Alcobé: "L'acord monetari serà bo sempre i quan es pugui vincular amb altres negociacions amb la UE"
- L'economista reitera la importància d'entrar a l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
- L'actual signatura "comporta més obligacions que beneficis", assegura
- Mora i Alcove, en un instant de la conferència. Foto: ANA
L'economista Jordi Alcobé ha explicat que des del seu punt de vista només el temps dirà si l'acord monetari entre Andorra i la UE és positiu, però ha incidit en el fet que "l'acord serà bo sempre i quan es pugui condicionar o vincular amb altres negociacions amb la UE que ens puguin ser productives per Andorra", però que si només es veu com a única eina "ens comporta més obligacions que beneficis".
Jordi Alcobé ha explicat, en una conferència organitzada per l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) aquest dijous al migdia, que molta de la feina que es farà per aplicar l'acord monetari "ens pot ajudar per futurs apropaments amb Europa, si volem anar més lluny en aquestes relacions".
Ha especificat que aportarà més beneficis si aquesta relació es fa en el marc de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) que no pas si ha de ser un acord bilateral. Precisament sobre l'EEE ha explicat que és un model de referència per a la comunitat, ja que, segons l'economista, la UE vol que l'acord amb Liechtenstein sigui un mirall per als petits estats. A més, l'EEE, a la llarga, quedarà integrat només per aquest Principat, ja que Islàndia ha demanat l'ingrés a la UE i Noruega també n'acabarà formant part. Tot i això, prèviament, Andorra hauria de passar a formar part de l'Associació Europea de Lliure Canvi (EFTA, en anglès).
Sobre el contingut de l'acord monetari, Jordi Alcobé, ha començat explicant els antecedents a partir del 1997 i ha remarcat que no necessàriament s'havia de signar l'acord per poder fer ús de l'euro com alguna vegada s'ha dit de forma errònia. Ho ha demostrat amb una resposta escrita a una eurodiputada per part del comissari d'Afers monetaris, econòmics i financers, Yves Tibhault de Silguy, en la qual deia l'any 1998 que per a fer ús de l'euro no calia acords.
Després d'una àmplia explicació sobre el contingut de l'acord, així com els deures i obligacions que comporta per cada un dels sectors, Alcobé ha dit que si es pogués renegociar, cosa que ja ha avançat que no és possible, una de les coses que caldria introduir és el compromís contret per carta per l'alt funcionari de la Comissió encarregat de negociar amb Andorra, Benjamin Angel, en el qual s'evita el lliure establiment d'entitats bancàries al Principat.
Altres tres aspectes que al seu parer haurien de renegociar-se és que no s'associï el memoràndum de l'IOSCO; que els fons andorrans tinguin passaport comunitari; i que el 50% de les monedes siguin destinades al col·leccionisme -com té el Vaticà- amb l'evident benefici econòmic que suposaria com a negoci per a l'estat. Alcobé ha destacat la gran complexitat que té per Andorra la transposició entre un i sis anys de les 50 directives i que el seu abast va molt més lluny del simple fet d'encunyar euros.
Jordi Alcobé ha explicat, en una conferència organitzada per l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) aquest dijous al migdia, que molta de la feina que es farà per aplicar l'acord monetari "ens pot ajudar per futurs apropaments amb Europa, si volem anar més lluny en aquestes relacions".
Ha especificat que aportarà més beneficis si aquesta relació es fa en el marc de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) que no pas si ha de ser un acord bilateral. Precisament sobre l'EEE ha explicat que és un model de referència per a la comunitat, ja que, segons l'economista, la UE vol que l'acord amb Liechtenstein sigui un mirall per als petits estats. A més, l'EEE, a la llarga, quedarà integrat només per aquest Principat, ja que Islàndia ha demanat l'ingrés a la UE i Noruega també n'acabarà formant part. Tot i això, prèviament, Andorra hauria de passar a formar part de l'Associació Europea de Lliure Canvi (EFTA, en anglès).
Sobre el contingut de l'acord monetari, Jordi Alcobé, ha començat explicant els antecedents a partir del 1997 i ha remarcat que no necessàriament s'havia de signar l'acord per poder fer ús de l'euro com alguna vegada s'ha dit de forma errònia. Ho ha demostrat amb una resposta escrita a una eurodiputada per part del comissari d'Afers monetaris, econòmics i financers, Yves Tibhault de Silguy, en la qual deia l'any 1998 que per a fer ús de l'euro no calia acords.
Després d'una àmplia explicació sobre el contingut de l'acord, així com els deures i obligacions que comporta per cada un dels sectors, Alcobé ha dit que si es pogués renegociar, cosa que ja ha avançat que no és possible, una de les coses que caldria introduir és el compromís contret per carta per l'alt funcionari de la Comissió encarregat de negociar amb Andorra, Benjamin Angel, en el qual s'evita el lliure establiment d'entitats bancàries al Principat.
Altres tres aspectes que al seu parer haurien de renegociar-se és que no s'associï el memoràndum de l'IOSCO; que els fons andorrans tinguin passaport comunitari; i que el 50% de les monedes siguin destinades al col·leccionisme -com té el Vaticà- amb l'evident benefici econòmic que suposaria com a negoci per a l'estat. Alcobé ha destacat la gran complexitat que té per Andorra la transposició entre un i sis anys de les 50 directives i que el seu abast va molt més lluny del simple fet d'encunyar euros.