• L'economista assegura que el conveni «no és avantatjós» però que és el camí per integrar-se a Europa

El president de l'EFA, Jordi Mora, presenta Alcobé abans de l'inici de la conferència, ahir. Foto: ANA / A. R.

L' economista Jordi Alcobé fa fer ahir un repàs meticulós i extens del passat, present i futur de l'acord monetari rubricat entre Andorra i la Unió Europea. En el marc de la conferència organitzada per l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), l'economista es va mostrar totalment partidari a concretar la rubrica d'aquest acord, una tasca que haurà de realitzar el nou Consell General. Amb tot, però, va plantejar certs aspectes de l'actual conveni que, per ser complicats de poder adaptar al país andorrà o per ser molt perjudicials, caldria intentar renegociar amb la Comissió Europea.

Alcobé va plantejar aspectes com el fet que amb l'acord en vigor, i després del termini de sis anys d'adaptació concedit per Europa, el Govern deixarà de tenir la potestat per limitar o tancar la porta a l'arribada d'entitats bancàries foranes. Aquest hauria de ser un dels aspectes que el nou Executiu ha d'intentar excloure de l'acord segons l'economista, i per aconseguir-ho caldria considerar el compromís contret per carta l'any passat per part de l'alt funcionari de la Comissió encarregat de negociar amb Andorra, Benjamin Angel, en el qual s'evitava el lliure establiment d'entitats bancàries al Principat.

També cal intentar renegociar l'obligada adhesió a l'IOSCO (l'encarregada de supervisar possibles deficiències i conductes fraudulentes del mercat de valors) que planteja el conveni, al·legant que petits estats com Mònaco i o el Vaticà no inclouen aquesta obligatorietat en el seu acord amb la UE.

Finalment, Alcobé va plantejar dos aspectes més que caldria «posar sobre la taula» per intentar renegociar: que els fons andorrans tinguin passaport comunitari; i que el 50% de les monedes encunyades siguin destinades al col·leccionisme (tal i com té el Vaticà). L'actual acord amb la UE fixa aquesta proporció en el 20%,per un 80% que seran destinades a la circulació, d'un total de 2,3 milions d'euros andorrans encunyats. Una proporció del 50% seria avantatjós per Andorra ja que els euros adquireixen un elevat valor dins el sector de la numismàtica, que afectarien positivament les arques de l'estat. Alcobé va posar l'exemple de les monedes del Vaticà, que es poden arribar a comercialitzar per un valor de fins als 1.400 euros.

més obligacions que beneficis / L'economista va reconèixer davant la nombrosa audiència de l'EFA present ahir que l'actual signatura de l'acord té més «obligacions que beneficis», i que no és «massa avantatjosa per Andorra». Amb tot, però, va definir aquesta signatura i els seus procediments posteriors com «la feina bruta» cara una futura integració més completa a la Unió Europea. Els passos, segons Alcobé, són una primera integració a la l'Associació Europea de Lliure Canvi (EFTA, en anglès), integrada actualment per Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein, per posteriorment adherir-se a l'Espai Econòmic Europeu. Les dues associacions faciliten les quatre llibertats essencials de lliure circulació de mercaderies, serveis, capital i persones.

el pitjor encara ha de venir / L'economista va realitzar durant la conferència un ampli espectre de tot el procediment que ha influenciat i impulsat l'acord monetari amb la UE (que va començar al 2003), el qual va definir com «llarg, mogut i polèmic». Amb tot, però, va assegurar que el que ve a partir d'ara «és pitjor», ja que el Principat s'haurà d'adaptar en un termini màxim de sis anys a fins a una cinquantena de directrius que planteja la UE per poder mantenir l'acord. Aspectes com l'increment de l'impost als no residents fins al 30%, l'intercanvi d'informació fiscal automàtic cada sis mesos (i no a demanda d'un tercer país, tal i com es fa actualment), la traducció de tota la normativa europea per adaptar-la a l'andorrana i les pressions de països com Luxemburg i Àustria que contraposen l'aplicació d'algunes de les normatives aprovades a que també les apliquin els petits estats que no formen la UE són alguns dels exemples.

Per a més informació consulti l'edició en paper.