• Papió, Armengol i Bellera protagonitzen ?3 artistes, 3 conceptes' a la sala de Govern

Al cos de l'article veiem Papió amb Llençol, subtil joc de llit farcit de referències personals. A la galeria veiem Armengol, amb la instal·lació Andà i Bellera i Le jardin fêlé, sèrie de campanes amb bombeta de ferro, filferro i tulipa. Foto: tony lara

Ha costat tres anys, tres, que la 6a edició dels Tallers d'art de la Massana veiessin finalment la llum en forma d'exposició. Sí, és veritat que aquesta mateixa instal·lació triple ja s'havia vist en públic: però això va ser... ¡el desembre del 2009, i a París! Aquí, res de res, fins al punt que molts ja donaven aquesta estupenda iniciativa que són els Tallers per liquidada. L'excusa perquè revifin ara, quasi tres temporades després que les artistes enllestissin la feina, és aquell Profund i llarg viatge –herència de Minoves– que es va eternitzar a la sala de Govern i que va hipotecar el programa d'exposicions durant un any llarg. Però sembla que l'espera ha valgut la pena. Vegin, si no, la molt suggerent, sempre subtil i en ocasions delicada –i perdonin les guardianes de l'ortodòxia de gènere– triple proposta conceptual de Meritxell Papió, Aurea Bellera i Mònica Armengol. Un magnífic vaticini, per cert, per a la Biennal: totes tres van presentar projecte per a Venècia, finalment descartats a favor —ja saben– d'Helena Guàrdia i Francisco Sánchez.

Però aquesta és una altra història. La benvinguda a la sala de Govern la dóna Andà, instal·lació d'Armengol a mig camí entre el land art i el ready made. I ens expliquem: l'artista ha plantat al mig de la sala un joc d'aquestes estructures de fusta amb què els pastors construïen antigament les pletes per guardar els ramats, i que si trobéssim a la muntanya passarien absolutament desapercebuts. Ho porta a la sang, diu: els padrins vivien del camp, i d'andàs, ella mateixa n'havia vist fer, de petita. Armengol ha recuperat una tradició extingida –els andàs són avui metàl·lics– i ha convertit el que originalment era una humil estructura lligada a la seva funcionalitat en un objecte artístic que evoca la creixent descontextualització dels elements del passat immediat. ¿Quants dels visitants que desfilaran per la sala, fills i néts de pagesos i pastors, saben que aquestes estructures es diuen andàs?

De la pleta al llit / Papió compareix amb Llençol, tota una altra història: cinc llençols i els corresponents coixins procedents, diu, de l'eixovar familiar amb imatges d'ella mateixa transferides a (o projectades sobre) la tela, i que remeten a un món domèstic, íntim, delicadíssim. Hi veiem l'artista dormint: relaxada, però també inquieta; d'una rotunda presència física, però també inquietantment absent. Amb constants referències a la maternitat, i amb la figura masculina reduïda –sembla– a una pura ombra siluetejada. Llençol converteix l'espectador en una mena de voyeur que assisteix des d'una primera fila al moment més íntim de l'artista i traspua, en fi, un lleuger, regenerador erotisme.

3 artistes, 3 conceptes –així és com es titula l'exposició– conclou amb Le jardin fêlé de Bellera. Atenció en aquesta instal·lació, nou campanes de vidre que evoquen la distribució racional, finalment artificial, del jardí francès del Set-Cents. La campana és la potència creativa de l'home, de l'artista, d'on broten les idees –filferros retorçats, tulipes esplendorosos i, més òbviament, bombetes ara ja fora de tota norma– que poden arribar a desbordar, trencar el continent. Subtil metàfora de la perillositat, o de la tendència centrípeta, o de la radical independència del fruit de la creativitat humana. Bellera, Armengol i Papió proposen tres mirades francament refrescants i (moderadament) transgressores, que s'allunyen afortunadament dels camins suadíssims del gros de l'art que es fa i desfà en aquest país –vegin només la cartellera. Tres mirades que trenquen amb una certa inèrcia, ens reconcilien amb els nostres creadors i conviden a l'optimisme. A veure si no hem d'esperar tres anys més per a la pròxima entrega dels Tallers.

Per a més informació consulti l'edició en paper.