El candidat socialdemòcrata Bruno Bartolomé, a la plaça de la Germandat Foto: TONY LARA

Ha estat secretari d'Estat d'Interior del Govern socialdemòcrata i, més recentment, portaveu de l'Executiu. El lauredià Bruno Bartolomé participa tant com pot de la vida social de la parròquia i assegura que organitza les seves vacances en funció de la Festa Major. A més, es declara seguidor incondicional de la Coral Rocafort, tot i que, últimament, les obligacions no li deixen gaire temps per anar als concerts.

–¿Què el motiva a presentar-se com a cap de llista del PS a Sant Julià de Lòria?

–Les motivacions són la conseqüència lògica del fet que la legislatura hagi quedat interrompuda a mig camí. El mateix missatge que vam defensar fa dos anys segueix tenint tota la lògica, la vigència i la força d'aleshores. El missatge del PS i Ara Futur és igual de vàlid que fa dos anys, si no més, i no he dubtat ni un segon a l'hora de seguir defensant aquestes idees. El que passa és que l'acció del Govern socialdemòcrata ha quedat bloquejada i s'ha hagut de tornar a demanar l'opinió als ciutadans.

–¿Els perjudiquen en aquesta parròquia les decisions del Govern socialdemòcrata respecte al vial de Sant Julià, els Horts del Riu i la Universitat d'Andorra?

–Seré molt franc. No és cert que el Govern hagi volgut perjudicar Sant Julià. El que no ha fet el Govern, i no farà, és patrocinar projectes que no compleixen els mínims de sostenibilitat, racionalitat, coherència i necessitat. En clau laurediana, s'ha d'entendre que el Govern no hagi volgut tirar endavant un projecte com el dels Horts del Riu, que és una carretera que ve justificada per una escola que el Ministeri d'Educació ja ha dit que no vol posar allà i que val més de 30 milions d'euros. Aquest projecte no està justificat.

-¿I l'ampliació de la Universitat d'Andorra?

–El que tampoc no està justificat és una ampliació si no tenim, prèviament, el pla estratègic de desenvolupament de la Universitat. Els espais de la Universitat seran una conseqüència de les necessitats, i no a l'inrevés. No té lògica que primer fem la universitat i després decidim què hi posem a dins. Hem de saber quantes carreres volem oferir, hem de veure com s'implanta la Universitat de La Salle i els seus estudis virtuals a partir del setembre, com evolucionen les titulacions i les matriculacions... I llavors analitzarem si convé més espai o menys.

–¿Creu que els lauredians ho entendran?

–El que s'ha d'entendre és que no és que el Govern perjudiqui Sant Julià. El que passa és que els dos projectes estrella que va deixar lligats el Govern anterior, just la setmana abans de plegar, no responen a criteris que pensem que hagin de ser finançats per l'Estat. I també s'ha d'entendre que el tema de Sant Julià no és parroquial. Aquests dos equipaments, la Universitat i l'escola, són equipaments nacionals. L'escola forma part d'una xarxa d'escoles del país i la Universitat és la universitat del país. Lògicament, el país té alguna cosa a dir-hi.

–¿Igual que en el cas del vial de Sant Julià?

–Això és una altra cosa. El tema del desviament s'ha hagut de fer per fases. Potser s'hagués pogut fer de manera diferent, però crec que, amb un gest de prudència i tenint en compte les dificultats financeres i de pressupost, el Govern va decidir fer-ho per trams. Si ha ocasionat molèsties, ho lamentem. Ara bé, el que és evident és que el vial, tal com està, té una sortida natural, que és acabar les obres. I al programa portem que acabarem les obres del vial de Sant Julià. Des del PS, tenim molt clar que no estem parlant de la carretera de Sant Julià, sinó de la porta d'entrada del país.

–¿Aleshores la seva intenció és acabar el vial?

–Totalment. A partir del 4 d'abril ens posarem a treballar perquè, la propera legislatura, es pugui acabar el desviament de Sant Julià. Més clar, impossible. I de la mateixa manera que dic això, si tenim la confiança dels lauredians, l'endemà del 4 d'abril, farem tot el possible per reconduir i modificar el projecte de l'escola dels Horts del Riu, que és insostenible, injustificat i que no reuneix els criteris de racionalitat perquè l'Estat arribi a pagar més de 30 milions d'euros per una carretera.

–¿Es presenten amb aquest missatge?

–Sí, i és un missatge prou clar. Els ciutadans de Sant Julià poden triar entre una opció política que defensa que s'ha de fer una carretera i l'ampliació de la Universitat abans de saber com volem que sigui aquesta Universitat en un futur, i un projecte polític que defensa la plaça Major, però remodelant l'entorn de protecció, rehabilitant els edificis, impulsant el comerç i dedicant l'Hotel Lòria a un equipament per a gent gran i per a gent jove. Són dos models diferents.

–Més enllà de la carretera, ¿és necessària l'escola?

–És que nosaltres no estem en contra de l'escola. El fet és que el cost d'una escola al fons de la vall és exagerat. L'escola, en tot cas, s'ha de fer ampliant les escoles existents –l'escola espanyola i l'escola francesa– i, si realment es necessita un altre espai, aleshores s'haurà de buscar una ubicació el més a prop possible del centre, perquè s'hi pugui anar a peu. I hi ha espais amb aquestes característiques. La idea és que els pares i les mares hi puguin anar a peu, amb els cotxets, i puguin recollir els seus fills, passejar pel poble, anar a comprar... No volem una escola a un quilòmetre del centre del poble, a la qual s'hi ha d'anar amb cotxe. De fet, el Ministeri d'Educació ja ha dit que als Horts del Riu no hi pot anar perquè no reuneix els criteris.

–¿L'ampliació de la Universitat i l'escola als Horts del Riu pequen del mateix mal, en la seva opinió?

–Per decidir si l'escola és necessària i on va, primer cal tenir en compte la demografia, l'aspecte econòmic i el pla estratègic d'equipaments educatius. Efectivament, ens trobem el mateix que amb la Universitat. La Universitat i els Horts del Riu són la concreció de dos plantejaments diferents: nosaltres volem estar convençuts primer que calen aquests espais i llavors els farem. L'altre model és fer els espais i llavors ja decidirem què hi posem.

–¿Què plantegen per a la Rabassa?

–Ens hem reunit amb el secretari d'Estat d'Esports per potenciar la Rabassa com a camp de neu, centre d'activitats d'esport, centre lúdic per a les famílies, centre de natura... El que proposem, en certa manera, és agafar la Rabassa com a pulmó d'activitat tant econòmica com de medi ambient. Creiem que té un gran futur en l'àmbit de l'esport, el lleure, la natura, les activitats de muntanya i les activitats familiars. La natura en estat salvatge i pur és més sostenible i més rendible que un cop urbanitzada. En canvi, els models que promocionen urbanitzacions a la muntanya, a mig quilòmetre del centre de Sant Julià, no ens semblen la millor recepta per sortir de la crisi. La inversió prioritària és al centre del poble, per dinamitzar l'activitat comercial i la vida social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.