El candidat del Partit Socialdemòcrata (PS), Carles Blasi, en un carrer comercial de la capital Foto: TONY LARA

Ha estat conseller durant sis anys i repeteix al capdavant de la llista territorial del PS a Andorra la Vella. Carles Blasi afronta la recta final de la campanya amb prudència, encara que l'enquesta del CRES li sigui favorable. Es mostra respectuós amb la candidatura rival, tot i que està convençut que la «credibilitat» juga a favor seu.

–¿Ho donen per fet, que guanyaran a Andorra la Vella?

–Sincerament, em preocupa que tothom ens doni per favorits. S'ha de tenir en compte que aquesta vegada som només dues candidatures, i no tres o quatre. També caldrà veure com ha percebut la gent la tasca de govern i com valora aquesta cosa que s'ha creat enfront del PS i que pretén ser nova –encara que aquí ja ens coneixem gairebé tots. La veritat és que aquest procés me'l prenc amb molt de respecte.

–Portem uns dies de campanya. ¿Què li diu la gent sobre el que ha passat aquests dos anys?

–Hi ha de tot. Hi ha qui fa la reflexió i veu que no se'ns fer pot una valoració completa perquè no se'ns ha deixat acabar la legislatura i no se'ns ha deixat treballar. Per tant, no hem pogut fer moltes de les coses que hauríem volgut. I llavors hi ha altres posicions més personals i, segurament, més radicals. La crisi afecta, poc o molt, a tothom, i hi ha qui fa una valoració des d'una perspectiva molt personal i en funció de la seva situació. És normal. Però també s'ha d'entendre que el que no pots fer són miracles. Les situacions de crisi costen moltes vegades de passar. Ara bé, des del Govern s'han fet coses per superar aquesta situació i s'ha treballat per tirar endavant dos sectors tan importants com són el comerç i el turisme.

–¿Quines són les seves propostes per reactivar l'economia?

–D'una banda, hi ha propostes per aplicar de manera més immediata i que van encaminades justament a reactivar els pilars de l'economia andorrana. En matèria de turisme, per exemple, plantegem potenciar un turisme sostenible i també el turisme de congressos. També pensem en promoure un pla de dinamització i de reactivació del comerç. Per un altre cantó, hi ha la reforma fiscal, que un cop completada ha de permetre obrir l'economia a l'exterior.

–¿És una prioritat, la llei del comerç que el ministre Claudi Benet ja tenia embastada?

–És essencial disposar d'aquesta llei. No pot ser que un dels sectors que és un dels pilars de l'economia andorrana pateixi aquesta manca de regulació. La llei del comerç ha de servir per combatre un seguit de males pràctiques, que de vegades impliquen deslleialtat vers els altres comerços i, sobretot, projecten una mala imatge del nostre comerç cap a l'exterior. Hi ha certes pràctiques, com ara les botigues que estan permanentment en liquidació, que perjudiquen la imatge del país. S'han de corregir, aquestes situacions.

–¿I les propostes en matèria social?

–Les polítiques socials han estat tradicionalment un dels cavalls de batalla del PS i són un dels pilars del nostre programa. Tenim clar que el primer són les persones. L'economia són les empreses, però és que, al capdavall, les empreses estan formades per persones i el país són, en definitiva, les persones. El que passa és que, amb la situació de crisi en què estem, tot ens porta a parlar primer del tema econòmic. Hi ha gent que perd la feina i aquesta és una situació que, sovint, passa per davant d'altres qüestions.

–El seu programa també tracta les relacions laborals.

–Havíem treballat les lleis laborals, que no eren estrictament el projecte del PS perquè les havíem pactat amb una part d'ApC, però al final no van prosperar. Proposem modificar el procediment d‘acomiadament i també la llei qualificada de llibertat sindical i la llei del Codi de relacions laborals. És a dir, continuem mantenint al programa el que sempre hem defensat. Els que estan en contra d'avançar en els drets laborals diuen que ara no toca perquè estem en època de crisi, però és que, quan no ho estàvem, quan anàvem a 200 quilòmetres per hora –metafòricament parlant–, llavors deien que no calia. Són coses que s'han de tirar endavant.

–¿Com la prestació d'atur?

–L'assegurança d'atur, amb base contributiva, és una necessitat. Resulta que, si l'haguéssim tingut abans, ara estaríem millor, però és que en aquell moment no ho van voler fer. En qüestions laborals, els treballadors es troben en situacions d'autèntica indefensió i l'únic que poden fer és recórrer a la Batllia, cosa que no és àgil. Quan es resol un assumpte, pot haver passat tant temps que vés a saber on és la persona interessada.

–¿Destacaria algun projecte a la parròquia d'Andorra la Vella?

–He estat conseller i vull ser conseller en clau nacional, però hi ha un projecte d'abast nacional i que s'ha de desenvolupar a Andorra la Vella que és la nova seu de la justícia. Aquest és un projecte que s'ha vist bloquejat per la situació d'aquests dos últims anys al Consell General, però que és imperatiu tirar-lo endavant. Actualment, s'està treballant en unes condicions que no són massa bones i, a més, el trasllat ha de permetre un estalvi important, ja que deixaríem de pagar lloguer. És curiós perquè aquests dies de campanya tothom està per reduir la despesa de funcionament, però resulta que quan ho podien fer, no ho van fer. Hi va haver un projecte de crèdit extraordinari, que va ser rebutjat, per canviar la ubicació de la justícia. L'obra ve de final del mandat de Marc Forné i després es va renegociar amb el Comú. En aquests moments, hi ha un conveni pel qual el Comú posa a disposició uns terrenys a prop del pont de Tobira i, a canvi, els espais que queden lliures a sota de la nova seu del Consell General seran d'ús comunal: hi haurà una plaça pública, un espai per a la gent gran...

–¿Quins projectes prioritzen en matèria d'infraestructures?

–El que cal és revisar el pla sectorial d'infraestructures, que ha quedat obsolet perquè es va fer amb unes previsions de creixement que no s'han complert. Ni es necessita el mateix ni la situació econòmica ens permet executar totes les obres que s'havien previst.

–¿Amb quin missatge s'adreça als electors?

–Penso que, a favor nostre, tenim la credibilitat. DA planteja qüestions comunals o bé qüestions que el Govern socialdemòcrata ja ha començat a fer. O ha intentat començar a fer i ells han bloquejat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.