• Dos andorrans van denunciar haver d'esperar gairebé 24 hores per embarcar en un avió procedent de Lima de la companyia LAN sense tenir cap explicació de l'empresa aèria xilena i van viure l'ambient crispant

Al cos de l'article, Marta Vidal atén com a podóloga en un nen a un poble peruà, a la galeria, el grup de la tripulació que espera notícies en l'aeroport de Lima. Foto: TONY LARA

Madrid. 17 de febrer del 2011. Marta Vidal i la seva parella, tots dos andorrans, embarquen en un avió de la companyia peruana LAN que opera conjuntament amb Iberia, destinació Lima. Marta és podòloga al Principat i viatjava amb el seu marit com fa cada any per fer turisme i visitar, aquest cop, a la seva germana que treballa en una ONG de Perú. Un viatge atractiu i en què ella tenia previst col·laborar amb el programa cooperatiu durant la seva estada. Fins aquí tot bé.

Les més de deu hores damunt de l'avió d'anada, en aquest cas d'Ibèria, ja van ser un mal presagi. Va ser un viatge molt dur per aquells com aquesta parella que anava per relaxar-se i desconnectar. La tripulació no va acompanyar aquesta tranquil·litat desitjada i Vidal explica que tots anaven borratxos i que no van poder ni descansar.

Al menys l'estada va ser grata, i la parella andorrana va poder gaudir, durant una quinzena, dels paisatges peruans i del coneixement d'aquella terra a través de l'ONG on treballava la germana de la protagonista d'aquest reportatge. «Fins i tot vaig poder ajudar en el treball de cooperació», explica Vidal.

Comença el malson

Per fi, va arribar el dia de tornada, el 5 de març. La parella andorrana va volar de Kuzco fins la capital peruana amb un avió també de LAN. L'arribada a l'aeroport de Lima va ser a les 16.00 hores i a partir d'aquí comença la història de desesperació. L'hora prevista pel vol Lima-Madrid era a les 20.10 hores. Amb tanta antelació, la parella andorrana va aprofitar per reclamar un possible canvi de seients. «Per casualitat ens van acostar als mostradors del checking i va ser aleshores quan ens van dir que l'avió no sortiria fins les 22.30 hores», explica Vidal. Dues hores i vint minuts de retard.

Aquest retard és acceptat pels aproximadament 170 viatgers que formaven la tripulació d'aquest vol. Durant aquestes hores reben alguna explicació dient que el vol té problemes tècnics i que l'avió no sortirà fins la mitja nit. Tres hores i cinquanta minuts de retard. En aquesta segona espera ja es va iniciar un ambient de tensió.

Arribades les 24.00 hores, i sense embarcar, comencen les queixes, reclamen un altre avió. A les 24.45 hores els informen que l'avió no sortirà, sense cap informació que argumenti aquesta decisió. «Aleshores comencem a queixar-nos i a parlar amb altra gent que hi ha a l'aeroport i alguns ens diuen que porten tres dies esperant i dormint a l'aeroport, aquests també volen amb Lan», explica Vidal. La desesperació dels passatgers arriba al seu punt àlgid.

Dia 6 de març. Els més de 170 viatgers comencin a cridar a partir de la 1.00 de la matinada. Primer és la seguretat de l'aeroport la que intenta calmar l'ambient però no va ser suficient i va haver d'acudir la Policia de Lima la que va haver d'actuar.

Mitja hora després els informen que no hi haurà avió que sortirà el dia següent a les 16.30 hores. 20.20 hores de retard. Un dia de treball perdut per a molta gent. Per dirigir-se a l'hotel habilitat, els passatgers van haver de tornar a passar pel control d'immigració per retirar els passaports i recollir les maletes. A la parella andorrana així com a molts altres viatgers els van perdre alguna maleta entre els contenidors de l'aeroport. Unes hores més d'espera per finalment recuperar l'equipatge.

A les 4.30, arribada a l'hotel per almenys, dormir. Al matí els truquin a les 10.30 per anar a recollir-los. Finalment van poder embarcar a les 16:30 hores en el vol Lima-Madrid, però sense la connexió prèvia que tenien molts dels tripulants, com els andorrans fins a Barcelona, qüestió que van haver de resoldre a Madrid.

La unió en la desesperació va aconseguir un centenar de signatures per fer les corresponents denúncies, primer a Indecopi, associació de consumidors a Lima, i després a la corresponent de Madrid.

Els nervis perduts

Vidal va explicar que un dels tripulants davant de la notícia de que l'avió no sortiria fins el dia següent es va alterar i va tirar una ampolla d'aigua i segons alguns testimonis va agafar a una hostessa per la corbata. «Aquest home va estar retés i li van fer una mena de corralito mentre la tripulació embarcava per a què els passatgers no ens rebotessin i van dir que era un perill per a la tripulació, cosa que tothom va negar», va explicar l'andorrana.

La llarga espera, el mal tractament de les encarregades de la companyia LAN «quan anaven a parlar-los el personal es reia de nosaltres», explica Vidal, així com el sentiment de ser enganyats, ha fet d'aquesta experiència de tornada, un malson que ara per ara, retindran en la memòria Marta i la seva parella amb el nom de Lan, una companyia que eliminaran per a futurs viatges .

Per a més informació consulti l'edició en paper.