El candidat de DA-UP a Encamp, Carles Ensenyat, a la plaça dels Arínsols del cap de parròquia Foto: ÀLEX LARA

Carles Ensenyat és el candidat més jove de tots els que concorren a les circumscripcions parroquials en aquestes eleccions. La seva carrera política va començar a les comunals del 2007 com a integrant de la candidatura d'Units per al Progrés que encapçalava Pere Torres per intentar desbancar els socialdemòcrates de Miquel Alís del Comú. A les generals del 2009 va ser el número quatre de la llista nacional d'Andorra pel Canvi. La renúncia d'Oscar Encuentra l'estiu passat el va portar a la Casa de la Vall. Ara encapçala la llista parroquial demòcrata amb el repte d'acabar amb l'hegemonia del PS a Encamp.

–Intenten desbancar el PS per enèsima vegada. ¿Se'n sortiran?

–No es tracta de guanyar o perdre les eleccions. Evidentment si les guanyes tens els consellers i si no les guanyes, no. Es tracta del grau de confiança de l'elector en el projecte. És cert que hi ha hagut històricament victòries del PS, però també era perquè hi havia un projecte i unes persones al darrere. Que nosaltres ens presentem ara també és la conseqüència d'una evolució: a les comunals del 2003 Jordi Torres ja es va presentar al capdavant d'una coalició estable que es va repetir al 2007. Amb el temps aquesta coalició ha anat agafant més entitat i sí, crec que aquest cop es pot guanyar.

–¿Demòcrates per Andorra és l'estació final del recorregut per la Unió Nacional de Centre i ApC?

–Sí, es tracta d'això. UP va apostar fa temps per un espai amb un projecte de país més moderat i centrista al qual crec que Toni Martí respon molt bé. Aquesta és la idea que teníem inicialment, sense pensar que pogués arribar a ser tan gran i tan bo com és ara DA.

–¿Quina és la prova del cotó per saber que són moderats i centristes i no de dretes?

–El centre consisteix en unir persones que fugen dels extremismes, de la dreta radical i l'esquerra radical. A través del diàleg i del consens es busquen solucions per a la dreta i per a l'esquerra, perquè la societat la integren persones de tot l'arc ideològic, no només de centre, dreta o esquerra. Per tant, les solucions han de ser el més pragmàtiques possibles. Això és el centre.

–Si DA no és el PLA 2 ¿què no veurem a DA que sí vam veure al PLA?

–A qualsevol partit hi ha coses positives i negatives i segur que nosaltres també ens equivocarem. El que ha canviat és el moment econòmic: no tenim el bon moment econòmic dels anys de govern del PLA i això ha fet canviar a la gent, els ha fet tocar de peus a terra. Ara el problema ja no és fer una rotonda a una parròquia o a una altra, sinó que és un problema nacional: com fer que Andorra surti d'una crisi econòmica que també és social i estructural.

–¿DA s'ha de consolidar com a partit?

–És bo que sí, que es consolidi, ja sigui amb una estructura de partit o com un paraigua que agrupa formacions diverses. El que és important és posar d'acord gent que ha estat enfrontada tota la vida per un bé comú, per aconseguir un objectiu.

–¿Si guanya a la parroquial tindrà la temptació de fer de baró d'Encamp?

–Si la nostra candidatura guanya, no haurà estat perquè els candidats siguin els millors, sinó per un projecte i per unes idees a les que el poble haurà donat suport. No s'hi val en política monopolitzar el poder. Estic totalment en contra del monopoli del poder per part de determinades persones o determinats partits.

–No m'ha quedat clar el seu pas d'ApC a DA, perquè ApC segueix viva...

–ApC ha volgut seguir ocupant un espai política a nivell nacional que ja ocupava. Una altra cosa és que ApC va entendre que calia la unitat en l'àmbit territorial, es va entendre a totes les parròquies i es va fer l'aposta per unir esforços. És cert que sembla estrany que ApC hagi volgut mantenir l'espai nacional, perquè sembla que a les parròquies ens hagi traït o ens hagi deixat de banda, però també es pot llegir com que Eusebi Nomen ha volgut guardar una tasca de tres anys...

–...però també es pot llegir com que no han volgut integrar-lo a DA.

–No crec que l'Eusebi ho hagi fet per revenja o per voluntat d'enfrontament. Ho desconec bastant, però no crec que sigui una qüestió personal. Crec que ha volgut mantenir un espai.

–¿Com porta defensar l'IVA després d'haver-los rebutjar quan era a ApC?

–És que les posicions s'han aproximat. Si fa dos anys vam fer campanya contra l'IVA va ser per evitar un augment de la pressió fiscal. També és cert que la imposició indirecta està massa atomitzada i cal simplificar-lo. Substituir el complex sistema d'imposició indirecta per un únic impost indirecte no fa pujar la pressió fiscal. Això uneix la voluntat d'ApC de no apujar la pressió fiscal amb la de la resta que vol simplificar el sistema tributari.

–Fa dos anys es parlava molt d'entesa i no n'hi ha hagut i ara se'n torna a parlar...

–Quant a la manca d'entesa, per mi no es pot parlar: el 100% de les lleis que jo he negociat s'han aprovat en comissió i han acabat votades per unanimitat de la Cambra. Fins i tot vam arribar a un pacte amb el PS per reformar les lleis socials que no es va materialitzar perquè es va acabar la legislatura. De consens n'hi ha hagut i es pot parlar de crispació i de malentesos, però per ambdues bandes: el Govern no ha fet la feina com l'havia de fer.

–¿Si no hi ha majoria absoluta caldrà anar al govern d'unitat?

–Hi hagi majoria absoluta o majoria relativa el futur d'aquest país passa necessàriament per un govern d'unitat. La qüestió és que hi ha unes reformes estructurals que cal fer i que cal fer des d'un govern d'unitat perquè es fan de manera molt més forta.

–El marc estructural comença a estar clar per tots, però ¿com i amb què s'ha d'omplir?

–De la mateixa manera que del no res vam convertir els sectors comercial, turístic i financer en pilars de la nostra economia, ara hem de mirar cap al futur i pensar allà on voldrem arribar quan siguem grans. Jo crec molt en ser un referent en medi ambient i ecologia, un referent sanitari i un referent educatiu.

–¿Què ha canviat del Carles Ensenyat que va anar a les llistes de les comunals el 2007?

–M'ha donat més il·lusió perquè he pogut veure com petits projectes del dia, o petites esmenes, negociacions o dinars s'han convertit en fets reals. Un exemple el tenim amb la llei de la Creu Roja, que ha permès reconèixer la tasca d'aquelles persones que treballen per salvar la gent del nostre entorn. I això et dóna moltes ganes de treballar, perquè hi ha molts canvis a fer, canvis que han de perdurar molts anys.

–Pertànyer a una de les nissagues polítiques més rellevants del país ¿és una avantatge o un inconvenient?

–Això obre tantes portes com en tanca. Tenir uns condicionant personals en qualsevol aspecte, et tanca portes i te'n obre. És com quan a una persona naturalitzada se li diu en un Consell que no és andorrà perquè no ha estudiat aquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.