• La riquesa ha baixat en quatre anys el 4%, i l'any passat el benestar es va situar en 2.378 milions d'euros

Des que en el segon semestre del 2006 s'iniciés la davallada dels indicadors socioeconòmics al Prinicipat, l'any passat aquesta es va veure frenada per una reducció mínima del 0,73% del Producte Interior Brut (PIB) amb 2.377 milions d'euros. Aquest fet augura el final del decreixement de l'economia del país durant aquest exercici, segons van explicar ahir en la presentació dels indicadors socioeconòmics avançats de l'any passat des de la Consultoria econòmica de Gerard Martínez.

Aquesta primera xifra oferida del PIB de l'any passat suposa la xifra més baixa dels darrers cinc anys. Tot i això, els percentatges de reduccions s'han reduït any rere any. En concret en els darrers quatre anys la riquesa del país ha baixat el 4,17%.

Si es té en compte un termini més ampli, des del 98 fins el primer semestre del 2006 el PIB ha crescut una mitjana anyal del 5,3%, però a partir d'aquest any i fins l'any passat la inversió va ser a la baixa amb un creixement només de l'1%.

L'economista Gerard Martínez va explicar que aquesta evolució és molt semblant a la dels països veïns, i va explicar que durant 14 anys, des de 1996, els sectors tradicionals econòmics han reduït el seu pes al PIB. Així el comerç va passar de representar el 27% del PIB al 17%, i l'hosteleria va passar del 15% al 10%. Per contra l'administració pública, ha incrementat la proporció del 6 al 9%.

Durant l'any passat el PIB per càpita va baixar l'1%, situant-se en 33.099 euros, 3.301 euros menys que en el 2006. «Mentre que el PIB van baixant rapidament, la població s'incrementa l'1'1%, i el nombre d'assalariats baixa el 5,5%, els comptes de la seguretat social es posen en perill perquè cada cop més hi ha menys gent que cotitza i més número de beneficiaris», va alertar Martínez.

El PIB que ofereix aquesta empresa s'ha calculat seguint un procediment que contempla la massa salarial que es declara a les estadístiques de la CASS de cada un dels sectors econòmics. Es tracta d'una fórmula que també fa servir l'agència internacional de notació financera Standard& Poors. Els càlculs d'aquesta consultoria se situen al voltant dels que ofereix el Govern, la Cambra de Comerç o algunes entitats bancàries, amb algunes variacions.

PREVISIÓ PER AL 2011/ Donat aquest canvi de tendència amb el fre posat a la línia descendent del creixement econòmic, per aquest any es preveu «un lleuger creixement», tot i això des de GM consultors manifesten que aquest creixement no ha de dependre dels factors externs. «No podem esperar, com sempre, que s'incrementi la demanda exterior, aquest creixement també ha de dependre de les decisions que prengui l'estat», va explicar Martínez.

Durant els darrers 14 anys l'únic sector que ha crescut ha estat el financer, els tradicionals han baixat el seu poder econòmic. Per aquest motiu l'economista andorrà apunta com a solució la promoció turística del patrimoni natural perquè el PIB s'incrementi aquest any.

L'11% MENYS DE TREBALLADORS/ Un altre indicador socioeconòmic que retracta el moment de crisi és el de la massa salarial. En els darrers quatre anys el nombre d'assalariats s'ha reduït en l'11'6%. L'any passat en concret va baixar el 6,5%. Per sectors el més afectat ha estat la construcció, que des del 2006 ha vist reduït el seu nombre de treballadors en el 35%. L'any passat la disminució va ser del 17%. En hoteleria i comerç els treballadors que van deixar de treballar van ser el 15%.

Si es té en compte un escenari més gran dels darrers catorze anys el nombre d'assalariats de l'administració pública ha augmentat el 70%, per la seva banda, el sector immobiliari i de serveis empresarials va triplicar el nombre d'assalariats.

El salari mitjà va pujar l'any passat el 2,35%, mentre que en l'administració pública ho va fer el 5% més.

En 14 anys el salari mitjà global va augmentar el 30%, el de l'administració pública el 20% de més i el del sector financer el 50%.

LES PERNOCTACIONS PUGEN EL 9%/ Tenint en compte que el Turisme és un dels principals motors de l'economia del país, val a dir que l'any passat es va reduir en el 6% el nombre de visitants, quatre punts percentuals menys que en el 2009. Des d'aquest estudi d'indicadors socioeconòmics s'indica que el 80% dels visitants que venen a Andorra són excursionistes que no pernocten al país. Tot i això el número de pernoctacions es va veure incrementat en el 9% el passat exercici. En els darrers 10 anys el nombre màxim de visitants es va assolir al 2004 fregant la xifra de 12 milions de visitants.

Entre el 2002 i el 2010, les pernoctacions s'han vist reduïdes en el 44%.

MÉS MATRICULACIONS/ Tot i que el nombre de matriculacions aconseguit l'any passat encara està per sota del nivell de 1996, en el 2010 s'ha produït un canvi de tendència que es va iniciar al 2006 amb una davallada important. Aquest és un punt més que demostra que els brots verds poden mostrar-se en l'actual exercici.

La venda de vehicles d'ús domèstic és la que ha aconseguit aquest canvi de línia, ja que els d'ús professional han continuat baixant.

LES IMPORTACIONS DRECREIXEN MENYS/ Les importacions que venen disminuint des del 2006 es van veure reduïdes l'any passat però en un percentatge molt inferior a les comparatives dels anys anteriors. Una qüestió que com la del PIB fa avançar que aquest any podria produir-se una lleugera recuperació en aquest aspecte.

Després d'assolir el seu màxim al 2004, les importacions han disminuït cada any situant-se a nivells similars als del 1996.

Per a més informació consulti l'edició en paper.