• La banda del Sevilla tornarà a Encamp amb ?Mená Chatruá' acabat de sortir del forn

AEncamp els va la marxa, això és ben sabut. Així que aquest any s'han estat de subtileses i han tirat pel dret a l'hora de triar el cartell del concert de Sant Joan. El resultat és el retorn de Mojinos Escozíos, que compareixen el 23 de juny al Prat Gran. I a preus populars, com va confirmar ahir la consellera de Cultura, Olga Areny, i com és habitual en el concert de la revetlla. Per als despistats: populars vol dir en aquest cas no més de 10 euros, el que costaven les entrades de Celtas Cortos l'any passat. Els honors seran aquesta vegada per a la tropa de Miguel Ángel Rodríguez, àlies El Sevilla, que van fer el seu debut andorrà al 2007 precisament al Prat Gran –i també amb ocasió del concert de Sant Joan. Aleshores van incloure Encamp en la gira 10 años escozíos. Quatre temporades i quatre discos després, tornen ara amb aquest Mená Chatruá acabat de sortir del forn. Tant, que tot i que el web oficial de la banda diu que és al carrer des de principis de març, ahir era introbable ni a grans magatzems ni a botigues especialitzades.

La bona notícia és que Mená Chatruá trenca aquesta decididament molesta dèria pels títols quilomètrics que els havia entrat els últims temps –recordin només Los novios que las madres nunca quisieron para sus hijas y el novio que las hijas nunca quisieron para sus madres. La dolenta, que això és pràcticament tot el que se sap d'un projecte envoltat de secretisme –ni que estiguéssim davant dels Beatles redivius– i del que només ha transcendit que es tracta d'un (altre) autohomenatge que els Escozïos es tributen a ells mateixos. Ara amb la coartada d'una quinzena de duets que s'han marcat amb algunes de les patums majors (i no tan majors) del pop, el rock i el heavy hispà. Una mena de Papito, vaja, amb una selecció dels (diguem-ne) hits de la banda que ha revitalitzat el rock destraler, litronero i cavernícola hispà. Hi han participat, per exemple, Santi Balmes –«Mola posar-te en un merder del qual no saps ben bé com te'n sortiràs, i gravar amb Mojinos ho és», diu el líder de Love of Lesbian– i Miqui Puig, l'home orquestra de Los Sencillos, que adverteix –no queda clar si amb o sense ironia– que «l'única raó per la qual he acceptar participar en aquest disc és per l'amor que sento per Zippy». És a dir, per Juan Carlos Barja, el baixista de Mojinos.

En qualsevol cas, el que sembla clar és que no hi faltaran ni els modelets impossibles del Sevilla ni els clàssics que garanteixen als Escozíos un lloc de privilegi a l'enciclopèdia del rock rústic hispà, subgènere esperpent amb rot en directe: des de Jerónima fins a Chow Chow, Sexo, furbo y rocanró i –atenció– Ueoh! Els agrada dir que constitueixen la millor banda de rock del firmament hispà. Potser sí. El que és indubtable és que el Sevilla s'ha convertit per mèrits propis en el més semblant a Borat que ha trepitjat un escenari de per allà baix. La cita, ja ho saben, el 23 de juny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.