Soulié, durant l'entrevista al camp de neu de la Rabassa-Naturlàndia. Foto: ÀLEX LARA

Frances Soulié (22 de març del 1978), francès de naixement i nacionalitzat andorrà, és internacional per al Principat en esquí de fons des de fa sis temporades. Després de gairebé tot el curs d'hivern competint fóra del país ha vingut uns dies i EL PERIÒDIC D'ANDORRA l'ha pogut entrevistar en exclusiva.

–Ja queda poquet per tancar un nou any. ¿Li queden forces per fer alguna competició més?

–Sí, faré l'Espanyol en uns dies que correré de nou amb la meva germana Laura i el Cerni Cairat en els relleus i tractarem de repetir el podi de l'any passat, que vam quedar segons. Per últim faré també el Francès i al maig ja podré descansar i agafar forces perquè al juny ja comença la preparació de la nova temporada.

–¿Decebut per com han anat els resultats?

–És cert que m'esperava més, sobretot al Mundial que vaig fer el mínim.

–¿Tant l'ha perjudicat el material?

–En l'esquí pot passar si no formes part d'una gran potència com Suïssa o Àustria, que busquen el material perfecte. Aquí no tenim tants mitjans. La neu canvia constantment si neva, si fa sol, si fa fred... i és difícil tenir el material adequat per a totes aquestes variants.

–¿Això no té remei, doncs?

–No, jo porto tres anys amb Salomon, que fan una bona feina però és cert que tenim massa dependència del material. Per això la FAE treballa amb França, que ells lluiten per fer podis en les carreres internacionals.

–¿Fa ràbia entrenar tant per dependre d'altres factors?

–Aquest any he estat en molt bona forma i sé que amb uns bons esquís puc baixar d'un 45è lloc en uns Mundials.

–¿Creu que ha tingut la preparació adequada?

–Si. La pretemporada em va anar bé, tot i que a l'agost no vaig poder córrer ni fer musculació. Al Tour vaig arribar molt bé i als Mundials, tot i que tres setmanes abans vaig tenir grip, més o menys també.

–¿S'ha aficionat al Tour, oi?

–L'he fet dues vegades i és una carrera espectacular que comença en un moment clau [31 de desembre] perquè l'alpí descansa i cedeix el rebombori mediàtic. No saps què se sent quan arribes a la meta... l'objectiu sempre és acabar perquè allà són els millors i la carrera és d'un sacrifici enorme.

–Porta el nom de Mònica escrit en els esquís. ¿Els ha bautitzat?

–Per la Bellucci (riu). La gent els numera i jo prefereixo posar-li un nom perquè no deixen de ser el teu company en les curses.

–¿Serà que es troba massa sol en ser l'únic esquiador de fons sènior de la FAE?

–Hi han moments en que sí que em trobo massa sol. Sobretot en les carreres. Pensa que jo no compto amb l'equip francès, simplement sóc un acompanyant. No tens ningú en carrera que t'animi ni et dirigeixi. És dur. Hi han dies difícils perquè a l'hotel tampoc tens companyia i així passo gairebé tota la temporada.

–¿Viurà una tercera Olimpíada d'Hivern a Sochi?

–Uf! No ho sé, queda massa lluny. És una decisió difícil. Tinc 32 anys [en cinc dies en tindrà 33] i de moment em guanyo bé la vida però tinc una família i són moltes coses més...

–Diu al principi de l'entrevista que al maig tindrà descans i al juny, santornem-hi. ¿Això vol dir que seguirà el pròxim curs?

–Jo estic animat per seguir però veurem quan acabi aquesta si tinc ajuts i el recolzament de la FAE. Però en principi sí, continuaré.

–¿Com està de salut l'esquí de fons andorrà?

–Ha crescut en els últims anys, en aquest aspecte no hi ha queixa. Fa uns anys érem tres i ara som uns quinze.

–¿I hi han joves perquè en un futur tinguem relleu per a Soulié?

–La base és fonamental i aquí tenim neu per entrenar, el problema és que no es pot compaginar amb els estudis. És important implantar l'esquí estudi en la disciplina de fons per poder tenir més esquiadors sèniors en el futur.

–¿Vol dir que ara per ara és impossible que pugui pujar ningú?

–Després de mi la FAE té a Cerni Cairat, que té divuit anys, però competeix molt poc fora quan s'ha de fer el contrari, sortir, fer competicions internacionals com a preparació per poder donar el salt. Ell ara està en una edat clau en la que s'ha de decidir perquè si vols fer esquí de fons d'alt nivell t'hi has de centrar de manera exclusiva, entrenar quatre dies a la setmana com a mínim.

–¿Vol dir que no la FAE no té un substitut per a vostè?

–No perquè tant el Cerni com l'Oriol Gasset, que és del 1997, encara tenen tot un futur per endavant. Dependrà de si volen fer esquí d'alt nivell i de com es preparin.

–¿Continuarà vinculat a la FAE quan pengi els esquís?

–No ho sé, dependrà de la situació. A mi si algun dia em volen encantat, però més endavant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.