• Costa definir qui va començar primer, després de les promeses inicials de fugir de la controvèrsia H Però una setmana després de l'inici queda poc d'allò del «to moderat». L'exemple: la reunió de poble de divendres

Blanco i Bartumeu a la reunió de poble d'Escaldes, aquest divendres. Foto: TONY LARA

El candidat a cap de Govern pel Partit Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, relatava divendres que durant una de les cites eventuals d'esquí que manté amb el vicesecretari general del PSOE i ministre de Foment del Govern espanyol, José Blanco, poc temps abans de l'anunci d'eleccions anticipades, aquest li va proposar d'assistir a un dels actes de campanya electoral per tal de mostrar explícitament el suport cap al seu «amigo Bartomeu». Dit i fet: Blanco assistia divendres com a convidat de luxe a la reunió de poble escaldenca. 48 hores abans, i acompanyat d'un bany de masses de proporcions similars, ho havia Toni Martí.

Serà perquè l'escenari és, per molts, el feu del ja excònsol Antoni Martí, serà perquè venien calents d'una jornada marcada per les acusacions directes, però el PS va optar ahir per un discurs més directe i punyent cap als seus adversaris.

No va caler esperar ni deu minuts per veure que la nit no seria de temàtica tranquil·la. El número 2 de la llista d'Escaldes, Víctor Naudi, va ser clar i directe. Del seu discurs van sortir paraules com «milhomes» (en alusió a Martí) o «alguns es pensen que són els amos d'Escaldes».

El número 1, Jordi Font, no va voler quedar-se enrere. Va fer esperar uns minuts més del previst al públic present, després d'oblidar-se el guió del seu discurs a la butaca (entre riures, va assegurar que no ho havia fet expressament) però de seguida va encendre el canó per disparar frases com «quan eren al Govern fan convertir-lo en un lobby d'interessos particulars» o «una colla de guiris volen escombrar-nos de l'estat del benestar».

I va arribar el torn de Blanco. Tot va començar amb una ingènua petició solidària tot baixant una pista d'esquí. Però la bola de neu ja s'havia fet gran. Presumiblement per allò de contagiar-se de l'esperit crític, va encendre també la guspira del seu to per atacar directament «una dreta que pensa més en els seus interessos que ens de les persones» i que no pot «suportar que les coses ens estiguin anant bé».

Val a dir-ho, l'eufòria el va portar a alguns errors. Fins a dues vegades va confondre el mes de les eleccions (es va disculpar perquè «nosaltres tenim eleccions al maig») i va parlar de la importància d'obtenir els «15 diputats». Però va aconseguir aixecar de la cadira al públic. Mantenir el to passional de la velada.

Amb el punt i final de la reunió de poble de divendres quedava palès que el vivor electoral ha augmentat. DA també ha fet créixer les seves acusacions directes i ha utilitzat aquests dies sentències com la «caça de bruixes» del PS, «la intoxicació dels porta a porta» o «un partit que només es mira el melic».

Lluny queda ja allò del to moderat per part d'uns i del «defujo de la crispació i retrets» per parts dels altres, que va marcar l'enganxada de cartells de diumenge. És irrellevant posar-se a determinar qui va començar, qui va escalfar a qui. El que queda clar és que el compte enrere ja està en marxa. Comença el match ball de les eleccions generals 2011.

Per a més informació consulti l'edició en paper.