El ministre d'Economia i Finances en funcions i candidat del PS a la Massana, Pere López Foto: TONY LARA

Pere López va començar la seva singladura a la primera línia política com a candidat del PS a la Massana a les eleccions comunals de desembre del 2007. Després d'un any i mig liderant l'oposició al Comú massanenc, Jaume Bartumeu el va nomenar ministre d'Economia i Finances. Ara torna a les llistes, encapçalant la candidatura del PS en una parròquia tradicionalment hostil per als socialdemòcrates però en la qual la balança ha tendit a equilibrar-se aquests darrers anys.

–¿Aquest cop sí a la Massana?

–Ara és el moment idoni per a la nostra candidatura i per al projecte socialdemòcrata a la Massana. El nostre projecte ha anat creixent a la parròquia, cal recordar que a les últimes eleccions vam superar el 46% dels vots i que dos anys abans havíem entrat per primera vegada al Comú. Des d'aleshores la nostra implicació a la parròquia no ha parat de créixer i el nostre projecte s'ha vist ampliat amb la incorporació d'independents a les nostres files. En certa manera ara hem assolit la plenitud.

–¿Què ha canviat i què no del Pere López que es va presentar a les comunals del 2007?

–Crec que he agafat molta experiència política i que he demostrat –tant al consell de Comú com al Govern– que treballo fort i que he tirat endavant projectes complicats quan així ho requeria la meva responsabilitat. En aquests dos anys aquest país ha viscut molts moments històrics: Pensem en l'aprovació dels impostos directes, l'emissió de deute públic, la primera operació de finançament internacional, els primers passos en ferm cap a una nova relació amb la UE, la signatura dels convenis d'intercanvi d'informació, la sortida de la llista grisa de paradisos fiscals, la reformes financeres i els plans de finançament preferent per a la creació d'empreses i per a la rehabilitació d'habitatges i la implantació d'energies renovables.

–Vostè també té el mèrit de ser un ministre de Finances al qual no li han aprovat ni un pressupost...

–El més decebedor és que no s'hi presentessin esmenes i que no s'hagi volgut buscar la fórmula per aprovar-los. Deixar el país sense pressupost durant dos anys és una manera de fer molt soroll polític i és una manera efectiva de posar traves a l'acció del Govern, però també és la manera d'evitar que el país pugui tirar endavant. El que s'ha aconseguit és fer mal al país més que qualsevol altra cosa.

–¿Què caldria tramitar durant els primers mesos de la legislatura?

–El primer que s'ha de tramitar és el projecte de llei de l'IVA, perquè fins que el Consell General no l'aprovi no entrarà en vigor tot el nou marc fiscal directe. A continuació el que caldrà és abordar les reformes que permetin la captació d'inversió estrangera. Caldrà tocar qüestions importants a nivell d'immigració i de l'exercici professional i fer una llei d'inversions estrangeres que sigui ambiciosa, que doni algun període de transició als empresaris andorrans, però que vagi en una línia d'una obertura molt àmplia de l'activitat econòmica. Si aquest país no rep inversió estrangera el seu futur és incert.

–Però les reformes només posen Andorra en peu d'igualtat ¿què ens farà més atractius que la resta per als inversors estrangers?

–Tenim un marc fiscal molt competitiu, amb un gran diferencial amb els països veïns. D'altra banda, per a determinades activitats el nostre país pot ser interessant: pensem en la combinació entre turisme i salut, la cultura, l'educació o els serveis més punters a nivell tecnològic i d'innovació... Hi ha empreses que treballen a Tolosa en l'entorn de la producció aeroespacial que s'han interessat per Andorra.

–¿Realment hi ha interès d'empreses estrangeres per venir?

–Ens hem trobat molts projectes importants en els àmbits que he esmentat, però la gran majoria s'han quedat al calaix, amb el que això suposa de perjudici per al país, a nivell de generació de riquesa i de creació de llocs de treball. Han passat diversos trens que no hem pogut agafar perquè segueix havent-hi, especialment per part d'aquells que van governar durant 14 anys, una certa resistència a afrontar unes reformes necessàries.

–Sembla que el PS la realitat només se la mira a llarg termini...

–És que la política és això, és saber que el que es fa té conseqüències al cap de cinc o sis anys. El que patim avui és fruit del que es va fer malament –o, més ben dit, del que no es va fer– fa una dècada. Però també hem pres accions d'efectes més immediats: hi ha 24 projectes empresarials que es beneficiaran d'uns plans de finançament privilegiat que ha impulsat el Govern del PS. També estem actuant allà on el nostre teixit empresarial està patint: hem aprovat un crèdit de 24 milions d'euros per a la rehabilitació d'habitatges i instal·lació d'energies renovables per tal d'ajudar el sector de la construcció.

–¿Quan diuen que potenciaran el comerç i el turisme volen dir que no repetiran decisions com la dels polèmics horaris comercials?

–És un debat superat amb l'aprovació d'una llei d'horaris comercials al Consell General. A més, el treball que està fent Claude Benet al capdavant dels departaments de Comerç i Turisme no s'havia fet mai en aquest país: sempre havíem esperat que vinguessin els turistes i ara els hem anat a buscar. Això reforça els sectors tradicionals que no són incompatibles amb l'obertura econòmica.

–Tothom parla d'eradicar el dèficit aquesta legislatura, però ningú no diu com fer-ho...

–En aquest punt més que paraules, vull parlar de realitats: Hem tancat el 2010 amb un dèficit pressupostari de 53 milions d'euros, que encara és una xifra important, però que suposa una reducció de més del 50% comparat amb els dèficits dels anys anteriors. La feina feta també ens avala en la gestió i el control de la despesa pública, perquè la millor política de gestió de deute públic és no generar-ne més i el 2010 és el primer any des del 2001 en què es reduirà el dèficit.

–El Govern envia l'afer Ctrasa a la Batllia poc abans de les eleccions. ¿Electoralisme?

–El Govern tenia indicis d'irregularitats importants en la gestió del sobrecost del Centre de Tractament de Residus i va encomanar una auditoria. Les conclusions de l'auditoria són molt clares quant als mecanismes irregulars emprats per retribuir els socis –andorrans i no andorrans– per aquest sobrecost i en la responsabilitat de determinades persones que formaven part del consell d'administració i alhora eren propietaris de les empreses adjudicatàries. El Govern havia d'actuar, no podia quedar-se de braços plegats. No hi ha hagut ni electoralisme ni ganes de judicialitzar l'afer, perquè hem donat temps als afectats per tornar els diners. No ha estat així i ara el cas està a la Batllia que haurà de depurar les responsabilitats.

–¿Aspira a ser ministre de Finances o a quedar-se al Consell?

–N'hem parlat al Govern, però no és el que més ens preocupa en aquests moments. Si sóc sincer, m'agradaria culminar la feina que he iniciat, perquè hi ha una part important de la feina que queda per concloure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.