El candidat del PS-GUPI a la circumscripció parroquial d'Ordino, Franz Armengol, al cap de parròquia. Foto: TONY LARA

Franz Armengol sap què vol dir perdre i guanyar en unes eleccions. A les generals del 2005, 27 vots van separar els socialdemòcrates de la victòria a Ordino, amb una candidatura en què ell ocupava el segon lloc. Fa dos anys, Ordino es convertia en la clau de volta de la primera victòria del PS en unes eleccions generals i Armengol representava la parròquia a la circumscripció nacional, com a número quatre de la llista que encapçalava Jaume Bartumeu. Ara assumeix el repte de batre's a la circumscripció territorial amb només dues llistes i amb la missió de consolidar la victòria del PS-GUPI a la parròquia. Poca broma.

–¿Com porta la pressió d'haver de renovar la victòria amb només dues candidatures?

–Ho visc com un repte i és cert que el fet que hi hagi dues llistes complica les coses. El 2005 amb tres llistes vam perdre per poc, el 2009 amb tres llistes vam guanyar i ara el repte és doble: conservar la parròquia d'Ordino amb només dues llistes. Amb la pressió afegida, a més, d'agafar el relleu d'Esteve López que és un gran candidat i un gran polític. Malgrat la dificultat ens arriben inputs esperançadors i el comitè local està il·lusionat. També cal tenir en compte que al davant tenim persones de molt renom i amb molta trajectòria política.

–¿Com encaren la campanya?

–Sabent que les posicions estan ajustades i que cal fer una bona campanya. Hem descartat el porta a porta massiu i farem un porta a porta on només anirem a veure la gent que ens vulgui rebre per explicar tot el programa o els dubtes concrets.

–Diuen que a Ordino no han de guanyar vostès les eleccions, sinó que les han de perdre els altres...

–Sí, és el risc de fer candidatures com les han fet a Demòcrates per Andorra, que és una barreja de polítics de tendències molt diverses, de trajectòries divergents i històries de molts desencontres. ¿Que els uneix? Suposo que els interessos, però a vegades els desencontres de molts anys pesen encara més. Més enllà de la figura d'Antoni Martí que ho encapçala, no veig que hi hagi un projecte que els uneixi.

–¿Aquestes eleccions poden ser una primera volta de les comunals?

–Tots diem que les eleccions generals s'han d'enfocar en clau general i les comunals en clau comunal, però seria innocent pensar que en aquest cas no van lligades. Hi ha una cosa evident: el factor victòria. Si a Ordino perdéssim les eleccions generals de molt veig difícil encarar les comunals en condicions. Però també és cert que si fem una gran campanya i assolim una victòria a Ordino, ja marca una tendència cap a les comunals i les afrontaríem amb més il·lusió i més convicció.

–¿Això de ser conseller general ha estat més dur del que s'imaginava?

–Sí, ha estat més dur del que em pensava...

–... i més curt, suposo.

–Això segur, perquè la il·lusió era per als quatre anys. La il·lusió la conservo, però ara hi ha el desgast, perquè han estat dos anys molt complicats. Quan veus que hi ha crèdits extraordinaris que s'accepten o es rebutgen en dos minuts, sense entrar al fons de la qüestió, quan veus que lleis importants queden aparcades sense raons convincents... costa mantenir la il·lusió.

–Alguns errors deu haver comès el PS per crear aquesta situació...

–El pacte i l'acord s'ha intentat de totes les maneres. I sí, hi ha hagut errors. Un dels errors ha estat deixar-nos segrestar per un grup minoritari com ApC. Vam fer de tot per buscar l'estabilitat política, perquè ens corresponia a nosaltres que teníem la majoria relativa. Però al davant no teníem una línia clara i ens vam deixar passejar d'un costat a l'altre. L'error va ser creure que l'entesa era possible quan, de fet, només ens volien fer perdre el temps. Després s'ha vist que amb la gent d'ApC, haguéssim adoptat la postura que haguéssim adoptat, l'acord hagués estat impossible.

–¿Quines prioritats s'haurien d'abordar just després del 3-A?

–Una de les qüestions més importants és la del pressupost, portem més d'un any sense un pressupost aprovat. I després hi ha la qüestió de les reformes: caldrà ratificar l'acord monetari i seguir avançant en les relacions amb la UE i els nostres veïns i, més de cara endins, modificar la llei de la CASS per resoldre la situació dels autònoms i donar cobertura als estudiants majors de 25 anys.

–El senyor Martí va dir que no hi hauria ‘guerra' ni per Europa ni pels impostos. ¿Augura això un clima de major entesa?

–Com a mínim així ho espero, però l'experiència d'aquests dos anys demostra que no totes les bones voluntats acaben arribant a bon port. M'explico: he constatat la voluntat dels consellers reformistes de negociar i tirar endavant algunes reformes a la Comissió de Finances i quan els textos arribaven al ple, les intervencions i les votacions eren diferents. Això em fa guardar aquesta reserva: no sempre la bona voluntat política s'acaba traduint en fets. Però bé, és evident que tant Europa com la reforma fiscal són qüestions que no poden canviar de rumb cada quatre anys.

–¿Vostè és dels que troba que el PS ha estat poc d'esquerres o prefereix el pragmatisme?

–Sovint se'ns ha criticat que hem estat més pendents d'Europa i de les reformes econòmiques que no pas de la qüestió social, però no hi estic d'acord. S'han pres mesures innovadores a Andorra, com la prestació per a persones desocupades. Això no s'havia fet mai i s'ha tirat endavant gràcies al Govern socialdemòcrata. Cal tenir en compte, a més, que és molt difícil implementar un programa social avançat amb la situació econòmica que ens vam trobar, la manca de pressupost i el poc suport polític al Consell.

–¿Com s'ha d'abordar l'endeutament dels comuns? ¿S'han de treure competències als comuns?

–No sé qui serà capaç de treure competències als comuns. A més, no és moment d'obrir un nou front de guerra amb els comuns. La situació financera dels comuns i el seu endeutament és una qüestió d'anys i de previsions mal fetes. De la mateixa manera que el Govern ha reestructurat el deute i ara ja no és tot a curt termini ni el suporta tot la banca andorrana, potser també caldrà pensar en una reestructuració del deute dels comuns.

–Des del 2001 el subsíndic ha estat sempre d'Ordino. ¿Li agradaria seguir amb la tradició?

–A l'únic que aspiro és a representar als electors d'Ordino al Consell i a ajudar a continuar amb la tasca del Govern del PS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.