• El cap d'Afers Econòmics explica la laboriosa tasca que li queda pendent a Andorra

Benjamin Angel. Foto: ANA / A.R.

Benajmin Angel és el cap d'unitat de la direcció general d'Afers Econòmics i Financers de la UE. Ha estat l'encarregat d'encapçalar per la part comunitària la negociació de l'acord monetari amb Andorra, i va ser qui el passat 10 de febrer va rubricar el text conjuntament amb l'ambaixadora Eva Descarrega per la part andorrana. En una conversa amb l'ANA, Angel repassa alguns dels aspectes més controvertits de l'acord, però sobretot la laboriosa tasca que Andorra haurà de fer a l'hora de transposar les 52 directives que inclou l'acord. A aquestes caldrà sumar-ne ben aviat una vintena més en matèria financera que la UE té previst aprovar en breu. L'adopció del memoràndum Iosco, el paper de l'INAF i la comparació amb els acords d'altres petits estats, són altres aspectes tractats. Angel va assenyalar que per a Andorra la tasca de transposició de la legislació que implica la signatura de l'acord monetari amb la Unió Europea «serà molt significativa tenint en compte l'amplitud dels textos a integrar».

Angel es refereix al fet que l'acord contempla 52 textos –entre directives, modificacions, reglaments i recomanacions– a més del memoràndum Iosco; però també al fet que a més «ara per ara hi ha vint projectes de textos que s'estan discutint al Consell de la UE» i que s'hauran de transposar en el moment que s'adoptin, ja que amb l'acord, «Andorra s'ha compromès a transposar a més dels textos de l'Annex tots els que la UE adopti en aquest àmbit en el futur i d'acord amb el calendari contemplat per la UE en cada nova directiva o nou reglament».

Aquest alt volum de directives i reglaments pendents d'aprovació ve donat per la prioritat que els dirigents comunitaris donen al tema financer «arran de la crisi i de la vulnerabilitat que ha sorgit en molts dels Estats membres», segons Angel.

L'alt funcionari d'Afers Econòmics i Financers europeu avisa que no es farà «cap excepció per Andorra i s'aplicarà els mateixos procediments» que el que es fa pels altres Estats, en relació a les pautes de la transposició en dret andorrà de les directives i els reglaments.

Aquest procés es preveu llarg, val a dir que directives com la relativa en exigències en capital, tenen unes 400 pàgines i, «tenint en compte de la capacitat reduïda de l'Administració andorrana per fer front a aquesta normativa», Angel diu que el més senzill «seria transposar els textos, fer un tallar i enganxar de les directives i els reglaments, andorranitzant-los una mica, més que no pas elaborar la vostra pròpia legislació», va dir. Aquest mètode ha estat utilitzat per Romania o Bulgària «adoptant els textos comunitaris en dret romanès i búlgar en blocs». Angel evidencia que la posada en marxa de l'acord necessitarà molts esforços, molts mitjans i que caldrà augmentar-ne els recursos.

Els procés per adoptar les directives comunitàries de l'acord passa primer de tot perquè Andorra presenti els projectes -ja siguin inspirats o copiats de les directives- a la CE. Aquesta els examina i verifica si s'adeqüen a les disposicions comunitàries. Si no és així, els retorna perquè Andorra inclogui les modificacions als textos. Un cop fetes les modificacions l'Executiu andorrà haurà de retornar a la Comissió perquè en doni el vistiplau definitiu. Només aleshores el Govern ja els podrà trametre al Consell General per a la seva aprovació i adopció definitiva.

Iosco i INAF / Un altre dels aspectes més controvertits ha estat associar a l'acord monetari la signatura del memoràndum Iosco. Angel explica que la demanda parteix del propi Iosco queixant-se de no comptar amb la cooperació bancària andorrana, és a dir, aclareix que quan un «client d'un banc andorrà tenia títols financers problemàtics i estava sota sospita de les autoritats dels mercats de valors d'altres països, Andorra no comunicava res».

«Aquest acord és solament un MOU (Memoràndum of Understanding), un protocol d'entesa amb un intercanvi d'informacions entre autoritats de mercats de valors», va precisar Angel. A Mònaco i al Vaticà no els cal l'Iosco, ja que un està supervisat per l'autoritat bancària francesa i l'altre no té bancs.

Amb Mònaco en els propers dies es renegociarà l'acord el 2002, a la primavera podria estar enllestit i «serà molt semblant a l'acord rubricat amb Andorra, llevat del fet que la Comissió bancària francesa supervisa els bancs monesgascs, pel que moltes de les tasques que l'INAF haurà d'assumir, no tindran raó de ser a Mònaco».

Per a més informació consulti l'edició en paper.