• «Amb la pandèmia de grip H1N1 es van fer palesos els problemes de comunicació per part de l'OMS i dels governs»
• «El més important és prendre consciència que no estem tractant malalties, sinó que estem tractant persones»

El doctor José María Martín-Moreno, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella Foto: ÀLEX LARA

El Centre de Congressos d'Andorra la Vella va acollir, la setmana passada, el Fòrum Europeu de Polítiques de Salut, amb l'objectiu de millorar la coordinació dels estats que formen part de la regió europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'esdeveniment marca l'inici d'un seguit de treballs per definir una estratègia conjunta en matèria de salut, que quedarà recollida al document Health 2020. A més de millorar la coordinació interestatal, els 53 països participants tenen clar que les polítiques de salut s'han de planificar tenint en compte els canvis demogràfics i epidemiològics que s'han produït els últims anys, i que cal incorporar les noves tecnologies en la comunicació dels aspectes relacionats amb la salut.

–¿Què és el document ‘Health 2020'?

–Aproximadament cada 30 anys, des de l'OMS es revisen quines són les circumstàncies del món i com afrontar-les. Als anys 80, es va dissenyar l'estratègia anomenada Salut per a tots a l'any 2000, una estratègia ben intencionada, però a la qual li faltaven instruments per poder desenvolupar-se. D'aleshores ençà, han passat moltes coses i el món és diferent. El fenomen de la globalització implica un moviment de persones i productes que té un potencial negatiu –una persona travessa més ràpid el món que el període d'incubació d'una malaltia–, però també un potencial positiu.

–La informació circula encara més ràpid.

–És evident que el món ha canviat també en el terreny de les comunicacions. Ja no només hi ha el missatge que emet el Ministeri de Salut o el Govern del país que sigui. Tenim a l'abast moltes fonts. A banda de la premsa tradicional, que ja existia, internet ha suposat una autèntica revolució, sobretot amb la proliferació de les xarxes socials.

–¿Us ha jugat a la contra, aquest fenomen?

–El problema ve si no entres en aquestes xarxes de comunicació. Aquest és justament un dels aspectes que ens hem de plantejar i treballar millor. Si algú diu a la xarxa que alguna cosa és bona per a la salut i aquest missatge no es rebat amb arguments científics, ens trobem que comença a circular i és molt difícil de contrarestar.

–¿Això és el que va passar amb la grip A?

–Amb la pandèmia de grip H1N1, es van fer palesos els problemes de comunicació per part de l'OMS i els governs. Ni van transmetre bé la informació ni van saber captar bé el missatge que arribava des de la població. Hi havia un estat d'opinió molt negatiu amb les companyies farmacèutiques i arriba un moment en què les mentides parcials, quan són molt difoses, acaben sent percebudes com una veritat. I és que, de tota la informació que circula –en aquest cas, sobre temes de salut– ni tot és cert al cent per cent ni tot és fals. Des de l'OMS, el que cal és entendre la percepció que té la gent. Clar que, a priori, és difícil fer-ho tot bé. Sobretot perquè, en un moment d'amenaça per a la salut, et centres més en les mesures de protecció de la població que no pas en escoltar les inquiteuds d'aquesta població. A posteriori és més fàcil analitzar on has fallat.

–¿La població és més exigent avui que fa deu o vint anys?

–La democratització de la societat ha fet que prenguem consciència que tots som ciutadans, que som nosaltres, en última instància, els propietaris de les polítiques de salut. Ens preguntem el per què d'una mesura o una altra, i volem conèixer les alternatives que existeixen perquè hi tenim dret.

–El canvis no s'han produït només en la comunicació o la consciència ciutadana.

–No, hi ha unes dimensions més tècniques. Començant per la pròpia evolució demogràfica, que és fruit dels nostres èxits com a societat. Tenim una població envellida, amb una taxa de natalitat molt baixa. I la gent que fins ara era atesa per la família, resulta que ara depenen d'una xarxa d'atenció externa. A més, cal tenir en compte els moviments migratoris, que també incideixen en aquesta evolució demogràfica.

–¿Com afecta a la salut?

–Al costat del fenomen demogràfic, hi ha el fenomen epidemiològic. El 85% de les morts a la regió europea de l'OMS tenen com a causa les malalties cròniques no transmissibles. Una denominació amb la qual sóc bastant crític.

–¿En quin sentit?

–Es parla de malalties transmissibles i malalties no transmissibles per parlar de malalties infeccioses i malalties no infeccioses. Però es tracta d'unes malalties cròniques que, en realitat, sí que es transmeten: a través dels mitjans, dels missatges que s'envien contínuament, dels hàbits...

–¿Com s'ha de fer front a aquestes malalties?

–El més important és prendre consciència que no estem tractant malalties, sinó que estem tractant persones. És a dir, es tracta que els sistemes de salut avancin cap a l'atenció integral de la persona, tenint en compte també els aspectes psicològics i allò que anomenem estils de vida: menjar bé, no fumar, no abusar de les begudes alcohòliques... Se suposa que els estils de vida són aquells factors que podem decidir, tot i que hi ha països amb molta pobresa on, per exemple, la població no té la possibilitat de consumir fruita.

–¿Encara estan estigmatitzades, les malalties psicològiques?

–La salut, tal com la defineix l'OMS l'any 1948, inclou el benestar físic, psicològic i social, és a dir, que la persona pugui desenvolupar lliurement el seu projecte vital. En les societats amb un nivell més alt d'estudis, hi ha més tolerència i respecte vers les malalties psicològiques. S'entén que tothom pot tenir un problema. Que algú tingui un problema no vol dir que aquesta persona sigui un problema.

–Durant el Fòrum, es va parlar de polítiques transversals. ¿Què vol dir això, aplicat a l'àmbit de la salut?

–Hi ha polítiques que no estan orientades a la sanitat –d'urbanisme, medi ambient, agricultura, etcètera–, però que en canvi sí que tenen un impacte directe sobre la salut de les persones. Parlem de treballar de manera conjunta, des dels diferents ministeris d'un govern. Quan dissenyem un carrer, estem decidint si les persones amb mobilitat reduïda podran pujar o no a l'autobús. Els horaris laborals, si no ens deixen temps per a la família o per a nosaltres mateixos, ens poden portar a un estat d'angoixa o depressió. L'economia d'un país és important, però la base és que la gent estigui sana. Les polítiques perquè la gent visqui de manera saludable reverteixen en una societat més justa i també en una societat més productiva. Dit d'una altra manera, la riquesa produeix salut, i la salut produeix riquesa. Tot això formarà part de l'estratègia Health 2020.

–¿Quina és la incidència de l'actual crisi econòmica sobre els sistemes sanitaris europeus?

–Varia d'un país a un altre. En alguns països, s'ha optat per racionalitzar la despesa. A l'hora de receptar determinats medicaments, per exemple. S'ha aprofitat per eliminar coses innecessàries. Però és cert que hi ha llocs on hi ha hagut una retallada de serveis que afecta les persones més vulnerables. Hem de reconèixer que, dins de la mateixa regió europea de l'OMS, hi ha unes desigualtats enormes. Hem d'atacar aquestes desigualtats i elevar el nivell dels que estan pitjor. Aquest és també el nostre repte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.