys creant misèria». La culpa, és clar, de la «incapacitat manifesta» dels de Bartumeu de «governar i de pactar». Potser sí, potser sí. Però alguna responsabilitat hi deuen tenir, en aquesta misèria, no només la conjuntura internacional sinó també els tres lustres de govern liberal que van precedir l'accident socialdemòcrata. I així li ho va fer veure Bartolomé.

Atenció, però, a la paraula accident. Perquè aquesta va ser una altra de les perles amb què la demòcrata d'UL va anar amanint el debat: ja cap al final, completament llançada, es va marcar un speech de tints sectaris, quasi guerracivilistes, en el millor estil Alfonso Guerra: «Els dos anys socialdemòcrates han sigut un accident en la història política del nostre país. És imprescindible corregir-ho». A l'enemic, ni aigua. Home, com a novetat radical en el (habitualment) pla discurs polític nacional, té la seva gràcia. Però qualificar com a «accident» un govern sortit de la voluntat popular i donar a entendre que existeix un ordre natural a l'andorrana on els que manen han de ser sempre del mateix color no demostra precisament gaire convicció democràtica: ja saben, pluralisme, alternança, respecte al contrari i totes aquestes pesades rèmores que garanteixen una convivència més o menys cívica.

L'estat assistencial, segons Gil

És clar que l'alarma ja l'havia sembrat minuts abans en desenvolupar una singularíssima teoria de l'estat social: «Nosaltres volem una societat activa, no un país d'assistits. I vostes donen prestacions perquè tota aquesta gent no torni a ser activa». Bartolomé va estar hàbil i ràpid –a diferència de la majoria de correligionaris que han desfilat aquests dies pel plató d'ATV, tot sigui dit– i li va fer veure l'enormitat que acabava d'excretar: «Catalogar com a assistits els que passen dificultats perquè l'empresa on treballaven ha tancat o qui es beneficia d'una beca de menjador em sembla com a mínim injust». De res va servir ja que Gil apel·lés al seu currículum –«M'he dedicat 22 anys a ajudar qui ho passa malament». Glups: ¿voluntaris per ser ajudats –o assistits– per la candidata Gil? I encara va posar un exemple d'aquesta societat d'assistits que, segons ella, ha creat el PS en dos anys al poder: els 75 euros d'ajut per a guarderies, a l'alçada –es veu– de les pitjors i més demagògiques ocurrències de Zapatero. A això es redueix, sembla, el «cafè per a tots» que DA s'entesta a convertir en una de les bales preferides en la batalla dialèctica amb el PS. ¿Cafè per a tots, diu, en un país on el ciutadà s'ha de pagar el 25% de la despesa sanitària? ¿On l'assegurança d'atur és pura ciència ficció? ¿On la pensió mitjana del jubilat puja a l'estratosfèrica xifra de 477 euros mensuals? ¿On el treballador a l'atur s'arrisca a quedar-se sense cobertura sanitària? ¿És això el cafè per a tots? Hmmm.

Davant d'enormitats com aquestes que tant retraten qui les pronuncia, els altres eixos temàtics sobre els quals va girar el debat van semblar pura especulació: des de l'escola de 2a ensenyança que UL vol col·locar als Horts del Pui per 53 mòdics milions d'euros –que pagarem tots, ep– fins al campus internacional en què també UL pretén convertir la Universitat d'Andorra. En resum: si ens hem de guiar pel debat d'ahir, el dilema del votant (lauredià) posa els pèls de punta: o l'accident socialdemòcrata encarnat en Bartolomé o la bilis de Gil. Ja el planyo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.