• La majoria dels ciutadans destaquen l'amplitud i la modernitat de les instal·lacions

La sala de sessions, plena ahir de ciutadans curiosos que volien conèixer la nova seu del Consell General. Foto: ÀLEX LARA

La jornada de portes obertes del nou edifici del Consell General va generar molta expectació. Van ser nombrosos els habitants del país que van aprofitar l'ocasió de la festivitat dels 18 anys de la Constitució per acostar-s'hi i conèixer les futures instal·lacions del Legislatiu. Més concretament, van ser més de 1.500 els curiosos, de totes les edats i mides, que van acostar-s'hi, superant totes les expectatives, segons van apuntar des de la Sindicatura. Al cap de poc més d'una hora d'obrir les portes, es van acabar els dossiers explicatius de l'obra que s'oferien als visitants i se'n preparaven més còpies. Les famílies van aprofitar l'ocasió brindada per ocupar un escó a l'hemicicle, i els infants corrien amunt i avall per la gran plaça on convergeixen la Casa de la Vall –que continuarà acollint les sessions més tradicionals, com la constitutiva i la de Sant Tomàs– i la nova seu del poder Legislatiu.

La impressió general que s'enduien els ciutadans era positiva, malgrat alguna ensopegada, sobretot a l'entrar a l'edifici, amb un petit esglaó: «és molt gran, bastant bonic i modern», tal i com resumia Guillem Magrinyà, de Santa Coloma. Per a alguns, però, «no era com l'imaginaven», com va ser el cas de Juli Gómez, d'Andorra la Vella, que «esperava que fos una mica més clàssic».

La qüestió de l'espai va ser una de les més subratllades pels visitants. «Feia falta, perquè és molt més gran, tot i que l'altre s'ha de conservar», comentava Eva Vilana, d'Escaldes-Engordany. Malgrat considerar que és un bon equipament, considera una «llàstima» que s'hagi perdut la vista de la Casa de la Vall des de la carretera, encara que des de la nova plaça es vegi «molt bé». Igualment, la veïna d'Escaldes va aprofitar per fer una altra aportació: «trobo que falta verd» a la plaça, algun arbre i una mica més de gespa, potser.

També es va queixar de la pèrdua de la vista de la Casa de la Vall des del carrer de sota Jesús Val, d'Encamp. De fet és «l'única»pega que va trobar a la nova seu del Consell General, tot i reconèixer que «no es pot guanyar sense perdre una part». A banda d'aquest comentari, va considerar que l'edifici «està molt bé i és molt funcional». En aquesta línia, pensa que potser «els permetrà [als consellers generals] treballar de manera més còmoda i agradable». De tota manera, una cosa no té res a veure amb l'altra, i no vol dir que s'arribin a acords amb més facilitat, com recordaven alguns dels assistents. «No sé pas si l'edifici hi ajudarà», va comentar Mercè Ubach, de Canillo. D'altres, en canvi, sí que volen pensar que la nova infraestructura contribuirà a un millor funcionament i sintonia entre les forces representades: «sinó, no ho haurien fet», pensen Juan Arenas i Carmen Céspedes, veïns d'Andorra la Vella, que fa 30 anys que resideixen al país. Per contra, el lauredià Joan Gómez manifestava que «el problema són ells [els polítics] que no es posen d'acord», i afegia que «cal bona avinença entre ells i que mirin i procurin pel país». L'acord polític «no és qüestió d'espai», responia un altre visitant, que argumentava que «si estiguessin més estrets, l'acord arribaria més aviat».

També van ser diversos els que van destacar que l'edifici s'havia «pensat pel futur», com per exemple Guillem Benazet, d'Ordino, o per Canòlich Garcia, de Sant Julià de Lòria, que afirmava que «durarà molts anys». De fet, ja es preveu l'ampliació del nombre de consellers generals fins a 42, el màxim establert per la Constitució. Així mateix, tot i que es preveu que el Raonador del Ciutadà i l'Agència de Protecció de Dades, institucions depenents del Legislatiu, s'ubiquin al mateix edifici, aquestes podrien haver de tornar a cedir l'espai si arriba el dia en què el Consell General es composi per més consellers generals que els actuals 28.

Benazet, que té experiència com a conseller general i ministre, va comentar que a les noves instal·lacions es treballarà «millor i més comòdament, sense dubte». L'exconseller general, i ministre en el govern d'Òscar Ribas, va opinar que «l'altra sala era justeta». De totes maneres, preferiria que l'Executiu s'assegués davant dels parlamentaris i no al costat, perquè així es podria «parlar-los de cara», que de la manera en què està organitzada la sala de sessions «sí que no es trobaran». Així, Benazet defensa un model de parlament com el català, per exemple, on el Govern ocupa la primera fila de l'hemicicle.

Des de la banda dels professionals que hi treballaran, un dels nuncis destacava que l'espai és «molt practicable i digne», i sobretot, «complement de l'altra casa», la de la Vall. Així mateix, es considera que amb aquestes noves instal·lacions es podrà «fer més treball» a nivell internacional, com acollir delegacions d'organitzacions internacionals en les que participa el Consell General, com la Unió Interparlamentària (UIP), l'Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE-PA) o l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia o el Consell d'Europa.

Tornar als orígens / En la documentació que s'entregava als visitant, en la que constava una descripció de les diferents plantes de l'edifici, hi figurava també una explicació del projecte per part dels arquitectes responsables: Ramon Artigues, Pere Espuga i Ramon Sanàbria. En aquest escrit defensen que la nova seu del Consell General fa de «frontissa entre el casc antic d'Andorra la Vella i el nou eixample urbà de Prat de la Creu», i argumenten que el nou edifici i el seu entorn configuren «un tot unitari gràcies als materials emprats», que són la pedra, la fusta i el vidre. En aquest mateix sentit, els arquitectes asseguren que el projecte del nou Consell General «no emmascara el fort component emocional que té la Casa de la Vall», i asseguren que «hem volgut un edifici auster, gens altisonant, que sigui continuïtat de la memòria històrica dels andorrans cap el futur».

En un pla més conceptual, els arquitectes exposen que «aconseguim un edifici participatiu i proper, expressió dels valors del diàleg i de la transparència en la gestió pública, un edifici que el poble pugui sentir-lo seu, com la política a Andorra», amb un vestíbul obert i on el vidre és el material més utilitzat. Però un dels conceptes històrics reprès en la nova seu del Consell General està vinculat a la sala de sessions, que s'ha «ancorat directament a la penya, a la terra, a la imatge dels seus orígens: el Consell de la Terra».

Característiques de l'edifici / Les noves instal·lacions del Consell General, que s'estrenaran a l'inici de la propera legislatura, ocupen una superfície de 16.000 metres quadrats, als que s'han de sumar els 1.300 de la plaça pública guanyada davant de la Casa de la Vall. L'edifici, que en són dos de junts –la Sindicatura, amb la sala de sessions; i el dels grups parlamentaris, on també s'ubicaran l'Agència de Protecció de Dades i el Raonador del Ciutadà–, consta de planta baixa i dos pisos, més el sota coberta –on s'ubica la maquinària de climatització i plaques solars– i quatre soterranis. El vestíbul ocupa gran part de la planta baixa, i la zona administrativa i el registre es troben al primer pis. La segona planta es destina als despatxos de la Sindicatura i sales de treball. Als dos primers soterranis es troba la sala de sessions, que té dos nivells, un per al públic i els mitjans de comunicació. A les plantes inferiors hi ha sales de compareixences i per a reunions de comissions, els despatxos dels grups parlamentaris i l'aparcament, a més de la biblioteca i la sala de producció de televisió, entre d'altres espais.

Per a més informació consulti l'edició en paper.