PUBLICITAT

Neix un lobby per impulsar el mirador del pic de Carroi com a atractiu turístic

  • El projecte, que inclou un telecabina, zona de serveis i un bosc encantat, tindria un cost d'uns 21 milions
ÈLIA ORTS GARRI
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Les vistes que hi ha des del pic de Carroi Foto: EL PERIÒDIC

L'Andorra Think Tank –un grup d'opinió que pretén «ajudar» aportant idees per «generar benestar per ala societat andorrana i aportar noves ofertes de turisme», explotant els recursos de manera sostinguda– ha recuperat el projecte d'unir el centre d'Andorra la Vella amb el pic de Carroi amb un telecabina. Però l'ha ampliat amb la projecció d'un parc a la zona de la Plana –gran part territori de la Massana– que inclouria un gran mirador que es vol que s'erigeixi en una nova icona d'Andorra, com ja són Caldea, el Santuari de Meritxell o les esglésies romàniques. A part del mirador, també es vol construir una zona de serveis, una altra de pic-nic, un Bosc Encantat i un monument a algun personatge històric d'Andorra, com podria ser el gran Carlemany. Els promotors de la idea, que encara no n'han desenvolupat el projecte, calculen que la inversió que s'hauria de fer pujaria als 21 milions d'euros, bastant inferior a propostes presentades amb anterioritat.

El projecte ja el van presentar al Comú d'Andorra la Vella, sense massa èxit. Els líders de l'Andorra Think Tank, Josep Ros i Josep Mundó, creuen que és aquesta administració la que hauria de liderar el projecte, de la mà del Comú de la Massana i del Govern, ja que és la única corporació parroquial que no té un atractiu turístic emblemàtic, com és Caldea per a Escaldes-Engordany, Naturlàndia per Sant Julià de Lòria o les pistes d'esquí per a la resta de territoris.

El complex ocuparia prop de 30.000 metres quadrats. Per a l'edifici d'arribada del telecabina, que sortiria de l'aparcament comunal dels Pouets segons el projecte de l'Andorra Think Tank, se'n destinarien 600 per a la planta soterrada –d'arribada del giny– i 500 per cada una de les dues plantes que tindria l'edifici, i se'n reservarien un total de 1.225. En aquest edifici s'hi ubicarien els serveis: un restaurant, comerços i una sala polivalent. El mirador ocuparia una superfície d'uns 200 metres quadrats i seria visible des de tota la vall. Els promotors volen que esdevingui un emblema del país, que cridi l'atenció dels visitants. També hi haurà una plaça, que connectarà les diferents àrees del parc, amb un monument dedicat a algun personatge o element diferencial de la història del Principat presidint-la. Al voltant de 6.000 metres quadrats es destinarien a la zona de pic-nic i d'esbarjo, amb jocs infantils. El complex també comptaria amb un Bosc Encantat, on enmig dels arbres apareixerien personatges de la mitologia andorrana, com són fades i tamarros o bruixes i altres elements màgics. En aquest bosc, la idea és que les figures siguin pensades i dissenyades per artistes del país, de la mateixa manera que el mirador s'escolliria per concurs entre els projectes que presentessin els arquitectes nacionals.

Malgrat que la intenció sigui que la infraestructura tingui un impacte i sigui visible des de qualsevol punt de la vall central, la voluntat és que s'integri en l'entorn i sigui atractiu. Pel que fa al telecabina, que cobriria un desnivell d'un miler de metres amb un recorregut d'entre 1.750 metres i 2.500 metres, també es vol que l'impacte sigui el menor, i calculen que amb quatre o sis pilones n'hi hauria prou per cobrir tot el recorregut.

Costos i beneficis/ La inversió total rondaria els 21 milions d'euros. La instal·lació del giny mecànic és la infraestructura amb un cost més elevat: 12 milions. Per a la construcció de l'edifici de serveis es destinarien uns altres quatre milions d'euros. Les altres obres tenen previstos costos més menors: pel mirador, que es voldria que una part tingués el terra de vidre per donar la sensació de «volar» als visitants, s'ha pressupostat un milió i mig; pel Bosc Encantat un altre milió; per a la construcció d'un petit auditori a l'aire lliure per acollir concerts i actuacions a l'estiu, uns 250.000 euros; i per a altres complements, una mica més de dos milions.

D'altra banda, la previsió d'ingressos feta des del Think Tank –que reuneix tècnics i enginyers, economistes, juristes, fotògrafs i professionals de diversos àmbits– contempla dos escenaris: un de «pessimista», i un altre de «realista». En el primer cas, es contempla la visita de poc menys de 588.000 persones, que generarien uns ingressos de 4,6 milions d'euros. En aquest escenari, el balanç final seria d'equilibri, ja que les despeses de manteniment i funcionament, comptant d'amortitzar un milió d'euros del préstec per a la inversió, pujarien fins als 4,77 milions d'euros. Els ingressos, comptant que l'entrada tindria un preu mitjà de nou euros i que es cobrarien uns 144.000 euros de l'arrendament del restaurant i la cafeteria per a la seva explotació, i 50.000 per a la utilització de plafons publicitaris al parc, pujarien fins als 4,82 milions.

En el segon escenari, el més «realista», les despeses serien de prop de 5,5 milions d'euros i els ingressos de més de 7,6 milions. En aquest escenari, la previsió d'arribada de visitants és de 902.000 persones. Els portaveus de l'Andorra Think Tank van assegurar que aquestes previsions s'havien fet en base les estadístiques del Govern.

En ambdós casos, el parc estaria obert una mitjana de 265 dies l'any, com a conseqüència de les dues parades tècniques que s'haurien de fer per al manteniment del giny mecànic i per les inclemències meteorològiques.

Previsió de futur/ El projecte del Parc del Carroi podria funcionar després de dos any de treballs, i pels seus promotors «tot el que pot portar és positiu» i per tant és «qüestió que el país entengui que és necessari» per redinamitzar el turisme, que requereix noves ofertes i atractius. En aquesta línia, també s'ha previst una ampliació futura del parc per connectar-lo amb els sectors de Pal i Arinsal de Vallnord, situant així la capital a peu de pistes.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT