• La negació dels socialdemòcrates a atorgar una plaça de garantia per al Consell General, l'escull decisiu

Ferran Goya i David Rios, amb Antònia Escoda i Jael Pozo. Foto: TONY LARA

ahir va ser un dia frenètic pel que fa a les converses destinades a tancar files. Tant a la vessant socialdemòcrata que pilota Jaume Bartumeu com a la gran coalició centrista liderada per Antoni Martí. Tot això mentre el líder d'ApC, Eusebi Nomen, va iniciar la recollida de signatures per si ha d'activar el pla B, és a dir, presentar llista pròpia. La notícia més destacada, o si més no la única que va transcendir a nivell oficial després d'un dia en què tot apuntava a aquest desenllaç, va ser el trencament de les converses entre el PS i els Verds, després que no s'arribés a un acord en la col·locació d'un ecosocialista a la llista nacional i, conseqüentment, la formació que lidera Antònia Escoda no tingués la garantia d'entrar al Consell General. Una garantia que, de fet, era la que havia conscienciat als Verds per pactar per primer cop amb el PS.

Al vespre, el PS va emetre un comunicat en el qual concretava que havia donat per «tancades» les convereses amb els Verds «de cara a una possible coalició electoral». A l'argumentari hi havia la següent afirmació: «Front a les coalicions caòtiques i les plataformes inestables i efímeres basades en l'ambició de poder, en els interessos i en el curt termini, el Partit Socialdemòcrata, des de la responsabilitat d'un partit de Govern, ha de fonamentar els seus compromisos amb la societat andorrana i no amb les ambicions dels partits». Amb aquesta rotunditat, El PS va assenyalar que la seva estratègia «ha de partir d'un compromís social i no un compromís de partits». En definitiva, el PS va decidir «no cedir a les exigències de presència en les llistes electorals proposades pel partit dels Verds d'Andorra».

Aquestes exigències eren, bàsicament, les que figuraven al comunicat difós immediatament després al del PS: «Els Verds d'Andorra vam efectuar una contraproposta que consistia en una única representació en posició elegible a la llista nacional, renunciant a totes les altres demandes». És a dir, la quarta o cinquena posició, prescindint fins i tot de la presència a dues territorials –la d'Encamp per a Antònia Escoda– si s'assolia aquesta fita, al temps que renunciant a un posicionament de Josep Mas entre el 7 i el 9 de la mateixa llista. «En no obtenir resposta, donat el calendari i la impossibilitat d'acostar posicions, el Partit Verds d'Andorra dona per conclosa la negociació», va concloure el comunicat, confirmant el trencament.

un final inesperat / La «bona sintonia» destacada inicialment per representants del PS i els Verds, així com la consciència de l'objectiu bàsic d'entrar al Consell per part dels Verds, feien augurar un pacte. Aquest rotatiu ja va destacar que el pacte no estava 100% tancat, doncs faltava el significatiu serrell de l'encaix a la llista. Finalment, els Verds apostaran per mantenir la seva identitat abans que perdre militants disconformes amb el pacte i tot al temps que fora del Parlament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.