El candidat d'ApC, Eusebi Nomen, poc abans de l'entrevista amb EL PERIÒDIC a la plaça del Poble d'Andorra la Vella. Foto: TONY LARA

Si al Consell General hi ha hagut un protagonista indiscutible durant aquesta breu legislatura aquest ha estat Eusebi Nomen. Fa dos anys, el líder d'Andorra pel Canvi era quasi un desconegut per a molts ciutadans, però en 20 mesos Nomen ha ocupat més titulars i portades que molts consellers en tota la seva dilatada carrera política. Després que les branques parroquials d'ApC s'unissin al projecte de Demòcrates per Andorra, Nomen es presenta al capadavant d'una llista nacional formada per aquells disposats a seguir-lo a qualsevol final. El líder d'ApC pugna per revalidar el seu escó, guanyat a sang i foc durant aquests dos anys.

–¿Com encara la campanya en solitari? ¿Ha perdut les branques parroquials o se n'ha deslliurat?

–Andorra pel Canvi va liderar que es fes la unió a les parròquies en un sentit de vot útil, de tal manera que només hi hagués dues llistes a cada circumscripció i l'elector tingués molt clar quines dues opcions hi havia. En canvi, a nivell nacional, on el vot és més ideològic, més de programa, aquesta unió no era tan necessària. L'important era evitar la dispersió de vot a les parròquies i això explica per què l'escenari ha quedat configurat d'aquesta manera.

–¿S'apunta com a pròpies algunes de les llistes parroquials de Demòcrates per Andorra?

–És que estem rebent el suport de membres de les candidatures parroquials de DA o d'altres sigles. Estem rebent suport per les nostres propostes programàtiques, que són molt més clares que les de DA en qüestions clau com la sobirania, la fiscalitat, la reactivació econòmica i la política d'inversió en infraestructures.

–Fa dos anys parlava molt de concertació, però sembla que PS i DA estan d'acord en aquestes línies bàsiques i ApC no.

–El PS té una visió molt clara, que no és la nostra i que no compartim, però és molt clara; i DA està demostrant molta confusió, perquè no sap ben bé on vol anar. Encara sóc partidari de la concertació i defenso que Andorra necessita un govern d'unitat, que l'ha de liderar algú que sàpiga liderar, no només manar...

–Però un govern d'unitat necessita una base programàtica que PS i DA poden consensuar, i vostès...

–Això seria com ho planteja vostè si DA fos una formació unitària, però no ho és. Dins de DA hem de diferenciar la candidatura nacional de les candidatures parroquials. La candidatura nacional té una gran proximitat programàtica amb el PS, cosa que no passa amb les candidatures territorials. És per això que moltes persones ens estan dient que faran vot útil a DA a les parroquials, però que per convicció votaran ApC a la nacional, perquè volen que aquesta visió tingui veu i vot al Consell.

–¿Aspiren a una majoria relativa de DA que vostès puguin condicionar?

–És que hi ha molts ciutadans que se'ns acosten per dir que no volen una majoria absoluta de DA. Bé, de fet, el que no volen és una majoria absoluta del PS; però un cop això està fet, el que volen és que el centreesquerra que domina a la llista nacional de DA no tingui una gran majoria i que sigui ApC la que aporti aquest equilibri.

–¿Hem d'entendre que ApC és la dreta, doncs?

–La dreta no, és més aviat un centre centredreta, més clarament centredreta.

–¿La dreta no existeix?

–En aquestes eleccions a la nostra dreta no hi ha ningú. Som centre i centredreta i quan ens girem cap a la dreta veiem que no hi tenim a ningú...

–Un país molt progressista, doncs...

–A les llistes nacionals, les llistes parroquials ja són una altra cosa.

–Quant a la credibilitat d'Andorra ¿és sensat deixat l'acord monetari amb la UE en un calaix i no signar-lo?

–L'acord monetari ja està rubricat i això vol dir que els equips negociadors ja el donen per tancat. Els que diuen que voldrien reobrir les negociacions diuen coses sense sentit. En aquest sentit, em sembla normal no signar-lo mentre s'està negociant un altre acord en paral·lel, que és el de l'encaix dels petits estats a la Unió Europea. Per això volem mantenir-lo en espera, per evitar que interfereixi en la negociació de l'acord més global que també s'està duent a terme amb la UE. La prioritat ha de ser treballar aquest acord global, que afectarà Andorra, però també Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Kosovo i Montenegro.

–¿Què hauríem d'obtenir de l'acord global per acceptar un acord monetari que a ApC no li agrada?

–Que l'acord monetari sigui a canvi de la integració al mercat comú, a l'Espai Econòmic Europeu o alguna estructura d'aquest tipus. Com és el cas de Liechtenstein. Liechtenstein té cedida a la UE part de la seva sobirania legislativa en matèria bancària i financera, però al mateix temps té accés als mercats europeus i es pot desenvolupar com a país. El que no pot fer Andorra és seguir el que diuen DA i el PS: cedir la sobirania nacional en matèria bancària i financera a canvi de res. Nosaltres som l'única garantia que Andorra no cedirà sobirania a canvi de res.

–Però si l'acord monetari a la llarga implica l'aixecament del secret bancari –com vostè afirma– per moltes contrapartides que hi hagi no es pot signar.

–En això també ens hauríem d'emmirallar en Liechtenstein: En una negociació es pot arribar a un acord en un 95% de les qüestions i deixar un 5% per desenvolupar. Això és el que Liechtenstein està aconseguint i el que nosaltres també hauríem d'aconseguir: Anar a buscar aquest equilibri.

–¿Però qui ens diu que les pretensions harmonitzadores de la UE no seguiran quedant frenades pels vetos d'Àustria, Luxemburg o Bèlgica?

–El que és important és veure que la UE vol arribar a un acord amb el conjunt dels petits estats, que entén que ha de ser un acord simplificat de relació i que ens hem d'alinear amb els estats que són forts negociant, com Montenegro o Liechtenstein. Una bona posició dels petits estats en el seu encaix amb la UE també pot reforçar els interessos d'Àustria, Bèlgica i Luxemburg en la seva lluita contra l'intercanvi d'informació fiscal espontani que altres països de la UE voldrien imposar. És qüestió de buscar equilibris i de no cedir mai a canvi de res.

–¿Però el PS i DA tan poc s'estimen Andorra que se la volen vendre a tan baix preu?

–El PS té una visió d'una Andorra integrada dins la Unió Europea, una visió que neix de la convicció que les solucions als problemes d'Andorra vindran de la Unió Europea. Per tant, a ells ja els interessa exagerar una mica els ultimàtums per portar les ovelles a la pleta. Nosaltres no tenim aquesta visió: nosaltres volem una relació amb la UE des del tu a tu, des del respecte a la sobirania per trobar un encaix satisfactori per als petits estats. I DA està aquí al mig i no sap ben bé el que vol: parles amb alguns membres de DA i et diuen una cosa, parles amb els altres i et diuen el contrari... Però el cert és que l'opinió dominant de la llista nacional de DA –que no de les parroquials– és seguir el camí marcat per Jaume Bartumeu.

–Si el PS vol portar les ovelles a la pleta de la UE i DA s'hi deixa portar, vostè deu ser l'ovella esgarriada...

–Nosaltres som els que portem rigor en els plantejaments, perspectiva en la negociació i respecte per a la sobirania andorrana.

–ApC insisteix en el rebuig a l'IVA, que el PS, DA, la Cambra i la CEA avalen ¿no és un debat amortitzat?

–No, de cap manera. L'altre dia en una reunió amb la Cambra vam arribar a la conclusió que tot això de l'IVA no és més que una excusa per posar més impostos. El que fan és transformar l'IPI, l'IMI i l'IAC en un IVA. Però per signar convenis de doble imposició, que és el que el futur de l'economia andorrana necessita, això no serveix per a res. Per signar aquests convenis el que cal és tenir imposició directa sobre els beneficis de les societats, sobre les rendes mobiliàries i sobre les rendes salarials. ¿I què fan el PS i DA? Introdueixen l'IVA substituint ISI, IMI i IAC, però a més introdueixen l'impost sobre els beneficis i quan vagin a negociar els convenis salarials els diran que han d'introduir un impost sobre les rendes salarials i al final els donaran un ultimàtum i els diran que també han de gravar les rendes mobiliàries i ho acabaran fent. Aquesta és l'estratègia.

–¿Estratègia per aconseguir què?

–Que el Govern passi d'ingressar els 300 milions anuals que ingressa ara als 380 que ingressarà amb l'impost de societats –Jaume Bartumeu i Toni Martí ja ho han reconegut– més tot el que recaptaran amb les rendes mobiliàries i les salarials. Augmentar la recaptació del Govern, aquest és l'objectiu final. I nosaltres diem no, això no pot ser, la nostra economia no es pot permetre un increment de la pressió fiscal del 25%, del 30% o del 40%. Aquesta és una altra diferència essencial entre nosaltres i la resta. A nosaltres ens preocupa la viabilitat del model econòmic andorrà i a ells només els preocupa incrementar la recaptació de l'Estat.

–Però sembla lògic que un sistema fiscal tingui les dues potes: la directa i la indirecta...

–Com a tots els petits estats, i com a estats mitjans com Holanda, la solució està en fer imposicions directes, nominalment directes, per estimació indirecta; és a dir, a través d'uns paràmetres que són molt similars als mòduls existents avui per a l'IMI, l'ISI i l'IAC. En un país com el nostre, tan petit, amb tan pocs models empresarials, és molt fàcil parametritzar i estimar el benefici a través de les importacions, el nombre de treballadors, la superfície de l'empresa, el consum de llum... és a dir, un impost directe per estimació indirecta. Tot plegat amb l'objectiu de complir amb els requisits per establir convenis de doble imposició, però sense augmentar la pressió fiscal.

–Si en una negociació hagués de cedir ¿què preferiria: que desaparegui l'IVA o que l'impost sobre la renda dels no residents sigui del 25%?

–És que el debat no és aquest: el debat és que Andorra necessita un encaix amb Europa per poder accedir als mercats, per poder accedir als mercats cal signar convenis de doble imposició i per signar-los cal tenir imposició directa. I el que no es pot permetre en la situació actual és augmentar la pressió fiscal. L'augment en la recaptació només pot venir d'una reactivació econòmica.

–¿D'aquests fets diferencials del seu programa quin sacrificaria abans en una negociació?

–Cap, perquè cap es pot sacrificar si el que es vol és que Andorra tingui futur. Si volen pactar alguna cosa, ja ho pactaran els altres dos, que estan d'acord; nosaltres sobre això no negociarem, perquè seria anar contra els interessos d'Andorra. Una relació madura de respecte sobirà amb la UE és imprescindible, els convenis de doble imposició són imprescindibles i no augmentar la pressió fiscal és imprescindible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.