El candidat de Demòcrates per Andorra (DA), Daniel Armengol, als jardins de l'Hotel Rutllan. Foto: TONY LARA

Ha estat conseller aquests dos anys amb Coalició Reformista i té la sensació que alguns dels projectes que el seu grup no va poder tirar endavant –per la curta durada de la legislatura, però sobretot pel fet d'estar a l'oposició– podrien veure la llum amb un govern encapçalat per Toni Martí. Abans de construir l'Arxiu Nacional a la seva parròquia, Armengol aposta per infraestructures com ara el vial de Sant Julià de Lòria o el desviament de la Massana, que han de servir per millorar la mobilitat i, de retruc, perquè els turistes se sentin més «còmodes» quan vénen al Principat.

–¿Què l'ha portat a presentar-se amb la candidatura de DA?

–Porto dos anys al Consell General i ens hem quedat amb el regust de la feina per fer. I havent estat a l'oposició, encara més. També cal dir que ens hem trobat amb una figura, el Toni Martí, que ha sabut reagrupar moltes sensibilitats i ens ha convençut a totes perquè l'acompanyem en aquest viatge.

–Fan gala de candidatura que uneix diferents sensibilitats.

–En la campanya de fa dos anys, ens omplíem la boca de consens i de diàleg. Aquest cop ho hem volgut demostrar abans de la campanya i no després. La primera cosa que vam fer va ser posar els objectius i el programa en comú.

–¿Quin missatge volen transmetre a la ciutadania?

–El rigor i el treball són imprescindibles, però en una època com la que estem vivint, més que res hem de transmetre il·lusió.

–DA ha dit que l'Arxiu Nacional no és una prioritat. ¿Això els pot perjudicar a la Massana?

–Els veïns de la Massana són prou hàbils per entendre que s'han d'establir prioritats i, encara que l'Arxiu Nacional és important, no és urgent. Abans s'han de prioritzar algunes infraestructures que estan començades i que han de servir perquè la gent pugui arribar a la Massana. I quan la gent arribi bé fins a la Massana, i vingui més gent, aleshores podrem construir l'arxiu. Que és un projecte que tampoc quedarà aturat, sinó que seguirà el seu tràmit normal. No es tirarà al calaix ni a la paperera, com va fer el govern socialdemòcrata amb l'antic projecte de l'arxiu. Ara el projecte queda en marxa. De fet, és un projecte que ha liderat, des d'un bon principi, el Comú de la Massana, que té tot el nostre suport.

–¿Quines infraestructures prioritza DA? ¿El vial de Sant Julià?

–Creiem que el gran èxit per a Andorra seria aconseguir que vingui més gent i, perquè vinguin els turistes, és vital que s'hi sentin còmodes. El que no pots fer és aturar una de les artèries principals d'Andorra, com és l'entrada de Sant Julià, i menys quan es tracta d'unes obres que ja s'estaven executant. Primer s'ha d'acabar el vial de Sant Julià, que per a nosaltres és efectivament una prioritat, i després fer el desviament de la Massana. Un desviament que, al mateix temps, dóna accés a l'arxiu que volen fer. Les coses s'han de fer cadascuna al seu ritme i al seu pas.

–L'enquesta del CRES no els és favorable, aquí a la Massana.

–Segur que el resultat serà molt renyit, igual que fa dos anys. Al final, el que va decantar el resultat, igual que passarà aquesta vegada, va ser el vot dels indecisos. Per tant, la campanya és molt important. Ens hem d'esforçar a explicar als indecisos que bé que ho farem, en comparació amb el malament que ho han fet.

–¿Què és el que s'ha fet tan malament, segons DA?

–Parlaria més de les formes que del fons de les coses. Aquesta legislatura, de 26 projectes de llei que s'han presentat al Consell General, se n'han aprovat 22. Això és voluntat que les coses tirin endavant. Nosaltres hem treballat pel consens al Consell General i així ho seguirem fent.

–¿La ciutadania està desencantada?

–Penso que els ciutadans estan desencantats i amb raó. El que no et pots permetre és, durant dos anys, estar-te discutint per coses que, al final, estan molt lluny de les preocupacions del dia a dia de la ciutadania.

–¿Com pensen reactivar l'economia?

–El comerç i el turisme són els dos pilars que tenim de sempre i són els primers que hem de preservar abans de poder activar-ne d'altres. Podem fer polítiques a curt, mitjà i llarg termini, entenent que les de curt termini seran decisives i han d'incidir clarament sobre aquests sectors. Hem de treballar encara que sigui perquè vingui una persona més a visitar-nos, o a viure i treballar aquí.

–¿Quina és la situació actual a la Massana?

–La Massana és una parròquia molt dinàmica, amb molts comerços i molt lligada a les seves estacions d'esquí. D'aquí la importància del turisme. Quan parlem de turisme, hem de ser conscients que es tracta de vendre Andorra en un conjunt. Si la gent ve a Andorra, sigui a unes estacions d'esquí o a unes altres, la Massana en sortirà beneficiada de manera més o menys directa. Ens calen polítiques turístiques d'alt nivell. I segur que avui la gent prefereix invertir 18 milions d'euros en aconseguir que vinguin més turistes que no pas invertir 18 milions d'euros en un Arxiu Nacional.

–¿Quines són aquestes polítiques turístiques?

–El màrqueting turístic evoluciona molt ràpid. Cal invertir en noves tecnologies i tenir més presència a internet, sobretot a través de les xarxes socials (Facebook i Twitter), per arribar al destinatari final. D'altra banda, és important tenir molt clar a quin tipus de turista ens adrecem.

–¿S'ha d'invertir més en el turisme de proximitat?

–Cal saber a qui ens adrecem abans d'enviar missatges. No és el mateix invertir 10 euros en un mercat proper com pot ser Barcelona o Tolosa que invertir 100.000 euros en un mercat com la Xina, on el missatge que enviem no tindrà la mateixa repercussió ni el mateix cost d'oportunitats.

–¿Com s'obté aquesta informació?

–Hi havia un bon vincle, que és Andorra Turisme, que s'ha deixat molt apartat i que s'ha de revifar.

–Els comuns van retallar l'aportació a Andorra Turisme.

–El que no pots demanar als comuns és que inverteixin sense saber com ni què se'n farà dels seus diners. Tothom vol controlar les seves inversions i vol saber la repercussió real que tenen.

–¿Què proposen per al comerç?

–Per potenciar el comerç, el programa té una bona mesura, i és l'agilització dels tràmits. No pot ser que, quan algú vol obrir un negoci, s'hagi d'esperar sis mesos de mitjana. Proposem que primer es doni el permís per obrir i després es facin les revisions pertinents per part de l'Administració.

–¿Fins quan es veu en política?

–Espero i desitjo fer aquesta mili de quatre anys al Consell General per tornar a Andorra una part del que Andorra m'ha donat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.