• Una placa commemorativa a la plaça Príncep Benlloch recorda, des d'ahir, les protagonistes que fa quaranta anys van lluitar per aconseguir que avui les dones puguin votar i ser elegides per a la representació política

Rosa Ferrer pronuncia el discurs d'homenatge, davant de les dones protagonistes de l'aconseguiment de la ciutadania plena, i davant dels representants del Govern i d'altres partits Foto: TONY LARA

El 1968 un grup de dones d'Andorra van aconseguir l'autorització per poder recollir firmes per sol·licitar el dret a poder votar. Porta per porta i explicant-ho a tothom, aquesta quinzena de dones va aconseguir les 350 firmes que eren necessàries. El 4 de juliol del 1969 el Consell General va aprovar per 10 vots a favor, vuit en contra i una abstenció l'informe favorable perquè les dones andorranes poguessin decidir a les urnes. El 1970 es va aprovar el decret i l'any següent, tot just fa 40 anys, Pepita Aguilar, seguida de tantes altres dones, va dipositar la seva voluntat mitjançant el vot.

Fins el 1973 no es va aconseguir el dret al sufragi passiu, és a dir, que les dones també poguessin ser elegides. «Cinc anys de lluita dels primers moviments de feminisme, i en defensa dels drets de les dones», va destacar ahir Rosa Ferrer, cònsol major de la capital, en l'acte en el que es va descobrir una placa dedicada a les dones que van aconseguir la plena ciutadania, en el seu 40 aniversari.

Cinc anys de lluita

Quima Calvó va ser la que va reunir a la seva casa aquestes dones lluitadores. Feien diverses reunions per veure com podien passar a ser ciutadans de primera com els seus marits.

«Abans hi havia ciutadans de primera i de segona, i em va sorprendre que jo havia de ser dels darrers per ser dona», va explicar Angelina Mas, que juntament amb Aguilar i Quim van abanderar els primers moviments de defensa dels drets femenins.

El camí no va ser fàcil. «Primer vam haver d'aconseguir l'autorització del marit, després la dels cònsols –aquesta almenys els homes també l'havien de demanar– i després l'havíem de sol·licitar al Consell General», va explicar Mas.

«Hi havia motius per reunir-nos, en aquells temps la dona estava considerada poca cosa», va explicar Calvó, qui a més va destacar que aquestes reivindicacions eren «una cosa molt forta per a Andorra». Davant d'aquesta iniciativa, els polítics de fa 40 anys les pressionaven advertint que no ho aconseguirien, explica Quima. «Alguna dona no estava convençuda i d'altres estaven fins i tot en contra», va explicar Aguilar, qui va recordar ahir la satisfacció al ser la primera dona que va votar al Principat. Després de 40 anys la situació ha canviat. La representació femenina al poder polític és latent i encara que queden moltes esferes per conquerir, s'ha avançat i molt. Tot i això, el 8 de març es continua celebrant i com diu Teresa Cabanes, presidenta de l'Associació de Dones Immigrants d'Andorra, «per molts anys més, incorporant cada cop més necessitats».

Per a més informació consulti l'edició en paper.