El candidat demòcrata al Clot d'Emprivat amb l'agulla de Caldea al fons Foto: TONY LARA

Miquel Aleix, un dels pesos pesants de l'escaldenca UCPA, va participar al Consell constituent, va encapçalar la candidatura nacional de l'AND i va ser el primer subsíndic del període constitucional entre 1993 i 1997. El 2009 va tornar a la política encapçalant la llista territorial d'Andorra pel Canvi. Aleshores el socialdemòcrata Jordi Font es va endur la victòria. Ara Aleix hi torna, confiant en l'efecte Martí per desbancar el PS en la circumscripció d'Escaldes.

–Torna a la política de la mà dels seus ex rivals. ¿Sortirà bé l'experiment?

–Espero que sí, perquè a Andorra no hi ha diferències ideològiques profundes, més o menys tots pensem de la mateixa manera. És cert que en això que avui és el centre hi ha persones que havien format part –més per tradició que per idees– de grups parroquials enfrontats; però ara, vista la necessitat de consens que hi ha, hem fet l'esforç d'unir-nos abans de les eleccions.

–Amb ApC el discurs ja era aquest. ¿Quina diferència hi ha amb el que va fer ara fa dos anys?

–Vaig anar a ApC perquè era una plataforma que ocupava l'espai que ara ocupa Demòcrates per Andorra. La diferència està en què ara l'espai és molt més ampli, però jo hi vaig amb el mateix esperit de diàleg i de consens, perquè les reformes que hem de fer han d'implicar tots els sectors econòmics i tot l'espectre polític. Vistes les picabaralles que hi ha al Consell quan no hi ha una majoria àmplia, hem optat per fer el pacte previ a les eleccions, no per anar en contra de ningú, sinó per anar a favor del país.

–El 2009 ApC no descartava ajudar a la governabilitat del PS. ¿L'ha decebut Jaume Bartumeu?

–El resultat que va obtenir ApC permetia fer de partit frontissa i jo vaig estar a les negociacions amb el Partit Socialdemòcrata amb voluntat de consens, però des del PS se'm va dir que els corresponia manar a ells i que ells volien tenir la possibilitat de tirar endavant el seu projecte amb independència de la majoria relativa que tenien. Ja els vaig dir que no ho veia com ells, perquè començava una legislatura complicada. El que sí m'ha decebut és que quan des de CR o ApC s'ha volgut buscar el consens, des del PS s'ha rebutjat.

–En algunes declaracions ha semblat que ApC comptava les llistes d'Encamp i Escaldes com a pròpies...

–No, miri, hem de ser clars davant de l'elector: el senyor Eusebi Nomen manté un espai amb una llista nacional, i això és legítim, però jo estava a ApC a títol individual i a títol individual estic avui a DA, perquè és un espai més ampli i que genera més consens. És l'única manera d'evitar protagonismes, de fer que el protagonista sigui el país, perquè els protagonistes en política ofeguen el projecte.

–¿Li ha agradat l'oposició que ha fet ApC i el Sr Nomen al Consell General?

–El Sr Nomen ha fet un treball positiu i un seguiment exhaustiu de la tasca del Consell i del Govern. El que passa és que algunes vegades, i així li ho he reprotxat directament a ell, ha fet una oposició massa agressiva. Aquí a Andorra entenem la política com a confrontació, però sense tanta agressivitat. Això també se li pot reprotxar al Sr Jaume Bartumeu, que no ha estès en cap moment la mà.

–Hi ha antics companys seus de l'AND que diuen que al Sr Nomen ha fet amb el Sr Bartumeu el mateix que ell va fer amb el Sr Òscar Ribas el 1994...

–Bé... sí, és un símil que pot semblar llunyà, però és molt proper i em sembla molt encertat.

–¿Com és que fa dos anys feia campanya contra l'IVA i ara el defensa?

–El que dèiem és que no s'havia d'augmentar la pressió fiscal i en aquell moment ningú no tenia clar si l'IVA faria pujar la pressió fiscal o no. Nosaltres el que vam dir és «en aquest moment delicat, IVA no», perquè pensàvem que feia pujar la pressió fiscal. Després de dos anys de legislatura i amb les lleis fiscals que s'han votat, s'ha demostrat que amb un IVA o TVA que es cobri a la Duana i que no apugi la pressió fiscal el nostre sistema tributari serà més entenedor. A més, permetrà signar convenis de no doble imposició perquè les empreses andorranes puguin treballar d'Andorra cap a l'exterior.

–¿Europa li genera reticències o la veu com un camí inevitable?

–Des del moment en què vam treballar per fer la Constitució veiem que l'acostament a Europa era necessari, sobretot perquè els nostres joves tinguin futur i puguin sortir d'Andorra en les mateixes condicions que ho fan els altres joves europeus. També per aconseguir que els nostres empresaris puguin treballar en peu d'igualtat amb Europa. Però cal entendre que la UE és un conglomerat immens de països i que nosaltres som una puceta i no ens podem permetre la reciprocitat absoluta. Cal buscar un model ad hoc, un encaix assumible. En aquest punt no crec que hi hagi problemes entre els socialdemòcrates i nosaltres.

–¿Li sembla que el Sr Bartumeu ha cedit massa amb la UE o és que hi havia poc marge de maniobra?

–No es tracta de si ha cedit molt o poc, jo el que li reprotxo al Sr Bartumeu és no haver-ne fet partícips els altres partits i els sectors econòmics. El Sr Bartumeu ha fet un gran treball en l'àmbit dels Afers Exteriors, però s'ha fet sense el consens necessari. Possiblement no hi havia gaires alternatives a l'acord monetari, però s'hauria hagut d'actuar d'una manera més consensuada.

–¿Arribem massa tard a la fiscalitat i a l'acostament a la UE?

–Quan, fa dues dècades, sortíem a fer lobby per presentar el que era Andorra i la seva modernització tenim la simpatia i la complicitat de les institucions europees. Si aleshores aquell treball hagués prosseguit hauríem pogut negociar acords més favorables i més fàcils de negociar. Però bé també calia que algunes persones evolucionessin i digerissin la nova Constitució.

–¿L'actitud de la UE amb Andorra és poc comprensiva?

–No, l'únic que passa és que els països veïns també estan a l'expectativa perquè Andorra molt sovint no ha fet els deures quan els havia de fer i ara estan cansats de paraules i volen fets. A vegades els andorrans ens sentim oprimits perquè en el moment que havíem de fer determinades coses tampoc no les hem fet.

–¿Veu bé la reforma de les lleis laborals pactada pel PS i ApC?

–El que és segur és que el desplegament de la legislació sindical i laboral i omplir de contingut el títol II de la Constitució és encara avui una assignatura pendent. Això s'ha de tancar d'una vegada per totes amb un gran pacte de tots els sectors. És un tema en el qual no s'hi ha de fer política: hem de fer unes lleis eficients i adaptades al nostre país.

–Fa 20 anys vostè era dels progressistes d'Andorra. ¿Segueix al mateix lloc o està més a la dreta?

–És que la situació política d'Andorra ha evolucionat. Aleshores jo estava més a l'esquerra perquè també hi havia un nucli més conservador. Ara la situació s'ha centrat més i un amb els anys es torna més conservador. Però és bo que hi hagi joves amb un sentit més progressista i amb unes idees més evolucionades perquè és inherent a la joventut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.