El candidat socialdemòcrata al pont d'Engordany, amb les cases de la part alta al fons Foto: TONY LARA

Jordi Font va arribar al Consell General el 2005 com a número quatre de la llista nacional del PS. El 2009 va encapçalar la candidatura territorial socialdemòcrata a Escaldes i va mantenir la parròquia en mans del PS. Ara hi torna, amb el repte de revalidar el títol davant la gran aliança demòcrata i amb els vents de l'efecte Toni Martí en contra. Però a Font, polític directe, sense embuts i de verb abrandat això no li fa por; dos anys presidint la Comissió de Finances amb la presència d'Eusebi Nomen l'han curat d'espants.

–¿Amb dues llistes i amb el Sr Martí al capdavant de la nacional, el PS ho té força més complicat a Escaldes?

–Més complicat per aquests factors, però també més senzill per altres. No negaré que el nom de Martí pesa, però no hi ha res decidit. Vam presentar un projecte polític fa dos anys amb el qual vam obtenir la confiança del poble i una sèrie de persones que avui estan amb el Sr Martí ens han impossibilitat dur-lo a terme. Penso que no hem fet res mal fet com perquè no ens tornin a renovar la confiança.

–¿Li sorprèn veure al davant seu persones que per lògica s'haurien d'haver decantat cap al costat del PS més que cap a l'altre?

–És que no comparteixo aquesta anàlisi i, per tant, no em sorprèn amb absolut.

–Però el Sr Aleix i el Sr Mateu compartien partit amb molts dels que avui estan al PS...

–Això és cert i no negaré l'evidència. El que ha passat és que quan s'ha instal·lat el progrés i la modernitat al Govern tota una sèrie de persones que en el seu moment havien estat capdavanters del progrés han vist que ara la cosa anava de debò i s'han fet enrere. D'alguna manera aquestes persones s'han deixar dépasser par les événements i ara pensen: «si no hi posem una mica de fre aquest país serà modern de veritat, serà europeu de veritat». I per això han fet pinya amb una sèrie de gent que no vol que aquest país progressi i tingui futur.

–Però sembla que en les reformes estructurals no estan tan allunyats...

–Però el gruix dels demòcrates és el gruix del que era CR, que han fet que la reforma fiscal quedés a mitges amb l'IVA sense aprovar i que han deixat aquest país dos anys sense pressupost. Potser el PS no ens mereixíem tenir pressupost, però el país sí i si l'electorat ha volgut que governi el PS ¿qui són ells per decidir que el país es pot quedar dos anys sense pressupost? Perquè és molt fàcil posar-se l'etiqueta de progressista, però el moviment és demostra caminant; han tingut dos anys per demostrar-ho i no ho han fet.

–¿Quines haurien de ser les prioritats per a algú progressista?

–Les prioritats han de ser sortir del marasme econòmic en el que estem i la sortida només pot arribar per la via del progrés, perquè mirant enrere o quedant-nos com estem no ens en sortirem. Cal que aquest país deixi de ser tributari de molts elements externs: Si hem de seguir vivint de l'engany i de l'astúcia mal entesa enlloc del treball i de l'esforç i de posar-nos en peu d'igualtat amb Europa difícilment ens en sortirem. Però estic convençut que aquest país té ganes de tirar endavant i això no vol dir ser d'esquerres o de dretes. Estem en una cruïlla sense dreta i esquerra, és una rotonda en la qual només es pot anar endavant o tornar enrere. Ara hem de triar.

–Això que no hi ha esquerra i dreta ho diu vostè, que consti...

–És que ara el que ens hi juguem és això: tirar endavant o tornar enrere. I ara hi ha gent que no vol que es tiri endavant i això és molt més greu que ser de dretes. I això no vol dir que jo ni el PS reneguem de les nostres idees polítiques.

–¿El PS amaga la cara més d'esquerres? Ara no es parla tant de l'assegurança d'atur...

–No se'n parla tant perquè –segons el que diuen– els nostres adversaris ja la comparteixen. Hi creiem fermament perquè aquest país no pot tirar endavant sense que els treballadors tinguin una certa seguretat. ¿Que l'assegurança d'atur ha de ser contributiva? És clar, perquè no som un Estat ric. La via de futur passa per començar a posar diners en una caixa perquè el dia de demà qui es quedi sense feina tingui estabilitat i seguretat.

–¿Les coses des de la majoria són més difícils que des de l'oposició?

–No, perquè el treball parlamentari és el mateix: s'analitzen els projectes de llei i s'esmenen per fer-los el millor possible. Estar a la majoria té una facilitat que, com que moltes iniciatives de legislatives emanen del Govern, la feina de recerca ja està feta. El problema és el bloqueig que hem patit.

–¿El grup de la majoria és el convidat de pedra del Consell?

–No, no me n'he sentit mai: en els projectes estrella d'aquesta legislatura, els consellers del PS que estàvem a la Comissió de Finances hem participat directament en l'elaboració dels projectes de llei.

–Deia que amb dos legislatures al Consell ja en tenia prou i ara repeteix...

–És que jo no he acabat la meva segona legislatura; me l'han retallat una sèrie de persones amb males intencions, però si tinc la sort de sortir elegit a la propera no em presentaré. És una qüestió de principis.

–¿Si el resultat torna a ser majoria relativa cal un govern d'unitat?

–Més enllà de pensar en això, hem de saber que s'ha acabat el bloqueig. El bloqueig ja no existeix, sigui quina sigui la correlació de forces no hi haurà bloqueig.

–Si DA té majoria relativa i no pot passar el pressupost ¿el votarà el PS?

–No cal votar-lo, es pot deixar passar, que és molt diferent. Nosaltres no bloquejarem el país i ho dic amb coneixement de causa i amb responsabilitat.

–¿Aquestes eleccions estan lligades amb les comunals del desembre?

–No tenen res a veure les unes amb les altres, encara que n'hi hagi que tinguin interès a barrejar conceptes. Al Sr Martí l'han anat a buscar perquè la seva actuació comunal ha estat àmpliament mediatitzada en positiu tots aquests anys i per això hi ha candidatures territorials que sembla que es presentin al Comú i no al Consell.

–¿Creu que DA al Consell serà més moderat del que han estat CR i ApC?

–Segur, n'estic fermament convençut; per això també penso que el bloqueig s'ha acabat. Però hem de recordar que, tot i que el Sr Martí hagi adoptat postures més progressistes, aquesta plataforma que lidera no és el fruit d'un treball d'anys, sinó que és circumstancial. No dubto de les bones intencions del Sr Martí, però m'agradarà veure si a l'hora de la veritat farà votar el seu grup a favor de la reducció de la nacionalitat als 15 anys, per exemple.

–¿Entén que hi hagi persones decebudes amb el PS?

–Ho entenc, però em veig amb cor d'explicar-los quin ha estat el procés: No hem renunciat a cap plantejament programàtic, però no ens han donat ni el temps ni l'oportunitat de dur a terme moltes dels nostres projectes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.