• El debut a la fira costarà 200.000 euros; les obres no es veuran fins al 4 de juny

Les obres, embalades i a punt per viatjar a Venècia (al cos de l'article); Sánchez, la ministra Vela, el comissari Sancristóval i Guàrdia, ahir, a la sala de Govern (a la galeria) Foto: TONY LARA

L'aventura a la Biennal de Venecia tindrà continuïtat més enllà de la 54a edició, que s'inaugura el 4 de juny i que suposarà el debut d'Andorra en la fira d'art contemporani més important de totes les que es fan i es desfan. Així ho va confirmar ahir la ministra Susanna Vela en un d'aquests actes amb més pa que formatge a què el ministeri, fins no fa gaire tendent a l'hermetisme, s'ha aficionat els últims temps i coincidint amb la precampanya electoral. Diu la ministra que l'important era debutar, adquirir experiència i agafar el ritme de treball dels italians. «Això ja està fet. A partir d'ara, toca millorar, però he de dir que estem molt, molts satisfets de la feina feta. Hem aconseguit el somni de debutar a Venècia, i no era gens evident». ¿Hi haurà un pavelló andorrà a la 55a edició si els socialdemòcrates renoven la confiança de l'electorat? «N'hi haurà. El 2013 tornarem a Venècia».

De moment, però, el repte imminent és estrenar-se a la Biennal, que ja té lema –ILLUMInazioni-ILLUMInations– i comissària, la suïssa Bice Curiger, directora artística del Kunzthaus de Zúrich. La inauguració oficial serà el 4 de juny, i Andorra –ja se sap– hi debuta al costat d'altres d'altres tres països –Aràbia Saudita, Bangladesh i Haití– i coincidint amb el retorn a Venècia de l'Índia i l'Iraq. La delegació andorrana –integrada pel pintor Francisco Sánchez, que hi presenta L'efímer i l‘etern, i la fotògrafa Helena Guàrdia, amb La ciutat flotant– s'instal·larà a l'església de San Samuele, temple romànic del segle X que s'aixeca al campo San Samuele, a tocar del Palau Grassi i del Gran Canal i –atenció, perquè va ser molt celebrat per l'organització– amb parada de vaporetto al mateix campo. Sánchez, Guàrdia i l'equip tècnic de la delegació –el comissari i crític d'art basc Pedro de Sancristóval, així com el curador, Josep Maria Ubach, juntament amb els responsables polítics del ministeri– hi arribaran entre el 25 i el 26 de maig per preparar les jornades professionals, no obertes al públic, que tindran lloc entre el 31 de maig i el 4 de juny. El pavelló andorrà estarà atès per dues hostesses que s'expressaran en català, italià i anglès, i el ministeri vol organitzar un Dia d'Andorra. Vela va dir que dependria de l'organització; Ubach, més realista, va advertir que «no sé si tindrem arguments econòmics per tirar-ho endavant». Perquè l'austeritat ha sigut una de les premisses del projecte venecià: el pressupost total d'aquesta primera aventura puja a 200.000 euros. La part del lleó –la meitat del pressupost, prop de 100.000 euros– se la cruspeix el lloguer de San Samuele; la resta se n'anirà en la despesa de funcionament: l'edició del catàleg, els salaris de les hostesses, l'allotjament de la delegació andorrana, la publicitat i la neteja de les instal·lacions.

Un documental per anar fent boca / I de moment, això és tot el que es pot saber de la primera participació a la Biennal: les obres de Sánchez i Guàrdia –embalades i dipositades de moment a la sala d'exposicions del Govern– no es podran veure fins a la inauguració, com és norma habitual de la fira, segons Vela, però també per mantenir l'efecte sorpresa i perquè –va insistir la ministra– s'han de contemplar in situ. S'hi quedaran fins al 27 de novembre, i immediatament després tornaran a Andorra per ser exposades a la sala de Govern. El pavelló andorrà es completarà amb la projecció a San Samuele d'un audiovisual on els artistes expliquen les obres amb què hi compareixen. Ahir se'n va projectar només la punteta, que es penjarà de forma immediata a la pàgina web del ministeri. Però només aquesta punteta. El documental sencer tampoc no es podrà veure fins a la inauguració.

Així que sabem el que sabíem: és a dir, que la instal·lació triple de Guàrdia –tres plafons de 2,80 metres cadascun, sota el lema La ciutat flotant– és un recull de fotografies preses a través d'un mirall còncau que inverteix la imatge i amb què pretén captar una Andorra «utòpica», diu l'artista, i que flota en l'espai «com Venècia flota sobre l'aigua». Sánchez, de la seva banda, coqueteja a L'efímer i l'etern –un agran tríptic de 12 metres de llargada– ni més ni menys que amb la física quàntica per indagar en la relació entre observador i realitat: «A través dels sentits percebem només una part de la realitat que no és la realitat, sinó la nostra realitat». ¿Com plasmen sobre la (diguem-ne) tela aquestes declaracions de bones intencions? No ho sabrem fins al 4 de juny. A Venècia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.