• És 15a després d'una errada a uns metres de meta i es queda sense un podi que semblava a l'abast

Gutiérrez baixa al límit durant la segona mànega de l'eslàlom, ahir a la pista Avet, després d'haver sigut sisena a la primera. A la galeria, la "Mimi", desolada al final de la segona mànega. Foto: TONY LARA

Més de mitja hora després de travessar la meta de la segona mànega de l'eslàlom d'ahir de la Copa d'Europa, a la pista Avet, Mireia Gutiérrez, que finalment va ser 15a, encara plorava. L'andorrana va voler passar el tràngol tota sola, asseguda a la zona reservada per a les esquiadores, en una reflexió profunda per intentar assimilar el mal sabor de boca que li va deixar aquesta segona baixada. A la primera, dues hores abans, havia estat el 6è millor temps, i el ritme que portava a la segona, just abans de cometre una errada que gairebé la va parar a pocs metres d'acabar, permetia somiar amb el podi. Era tot orgull. L'altra representant andorrana, Sofie Juarez, havia abandonat a la primera mànega, i somreia perquè havia baixat «sense reservar res», segons va afirmar, però és que, és cert, la Mimi i la Sofie no tenien els mateixos objectius a aquesta fita amb Soldeu. Per això tota aquella ràbia de la número u andorrana.

En presentar-se al davant dels mitjans de comunicació, després de la cursa, després de pensar i pensar, després de rebre tots els ànims del món, Mireia Gutiérrez no volia treure's les ulleres. Aquell reflexe del cristall incomodava les càmeres de televisió, i finalment va fer una ganyota i se les va treure. Els ulls, a la vista de tothom, evidenciaven la decepció, vermells, inflats... ella estava trista, molt trista. Tremendament trista. La ràbia per l'orgull ferit: «Per mi ser 15a no em serveix de res, era el podi o no era res. Al darrere meu hi ha molta gent, però sobre tot els meus pares...». Contundent, clara, dolguda.

La cursa la va guanyar l'austríaca Carmen Thalmann (impecable: 1min 38,91s), i en el podi la van acompanyar la francesa Laurie Mougel i l'eslovaca Jana Gantnerova. Totes tres eren l'altra cara de la moneda, la felicitat perquè una havia guanyat, l'altra havia estat a prop, i la tercera havia aconseguit el seu primer podi a un eslàlom de Copa d'Europa. Just el que buscava la Mimi.

El director tècnic de la FAE, Carles Visa, minimitzava la ràbia de l'andorrana: «La 15a posició sap a poc, però hem de recordar ara el nivell en què estava fa dos anys, lluitant pel top 20». Per altra part, la tercera visió de la cursa la va donar Sofie Juarez, que a la primera mànega, quan feia front a la part final del mur, va perdre el control. D'ella Carles Visa va destacar «l'actitud» i «com va gestionar la pressió a la cursa». El ben cert és que Juarez patia un tall a la mà -una ganivetada la nit anterior tallant tomàquet- i va fer la prova amb dolor. Sigui com sigui, ella lluita: «Vull començar a entrar en aquest circuit europeu». L'any vinent, la Copa del Món arriba a Soldeu. Hi seran Gutiérrez i Juarez, perquè són «les millors situades», va dir Visa, i perquè tenen orgull, i ràbia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.