• «Ens hem d'esforçar més en saber comunicar. Ens hem centrat molt en el treball i potser hem deixat de banda les crítiques»
• «El que hem de fer és posar en valor les infraestructures que ja tenim al país i oferir-les als turistes»

La candidata socialdemòcrata, Judith Salazar, amb el poble de Canillo al darrere Foto: TONY LARA

Ha estat coordinadora de Polítiques de Joventut i Voluntariat del Govern socialdemòcrata. Judith Salazar va fer el salt a la política activa l'any 2009, quan es va presentar com a candidata territorial del PS a Canillo. Aquestes eleccions repeteix.

-¿D'on neix la seva vocació política i quina ha estat la seva trajectòria?

-A casa, hem viscut la política d'una manera molt directa des de sempre i és que, abans que nosaltres (la meva germana és consellera de Comú), els meus pares ja estaven en política activa. Suposo que és una qüestió de relleu generacional. A nivell personal, he estat simpatitzant i votant del PS des que ho recordo.

-Sembla que la política, últimament, genera molta desafecció.

-De tota la vida, he tingut la consciència que la política és gestionar el bé públic i que això la converteix en una eina de transformació de la realitat. Aquesta consciència és una de les coses que realment em porten a fer política. Però està clar que hi ha alguna cosa que tradicionalment s'ha fet malament en política. El que sí que hauríem de fer els polítics, una de les responsabilitats que tenim, és crear les eines perquè la gent se senti integrada en la política. Al capdavall, la política regula els afers que afecten cadascun dels ciutadans de manera individual, en el seu dia a dia.

-¿S'ha de promoure una participació més activa per part dels ciutadans?

-Amb la realitat del país, amb els que som, hauríem de ser capaços de trobar mecanismes de participació més directa. Ens falta crear estructures perquè la societat civil participi en la gestió política,des d'àmbits que no siguin necessàriament un partit polític. El que no pot ser és que només se sentin partícips cada quatre anys, ja que això genera una sensació d'incomoditat: «Els polítics només us en recordeu de nosaltres quan són eleccions», et diu la gent. Tenim la responsabilitat que la política sigui, de veritat, una cosa de tots.

-¿En la línia de les taules sectorials creades pel Govern socialdemòcrata?

-Sóc conscient que aquestes taules no són suficients, però sí que són un primer pas. Un bon exemple és la taula de desenvolupament econòmic. En aquesta taula, es van definir un seguit de punts, desenvolupats en accions concretes. Doncs bé, fins al moment, s'han complert el 85% dels compromisos contrets. Penso que això parla per si sol. El Govern ha escoltat la societat civil i ha pres compromisos. Clar que ens ha faltat temps perquè la legislatura ha estat el que ha estat. Sense una eina pressupostària i sense autonomia legislativa…

-¿Creieu que el conjunt de la ciutadania percep la feina feta des del Govern?

-He sentit moltes crítiques al Govern, però llavors dediques dos minuts a explicar com ha anat i la gent et pregunta: «I com és que tot això no ho expliqueu?» Ens hem d'esforçar més en saber comunicar. Ens hem centrat molt en el treball i potser hem deixat de banda crítiques que consideràvem contaminació política. No li hem donat massa valor perquè estàvem convençuts que ens avalava la feina feta. Però queda clar que també hem de ser capaços de comunicar què estem fent i com ho estem fent. Falta comunicar de tu a tu, perquè llavors la gent també ho percep d'una altra manera.

-¿Serà clau el porta a porta?

-El porta a porta és molt important perquè, en la intimitat, pots explicar millor quina ha estat l'acció de Govern. Ens hem aixoplugat en el paraigües de la feina feta i hem perdut de vista que hi ha un altre element, el de generar opinió política, que potser ens ha jugat en contra.

-¿Quina és la proposta socialdemòcrata per a aquestes eleccions?

-Tenim un programa que, en realitat, planteja una acció de govern i s'estructura al voltant de tres eixos, que són un Estat fort, una economia competitiva i un país modern. Són conceptes que estan relacionats estretament entre ells i suposen tenir una perspectiva àmplia per planificar estratègicament, en comptes d'anar improvisant. Ara surt això, ara surt allò...

-En la presentació del programa, va parlar de turisme.

-Vaig parlar de turisme perquè la majoria de la gent de Canillo viu, d'una manera més o menys directa, del turisme. En aquest cas, crec que el que hem de fer és posar en valor les infraestructures que ja tenim al país i oferir-les. Tenim unes infraestructures de qualitat, concentrades en una superfície petitíssima. i els hem de buscar una rendibilitat de cara al turisme. Un exemple és el turisme de congressos.

-¿En quin sentit?

-És un tipus de turisme que a Andorra es pot potenciar perquè hi ha uns equipaments de qualitat i moltes places hoteleres. O el turisme esportiu: al voltant d'un esdeveniment esportiu, es mouen els participants, les famílies... Tot això genera comerç, genera ocupació hotelera.

-El PS vincula el desenvolupament turístic a la protecció del medi natural.

-El que sí que he après tots aquests anys en política és que, si aconseguim que totes les polítiques siguin més transversals, la seva cobertura serà més àmplia. El treball s'ha de fer amb equips multidisciplinaris, amb gent que t'aporti diferents visions d'un mateix tema. Si això ho traslladem al medi natural, és evident que el turisme s'ha de basar, en part, en el nostre patrimoni –també en el patrimoni cultural. I si no cuidem el medi, a la llarga això repercutirà negativament en el turisme.

-¿Està d'acord que cal dotar de més pressupost les polítiques de reactivació del turisme?

-El que no podem fer és assignar més pressupost sense criteri. L'assignació s'ha de fer entorn de programes que tinguin continuïtat, que siguin solvents. El problema és que ens falten anàlisis curoses de la realitat, ens falten dades. En aquest país, les polítiques públiques s'han decidit a partir de la intuïció del responsable de torn. Jo mateixa, com a responsable de polítiques de joventut aquest mandat, m'he trobat que no teníem dades sobre els nostres joves. No sabem, per exemple, quants estudiants tenim a l'exterior.

-¿Amb quin missatge es presenten a la ciutadania?

-Ens vam presentar a les eleccions del 2009 amb una clara intenció de canviar el que teníem, de demostrar que tenim una manera diferent de fer política. Les mateixes premisses les continuem defensant ara. Estem convençuts que, si ens deixen treballar i aplicar el nostre programa, la valoració que en faran els ciutadans, un cop feta la feina, serà positiva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.