La candidata de Demòcrates per Andorra (DA), Meritxell Mateu, als jardins de la Casa d'Areny-Plandolit. Foto: EL PERIÒDIC

Feia dos anys que estava lluny de la política activa, però la candidata de DA a Ordino, Meritxell Mateu, aporta el bagatge que suposa haver estat ambaixadora a la Unió Europea i ministra d'Exteriors de l'últim govern Pintat.

-¿Com definiria la candidatura de Demòcrates per Andorra?

-Demòcrates per Andorra és un projecte que s'ha anat construint al llarg d'aquests dos anys. Som persones amb sensibilitats de vegades diferents, però amb moltes afinitats i punts essencials de convergència.

-¿Quins són aquests punts?

-El primer punt que ens uneix és que volem restablir a Andorra un clima de diàleg, de consens i de respecte. El nostre tarannà és de construir sense atacar, que és el que havia estat sempre. Et podies enfadar, podies no estar d'acord, però sempre trobaves un camí per arribar a una entesa. Aquest país ha estat sobrevivint durant segles amb aquesta manera de ser.

-¿I el segon punt?

-El segon punt que tenim en comú és el model econòmic que creiem que podria ajudar Andorra a sortir de la crisi. El Govern actual ha hagut de fer front a una situació que desgasta. Però a més d'això, veiem que els plantejaments que fan per sortir-ne no ens convencen.

-¿Quin és el model que proposen?

-L'economia andorrana té quatre pilars: el comerç, el turisme, el sector financer i la construcció. Aquests sectors, tot i que estan malmesos, són els que s'han de promocionar,almenys fins que el cicle de l'economia es regeneri. Han de ser el motor per obrir-nos, gradualment, a altres sectors. Llavors hi ha un altre sector, que per a nosaltres és molt important no deixar-lo morir, que és el sector agrícola. A tot el que sigui buscar cultius alternatius, hi donem suport al 100%. Ja sigui la trumfa d'Andorra, ja siguin les plantes medicinals... En paral·lel, tenim la cabana ramadera que, com a mínim, volem mantenir i, en la mesura que sigui possible, potenciar-la.

-¿Com es pot potenciar aquest sector agrícola i ramader?

-O bé tenen subvencions de l'Estat o bé se'ls donen les eines perquè puguin desenvolupar unes activitats complementàries que els permetin continuar vivint de la terra.

-¿Per quina de les dues opcions aposta DA?

-Per les dues coses. Les subvencions ja hi són, però hi ha altres opcions...Tot el tema del turisme rural, per exemple, en el qual hi creiem moltíssim.

-L'enquesta del CRES no els era favorable, aquí a Ordino.

-Me la prenc amb molta humilitat. Treballarem perquè el nostre projecte sigui el més votat, però si no és així, cap problema. Es pot treballar igualment amb una perspectiva ciutadana i el que tinc clar és que, des de qualsevol àmbit, es pot aprendre moltíssim.

-¿Què se n'aprèn, d'una campanya?

-És una experiència molt enriquidora. En campanya, pots copsar i escoltar realment tot el que et diu la ciutadania. Amb el porta a porta n'aprens molt. Sovint, la percepció que es té és la de la gent que crida molt, que no és la majoria silenciosa.

-Amb la crisi, hi ha més persones en una situació difícil.

-La crisi amplifica alguns entrebancs del dia a dia. Però el que intentem, des de Demòcrates per Andorra, és no ser fatalistes. Hem d'agafar el toro per les banyes i tornar a crear dinamisme en aquest país.

-¿Com?

-No volem fer-ho augmentant els ingressos. Això ens diferencia dels socialdemòcrates. Perquè a una societat en crisi no li pots fer portar la càrrega fiscal. Això no vol dir que no estiguem d'acord amb la reforma fiscal, però un cop les coses s'estabilitzin.

-¿Com quedaria, aleshores, la reforma fiscal?

-Pensem que la llei del TVA s'ha de fer de cap i de nou –no en direm IVA perquè hem volgut andorranitzar-ne el nom. El grup parlamentari reformista va esmenar de l'a a la z el text que va presentar el PS perquè era una cosa inaplicable. En el seu projecte, confonien l'impost sobre els productes o serveis amb l'impost de la persona, i es creaven situacions estranyes. Segons aquest text, si tenies un comerç o un negoci que facturava menys de 100.000 euros a l'any, no pagaves. És a dir, si vaig a la perruqueria del barri, no pago IVA. Si vaig a Llongueras, sí que pago. Volem un text nou, que fusioni els impostos indirectes en un de sol i amb un tipus modular. El que no tenim previst, de moment, és l'IRPF.

-¿Per què?

-No és que no el vulguem. Però ara no és el moment de carregar encara més els ciutadans. Si ara es crea l'IRPF, ¿qui el pagarà? No seran els assalariats, sinó els empresaris. Perquè no s'abaixarà pas el salari dels treballadors... Això repercutiria negativament en l'economia.

-Si no preveuen augmentar els ingressos, s'entén que pretenen reduir la despesa.

-Es tracta de gestionar els recursos públics amb rigor. On hem d'invertir molt és en turisme. És el que tenim i el que volem que continuï generant activitat. Hi ha projectes que es poden deixar per a un mitjà termini, com ara l'Arxiu Nacional. En canvi, hi ha infraestructures, com el vial de Sant Julià, que sí que s'han d'acabar perquè es tracta de la porta d'entrada del país. Ja hi comptem, amb la paciència dels turistes, però en un món que és tan global hem de ser molt competitius.

-¿Quins són els projectes prioritaris per Ordino?

-Una de les necessitats és que l'Estat faci el manteniment de carreteres. Tenim una estació d'esquí que agrada molt, però que està al nord i s'hi accedeix per carretera. Ja s'hi han fet molts treballs, que va preveure el ministre Jordana i que han permès que la carretera no es talli cada vegada que hi ha una nevada grossa. Però s'ha de fer un manteniment. I el mateix val per a la carretera del coll d'Ordino.

-Una altra prioritat és el centre de salut.

-El que tenim ara és minúscul. Una població com Ordino, que ha crescut tant, mereix una altra cosa. Amb la ministra Rodríguez s'havia pactat una ubicació, però la ministra actual no ho ha tirat endavant. És una de les primeres coses que demanarem al nou Govern. És una qüestió de salut, de benestar i de servei a la parròquia.

Per a més informació consulti l'edició en paper