El candidat territorial socialdemòcrata Francesc Rodríguez al Prat Gran d'Encamp Foto: TONY LARA

Francesc Rodríguez és un dels candidats amb una experiència política més dilatada d'entre tots els que pugnen per entrar al Consell. Va entrar a la política com a militant de l'Agrupament Nacional Democràtic durant els primers anys de la dècada dels 1990. Des de la constitució del Partit Socialdemòcrata ha estat un dels assidus en els primers llocs de la llista nacional essent conseller general en tres legislatures consecutives. Ara es bat a la territorial.

–¿El preocupa que la unió que representa DA pugui acabar amb el feu del PS a Encamp?

–Ja sap allò que es diu: que en política dos i dos no sempre sumen quatre. I a Encamp s'ha donat sovint la circumstància que dos i dos no són quatre. L'elector el que valora són programes, persones i línies polítiques seguides. Potser peco de confiat, però penso que la meva dedicació en la vida política ha estat suficient i coherent amb allò que he defensat i que l'elector ho sabrà valorar. Com també sabrà valorar el perfil, la coherència i la trajectòria de les persones que m'acompanyen a la llista. El ciutadà sabrà qui podrà defensar millor l'interès general, que és el que sempre m'ha preocupat.

–Josep Dallerès ha liderat amb èxit la territorial durant dues dècades i ara vostè agafa el relleu. ¿Complicat?

–Pot semblar-ho, però totes les eleccions són complicades. El Josep té una trajectòria innegable, però per circumstàncies personals s'ha volgut retirar; de fet, l'última vegada ja va dir que no hi volia anar i no sé com ho vam fer, però el vam acabar convencent. Però miri, les persones passem: els meus companys van pensar que jo era qui millor podia assumir el repte d'anar a la territorial i ho vaig acceptar com hauria acceptat qualsevol altre decisió, perquè jo vaig a defensar unes idees, no vaig a defensar interessos particulars.

–En l'‘afer Metayer' el Sr Dallerès semblava més proper al Sr Ensenyat que al Govern. ¿Tem que els passi factura?

–Al Sr Dallerès no li agradaria que digués que se sentia més proper al Sr Ensenyat. En aquell moment ja vaig dir al Sr Dallerès que no compartia les formes de la postura que havia adoptat; quant al fons, les seves raons tenia, n'estic segur i convençut. D'aquell afer se'n va voler fer un cas polític quan l'assumpte, tot i tenir un origen polític, eren unes declaracions que el Sr Dallerès va fer en un context personal. A partir d'aquí l'oposició se n'aprofita de manera oportunista.

–¿Li hagués agradat compartir la candidatura amb la Sra Escoda?

–Tot el que pugui dir estarà esbiaixat perquè a l'Antònia la conec de fa molts anys i hi tinc molt bona relació. Tenint en compte que estic molt ben acompanyat a la llista que encapçalo, si la Sra Escoda hagués estat la meva companya a la llista no m'hauria fet res. Una altra cosa és en quines circumstàncies d'acord entre els partits d'hauria hagut de fer. El problema de fer acords electorals entre partits és que els electors d'una banda i de l'altra no els entenen. Més enllà d'això, els acords són bons si es comparteixen principis i objectius i, en aquest sentit, jo tinc l'esperança i la convicció que a l'entesa amb els Verds s'hi arribarà algun dia, més tard o més d'hora.

–¿El PS hauria de fer un discurs més d'esquerres com alguns demanen o més pragmàtic com es vol fer ara?

–No és que ara es vulgui fer un discurs més pragmàtic, és que és l'únic que es pot fer perquè hi ha problemes tan grans que no es poden fer d'una altra manera. Es vulgui o no, 15 anys d'inoperància es noten i fan que la il·lusió i els grans temes pendents han hagut de quedar una mica aparcats pel dia a dia. Però bé, és evident que hi ha més coses pendents cap a l'esquerra que cap a la dreta i s'hauran d'abordar. No serà difícil, perquè veig que en aquestes eleccions la dreta ha desaparegut: hi ha l'esquerra dels Verds, el centreesquerra que som nosaltres... i el centre, la dreta ja no hi és...

–...o sigui que vostè reconeix que DA és una formació de centre.

–No! En absolut! Això és el que ells es fan dir. La dreta físicament hi és, són les mateixes cares, però ara diuen que són de centre.

–A jutjar pel que diuen el Sr Bartumeu i el Sr Martí no hi haurà discussions per Europa o la fiscalitat. ¿S'ho creu?

–No, em costa de creure. He tingut una experiència molt dolenta aquests últims anys i he vist com persones que avui hi ha a DA passaven de dir blanc a dir negre amb una facilitat extraordinària. A més, veig una dificultat d'entesa interna al si d'aquest conglomerat que és DA: Primer s'hauran de posar d'acord internament i després caldrà que es posin d'acord amb nosaltres. I això és massa complicat.

–Però les enquestes auguren resultats molt ajustats. Sembla que estaran condemnats a entendre's...

–És que en determinades qüestions, com Europa i la fiscalitat, hi ha d'haver unanimitat o una àmplia majoria per tirar-les endavant.

–Això vol dir que aquest cop no es resistiran al govern d'unitat.

–Depèn. Si hi ha una majoria que permet governar no crec que hi hagi d'haver govern d'unitat...

–I si la majoria relativa no la té el PS sinó DA ¿què faria?

–En aquest cas hipotètic el que jo faria –perquè al partit no ens ho hem plantejat– seria contribuir a que el país tiri endavant. És que no es pot fer d'una altra manera.

–El cònsol d'Encamp ja no es queixa de ser una parròquia maltractada. ¿Hi ha hagut un canvi real o només és perquè ara manen els seus?

–No és que ho digui el cònsol o que ho pugui pensar jo, és la realitat: només cal veure el que s'hi invertia –el que no s'hi invertia– i el que s'hi inverteix. Per exemple: la desviació de l'Obag, que es va començar a treballar quan jo era al Comú, fa més de 20 anys, i ara ha calgut esperar més de 15 anys perquè es dugués a terme l'enllaç amb el centre del poble. Un enllaç que ja estava previst al projecte inicial i que fins ara no s'ha tirat endavant. I aquest no és un tema particular d'Encamp, és una qüestió de mobilitat nacional.

–Impulsen el d'Encamp i aturen el de Sant Julià...

–El Govern ho ha dit sempre: si es troba una empresa disposada a fer aquesta obra en unes condicions que considerem raonables l'engeguem sense dilació. Però això no ha aparegut. Es podia adoptar una altra posició: augmentant l'endeutament i vam considerar que no era el moment de fer-ho. Si algú vol veure bruixes al darrere, pitjor per ell perqupe no és així: cada vegada que faig cua per anar a Espanya també em queixo i també m'agradaria que el vial ja estigués fet.

–¿Aquests comicis seran a Encamp un plebiscit sobre Miquel Alís?

–No, això no són unes eleccions comunals i el Sr Alís no es presenta. A més, tant a la circumscripció nacional com a les territorials nosaltres defensem interessos nacionals, alguns dels quals afecten a Encamp, és clar. Hi ha qui sembla que estigui a la campanya d'unes eleccions comunals, però s'equivoca d'escenari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.