• El candidat d'ApC acusa socialdemòcrates i a demòcrates de voler una pressió fiscal del 25 %

A Eusebi Nomen li prova això d’anar de genet solitari. Quan Andorra pel Canvi (ApC) era aquella plataforma amb candidatures parroquials i aspiracions a fer de frontissa al Consell, es veia sovint abocat a equilibris dialèctics i malabarismes argumentatius. Ara no, ara va per lliure –llibertat guanyada a sang i foc en dos anys duríssims a la Casa de la Vall– i parla més clar: La Unió Europea més val mirar-se-la de lluny; la pressió fiscal, ni tocar-la, retallar despesa pública... I de frontissa, res: ApC anirà al Consell a donar suport als demòcrates o a fustigar el PS des de l’oposició. S’ha de reconèixer que per a això segon Nomen hi té una traça admirable. Quant al primer, a més d’un demòcrata li deuen tremolar les cames només de pensar en el suport de Nomen.
En un escenari en què poques coses separen els socialdemòcrates dels demòcrates quant a l’acostament a Europa i les reformes econòmiques, Nomen ha trobat el seu espai natural i diferenciat. El líder d’ApC proposa no signar l’acord monetari; deixar-lo rubricat i en un calaix. Nomen va denunciar que la UE ha tractat Andorra pitjor del que ho ha fet amb Montenegro o Kòsovo –dos països que, va explicar, tenen l’euro com a moneda oficial i no tenen acord monetari. Per tant, fins que el Principat no obtingui contraprestacions clares, de signar l’acord monetari ni parlar-ne. I aquest ha de ser, així ho va explicar ahir Nomen als Matins de l’ANA, el leit motiv de les relacions amb Brussel·les: homologació a canvi de contrapartides.
A més, i aquí Nomen va tocar el moll de l’os de les pors atàviques de molts, l’acord monetari i la brussel·lització d’Andorra obren la porta a tendències «molt preocupants»: segons el candidat d’ApC, les directives de la UE avancen cap a l’intercanvi d’informació fiscal a la demanda –això ja ho tenim coll avall–, cap a l’intercanvi automàtic d’informació dels propis contribuents –tampoc, perquè no afectaria l’estalvi dels estrangers a Andorra– i cap a l’intercanvi espontani. I això d’espontani ja sona molt malament. ¿Què hi pot haver de pitjor: l’intercanvi compulsiu d’informació fiscal? L’intercanvi espontani –cap al qual avança la UE segons Nomen– es veu que és la comunicació automàtica de totes les dades fiscals; i això sí que seria «la fi del secret bancari»

Laments pel seguidisme de DA / Que l’acostament a aquesta Europa el defensi el PS a Nomen li sembla «lògic». «Però que ho defensi DA, no ho entenc, i ja els ho he dit», va afirmar el líder d’ApC. Com tampoc no entén que els demòcrates facin seguidisme del PS quant a la reforma fiscal. El candidat d’ApC va recuperar el seu cavall de batalla preferit: el rebuig a l’IVA i el fantasma de l’augment de la pressió fiscal. ApC, com ja defensava el 2009, vol només una reforma fiscal per la via de la imposició directa, sense IVA, ja que la suma de tots els impostos que proposen PS i DA elevaria –segons Nomen– la pressió fiscal fins al 25%. ApC promet donar guerra en aquest flanc i més d’un demòcrata es deu penedir de no haver aprovat la llei de l’IVA abans d’enterrar la legislatura.

Els intangibles, és clar / També hi va haver lloc ahir per al Nomen de tota la vida, l’expert en intangibles. Va ser en ocasió del turisme. El candidat d’ApC va rebutjar les propostes de doblar la despesa en promoció i va criticar durament la política seguida fins ara: «Andorra es dedica a comprar la fitxa de tour operadors i això és entrar en unes dinàmiques molt perilloses, com s’ha vist en el cas de Pyrenair», va afirmar Nomen. «Si la solució fos doblar el pressupost... ¡però no és aquest el problema!», va exclamar el candidat d’ApC, per a qui «en turisme no hi ha una relació directa entre els esforços i les inversions amb els resultats». Nomen va assegurar que això de la promoció i el posicionament de marca «és més art que ciència, més gestió de les emocions, és una qüestió de pell». Tal vegada. I també deu ser qüestió de no servir un te tan repugnant com el de l’esmorzar d’ahir. Senyors hotelers: ¡el món del te va molt més enllà de la casa Hornimans!

Per a més informació consulti l'edició en paper.