• La llei del Comerç, la d'impacte ambiental, i la del Pla de Gestió de la Vall del Madriu són algunes propostes que s'han quedat encallades als programes i que no han vist la llum. Aquest cop els partits tornen a prometre-les

Els programes electorals a Andorra es van crear a partir dels inicis dels 70. Va ser un grup de dones i de joves els que van reclamar als grups polítics que imprimissin per escrit totes les promeses que dies abans d'eleccions feien pels carrers i casa per casa. Anteriorment eren grups de persones que es presentaven sense sigles i sense tenir les llistes tancades. Els programes electorals van ser reclamats per tenir una garantia d'allò promès. Amb la formació d'aquests grups polítics i de la modernització de la cultura democràtica, els programes s'actualitzen i passen de ser un full divulgatiu a un màrqueting més innovador. Els partits, rodejats d'assessors polítics, dissenyen els seus llibrets de tot allò que volen fer. És com una carta als reis per a Andorra. Però aquí la màgia no existeix i són ells els que han de fer realitat les seves propostes. Unes promeses, algunes de les quals, venen arrossegant-se en vàries legislatures.

L'esperada llei del comerç és un denominador comú en tots els programes electorals. Totes les forces polítiques estan d'acord en tirar endavant aquesta llei. ¿On està el problema? ¿No hi ha temps de tirar un text legal en quatre anys, o en dos? ¿Per què si canvia el color del Govern, tots volen fer-se la seva i comencen de nou la redacció de la llei? Aquestes són algunes de les qüestions que els electors es plantegen. Si el comerç és un dels motors de l'economia andorrana, perquè aquesta no es converteix en una prioritat factible. Prioritat ho és, perquè si mirem cada programa electoral la llei de comerç apareix. Tant el Partit Socialdemòcrata (PS) com Democrates per Andorra (DA) utilitzen el mateix verb: impulsar. Els Verds, per la seva banda, ho anuncien com una «mesura» a tractar en taules de treball. Liberals i socialdemòcrates han impulsat i treballat per tirar endavant aquesta llei que finalment no ha vist la llum. L'aturada del funcionament de l'Associació de Consumidors d'Andorra (ACU) és una de les conseqüències de no tenir una llei de comerç, com tantes altres. Aquests dies els líders polítics visiten comerços i tornen a prometre aquesta llei. Poca memòria.

Una altra llei que ha quedat pendent és la del Pla de Gestió de la Vall del Madriu. Recollida en els apartats de Medi Ambient dels programes electorals, aquesta ha estat una altra promesa arrossegada en diverses legislatures per diversos partits polítics. La resposta sempre és la mateixa. «Està a punt». Sí, però tampoc s'ha aprovat ni ha entrat a tràmit al Consell. Els comuns implicats i el Govern són els que s'han de posar d'acord i sembla que alguna de les competències i límits dificulten aquest acord.

A diferència del programa que va presentar el PS en el 2009 en el que prometia «regular definitivament, per llei, la gestió adequada de la vall del Madriu-Perafita-Claror, recollint totes les sensibilitats i amb una visió primordialment tècnica», el d'aquest any no fa esment específic d'aquesta llei. Tot i que el candidat socialdemòcrata a la territorial d'Escaldes, Jordi Font, va assegurar recentment que Toni Martí, com a excònsol d'Escaldes, ha estat el culpable de que el pla no tirés endavant. El mateix Font va ser el que va apuntar que cal una llei específica, alternativa, sobre aquesta gestió, si el Govern i els comuns no es posen d'acord. Tot i això el programa electoral del PS, sigui per la raó que sigui, no ha inclòs aquest cop aquesta regulació de la Vall del Madriu.

En canvi DA ho recull amb l'expressió «ens ocuparem del vessant paisatgístic de la cultura promovent el pla de gestió de la Vall del Madriu-Perfita Claror en el mac de la declaració de la Unesco».

Els Verds també fan esment i ho barregen amb una altre dels incompliments històrics. La llei d'impacte ambiental. Promoure, treballar i aprovar són alguns dels verbs que recullen els programes electorals per proposar que volen tirar endavant la protecció del nostre entorn ambiental.

Aquestes, així com la creació de zones comercials de circulació única per a vianants i tantes altres són propostes que es repeteixen als programes electorals dels diferents partits i en continues legislatures que, per diferents motius, han quedat encallades com a promeses incomplertes.

Això no significa que els programes electorals siguin un recull de falses promeses. Cal que l'electorat s'assabenti de les propostes que els polítics volen tirar endavant alhora de ser crítics. L'ocupació i l'habitatge són alguns dels temes que més preocupen a la societat. Tots els grups polítics fan esment de propostes que volen tirar endavant en aquests aspectes i hi ha que assabentar-se de què proposa cadascun.

La credibilitat o no que puguin tenir els polítics no depèn únicament d'aquests reculls de propostes. DA i PS han seguit el format tradicional del llibret i Els Verds ofereixen el seu programa per la web del partit, per economia i sostenibilitat.

ApC, en canvi, ha fet una proposta més original de presentar les seves propostes, per entregues i publicitant-ho als mitjans de comunicació. La retòrica i l'estil dels programes electorals és el màrqueting que utilitzen per vendre's. És l'elector el que ha de ser intel·ligent per interpretar aquests anuncis publicitaris i elegir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.