La candidata d'UL, Montserrat Gil, a la font dels Cóms, al seu carrer de tota la vida al barri antic de Sant Julià Foto: TONY LARA

Montserrat Gil va desembarcar al Consell General la primavera del 2005, com a número dos de la candidatura parroquial d'Unió Laurediana que encapçalava Joan Albert Farré. Però el pas per la Casa de la Vall va ser breu: durant tota la legislatura es va fer càrrec de la cartera de Salut i Benestar del gabinet d'Albert Pintat. Les eleccions del 2009 la van dur a l'oposició on durant 20 mesos ha exercit de portaveu del Grup Reformista. Repeteix ara, fent tàndem amb Roser Bastida, a la territorial de Sant Julià.

–Confiada, suposo. Tothom diu que a Sant Julià ho tenen molt fàcil...

–Si anéssim confiats no faríem la campanya electoral. Tant la Roser com jo mateixa i la resta de la candidatura treballem de valent per guanyar aquestes eleccions. És cert que UL ha estat un partit molt ben estructurat a la parròquia i això ha fet que la parròquia s'hi unís i li donés el seu suport tots aquests anys, però sempre s'ha de lluitar.

–¿Això de només fer una llista parroquial no sembla d'abans de la Constitució?

–UL sempre ha estat una llista parroquial, tot i que sempre s'ha unit a llistes nacionals, com va ser el PLA en el seu dia o CR ara fa dos anys. En aquests moments valorarem com queda l'arc parlamentari per decidir on ens posicionarem com a UL al Consell.

–¿Això passa per anar amb el PS, amb DA, ser no adscrits, integrar el grup mixt amb algú altre...?

–Tenim les tres últimes opcions que ha dit, la primera la descarto totalment per motius obvis. És cert que podem formar part d'un grup de DA perquè ens adaptem al seu programa i amb alguns d'ells hem compartit fins ara grup parlamentari. Però si DA obté la majoria absoluta i creu que UL no ha de formar part del seu grup parlamentari, ens haurem de plantejar alguna altra cosa. No ens agradaria ser conselleres no adscrites i el grup mixt no acaba de ser la solució. Però bé, tot està obert i primer cal guanyar les eleccions.

–¿Si hi ha proximitat programàtica amb DA, com és que no han anat plegats a les eleccions?

–Perquè ens hem mantingut com a UL a nivell de la parròquia, perquè hem cregut que ja era una força prou potent a nivell de Sant Julià. Sí que hem mantingut converses amb ells per lligar el programa i per posar les bases d'una futura unió si s'escau. No hi hauria d'haver cap problema per a una futura entesa, però nosaltres vam plantejar la llista unilateralment i ells ho van acceptar.

–¿No hi ha cap diferència entra l'Andorra que vol UL i la que vol DA?

–No, no hi ha cap gran diferència.

–¿Ni tan sols pel que fa al poder territorial i al paper dels comuns?

–Potser aquesta seria una diferència, però també cal veure que el Toni Martí del Comú podia pensar d'una manera i quan estigui al Govern haurà de pensar d'una altra i s'haurà de plantejar el seu posicionament en aquest aspecte. No sé què pensa en aquests moments Toni Martí en aquesta qüestió, però he vist que ha hagut de mantenir els grups parroquials i buscar l'acord amb ells per fer Demòcrates per Andorra. A DA la força parroquial hi és i hi continuarà sent.

–¿Hem d'entendre que UL donarà suport a les reformes que podria seguir DA si guanyés les eleccions?

–És que el programa de DA l'han fet un conjunt de persones que han compartit grup parlamentari amb nosaltres aquests dos anys. Per tant, defensem la mateixa política respecte a Europa i la mateixa política a nivell fiscal. No podem defensar coses diferents a les seves en aquests aspectes. El que sí és cert és que nosaltres ens presentem amb una política nacional, però també amb propostes orientades a Sant Julià, tot i que afecten a projectes nacionals.

–¿Quines són aquestes propostes centrades en Sant Julià?

–L'ampliació de la Universitat, la construcció de les escoles i l'acabament del vial. Ja s'ha vist aquests dies de campanya que en això estem molt lluny del PS.

–¿Amb les objeccions del PS a la ubicació de les noves escoles no es pot trobar una posició comuna?

–És que aquí hi ha una necessitat clara de tenir una escola de segona ensenyança a Sant Julià. La ministra Bastida ja va avançar en aquesta qüestió i hi havia uns plans definits que no s'han seguit. Quant a l'ubicació: hi ha un pla d'urbanisme aprovat i també un pla especial que ho contempla. Alguns privats van fer al·legacions i es van resoldre, però el PS no en va presentar cap. És més, hi ha informes de la Comissió Tècnica d'Urbanisme signats pel ministre Alay que diuen que aquells espais són adients per fer-hi aquestes escoles. No veig perquè la ubicació ha de ser un problema si no ho ha estat fins ara.

–Diuen que volen continuar el vial, però ¿tenen garantit el finançament?

–Tenim garantit el pagament amb peatges a l'ombra. A més, i així li ho vam dir al ministre Bàrcia en el seu moment, cal treure la fase a concurs perquè així la part privada també pot buscar finançament. És a dir, al PS li vam donar altres solucions per trobar finançament i no les van voler posar en pràctica. Tots diuen que no volen aturar el vial, però el cas és que l'han aturat.

–¿Té la impressió que el PS ha maltractat Sant Julià?

–No és una impressió, són els fets. A Sant Julià no s'hi ha fet res durant dos anys. De fet, el cap de Govern ho va manifestar així durant la primera reunió amb el cònsol: li va dir que no tiraria endavant cap dels projectes amb Sant Julià. I perquè la primera part del vial ja estava adjudicada, si no, ni això.

–¿Canviaria alguna cosa de la seva anterior etapa al Govern?

–Quan vaig plegar del Govern no sabia si la meva tasca havia estat fructífera o no i quan van passar uns mesos em vaig adonar que havia estat una bona gestió de Govern de la qual n'estic molt orgullosa. Però això ho veus quan governen altres persones que t'estan destrossant o manipulant els projectes que vas dur a terme i que tenien resultats positius.

–¿En l'àmbit de la Salut també diria que el PS ha seguit aquesta línia?

–És que no han creat cap projecte nou, en el millor dels casos podríem dir que han estat continuistes. El que sí han fet ha estat desfer projectes que es duien a terme, com el pla estratègic, que no s'ha seguit. Hi havia un calendari previst, però les destitucions de la ministra Rodríguez i del senyor Carles Constante a la direcció de l'Hospital ho han acabat de complicar tot.

–Feia la impressió que vostè confiava en la ministra Rodríguez...

–Hi confiava perquè vaig treballar dos anys amb ella. Era coordinadora del pla estratègic de salut i una persona de la meva confiança. Crec que és una persona tècnicament molt bona, tot i que ella mateixa ja va dir que no tenia un perfil polític i per aquest motiu crec que no se li va donar la continuïtat que ella hauria volgut. Aquesta va ser la resposta del Govern, que a mi no em satisfà del tot, però és la que van donar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.