• El candidat de DA proposa rebaixar de 215 a 200 milions la despesa corrent i fer inversió per 66 milions

Amb les coses de menjar no s'hi juga... ni s'hi discuteix. Si dimarts era el cap de Govern en funcions i candidat del PS, Jaume Bartumeu, qui oferia un futur pacte d'Estat als demòcrates sobre les relacions amb amb la UE, ahir el candidat demòcrata, Toni Martí, recollia el guant i assegurava que Europa i la fiscalitat no seran cavall de batalla en la propera legislatura.

El candidat de DA va fer ahir la seva primera aparició estel·lar de la precampanya: tot un matí –aquests Matins que organitza l'ANA– per a ell sol. I es va presentar davant la societat civil vestit amb les seves millors gales de moderació, amb un discurs dolçament desendreçat –fresc, que dirien els assessors de comunicació que parlen sovint com els peixaters–, amb unes matisacions fines com la fulla d'un bisturí i, a voltes, una ambigüitat deliciosa. Dotet en estat pur. Criticar amb elogis és gairebé tan difícil com elogiar amb crítiques i Martí ahir ho va fer amb mestria: Va aplaudir l'oferta de pacte d'Estat sobre Europa formulada per Bartumeu, però va proposar anar encara més enllà i no limitar-lo al PS i DA, sinó estendre'l a tota la societat: als empresaris, als treballadors... Tot plegat per aconseguir allò del que tothom parla: l'homologació diferenciada, concepte que tendeix a l'oxímoron i que resulta d'allò més atractiu.

Un pacte d'Estat que ha d'incloure Europa i la fiscalitat. En aquest sentit, el candidat de DA va assegurar que la prioritat legislativa ha de ser aprovar la llei de l'IVA. Ells en diran TVA, que sona més bon chic, bon genre; i ja estrany que l'afrancesat Bartumeu no hagi sucumbit a aquest esnobisme. En dirant TVA, però serà «un IVA clàssic», basat en el projecte de llei existent (text liberal reelaborat pels socialdemòcrates i esmenat pels reformistes). Però vaja, la conclusió és que el cicló Martí ha aconseguit fer caure del cavall –tots alhora, units– els exmembres d'ApC que no volien l'IVA i els de CR que van contribuir a endarrerir-lo.

També hi va haver lloc per al Martí polític de carrer, fins i tot en parlar dels altisonants temes d'Estat: el candidat de DA va anunciar la creació d'una oficina d'assessorament tributari per informar al ciutadà –als autònoms i empresaris– sobre les noves lleis i la seva aplicació.

I el tema estrella de la campanya no podia faltar: el precari estat de les finances públiques. Ara que el PS ja no ens recorda dia sí i dia també allò de la fallida tècnica, Martí va enfocar el problema sense maximalismes: Reduir la despesa de funcionament de 215 a 200 milions i mantenir un ritme d'inversions de 66 milions d'euros anuals. Però això no anirà en detriment dels funcionaris: «Diguin el que diguin als passadissos del Govern, no desmantellarem els avantatges dels funcionaris». Compte, que la majoria vota.

Modificar la llei del sòl / És cosa provada que a mesura que avança la secularització de la societat i cau en desús el sagrament de la confessió, les persones necessiten altres vàlvules per deixar anar llast. I els candidats a les eleccions semblen haver trobat en Els Matins l'indret ideal per escenificar l'assumpció de la culpa, el penediment i el propòsit d'esmena. Si dimarts Bartumeu es confessava del pecat –pecat col·lectiu dels 28, pecat nacional– d'haver fet una nova llei de la CASS amb mancances, ahir Martí va tornar a entonar el mea culpa per la llei del sòl. La llei del sòl s'ha de canviar, va afirmar el candidat demòcrata, per permetre el pagament fraccionat del 15% de cessió obligatòria i també per introduir alguns règims especials, com el del cas d'un propietari que construeix el seu propi habitatge en sòl urbà consolidat.

Parlar «seriosament» de la cass / El candidat de DA també es va referir als pecats dels altres: a la nova llei de la CASS aprovada per aclamació al Consell –ell no militava a cap dels partits que la van votar– i que no ha fet sinó agreujar la situació de la parapública. Martí va prometre una «taula de reflexió seriosa» sobre la viabilitat del sistema de seguretat social en un moment en què l'Estat haurà d'aportar 31 milions d'euros per cobrir el dèficit de la branca de malaltia d'aquest any.

Però també aquí Martí va ser mesurat, no fos cas que el PS pogués posar el crit al cel contra les temibles tisores de retallar drets socials. No es tracta de retallar prestacions, va assegurar el candidat de DA, ni d'apujar cotitzacions... així l'empresariat tampoc pateix. La «reflexió» va més en la línia de revisar el nombre creixent de baixes, darrere les quals alguns veuen atur encobert, i la de treballar amb el col·lectiu mèdic per contenir la despesa sanitària.

Per a més informació consulti l'edició en paper.