• Lamenta que el Comú acollís la presentació de 'Jesucrist era marica' perquè «ataca el sentiment de molts ciutadans»

Jair Domínguez i el cos del delicte, Jesucrist era marica, el 8 de febrer al Centre de la Cultura Catalana Foto: TONY LARA

No volia entrar en polèmica, diu l'arxispreste de les Valls, Ramon Sàrries. Però l'hi ha obligat la indiscreció del cònsol d'Escaldes, Antoni Martí, que va admetre ahir en una entrevista emesa per AD Ràdio haver rebut una carta on l'arxiprestat li recriminava la presentació de Jesucrist era marica –ja saben, el recull de relats del guionista barceloní Jair Domínguez– sota el paraigües de la Capital de la Cultura Catalana. L'acte va tenir lloc el 8 de febrer a la biblioteca comunal d'Escaldes. I el cert és que aleshores va passar quasi desapercebut. Fins que el cònsol va revelar ahir a micròfon obert que a l'Església «no li ha caigut bé» –aquestes van ser les seves paraules, segons informa l'ANA– que el comú acollís la presentació.

En to de desgreuge, Martí hi va afegir que l'Església, «que constitucionalment té un pes enorme, té el legítim dret d'expressar el seu malestar per aquesta presentació literària». Va admetre que el títol del llibre en qüestió –aquest Jesucrist era marica– era «provocador», i immediatament va intentar allunyar la pilota de la porteria –de la seva, és clar– per evitar mals majors: «La capitalitat de la cultura catalana no és aquest llibre». Per si no havia quedat clar, va insistir que mai havia sigut la seva voluntat «generar crispació», informa l'ANA, i es va adornar amb les excuses consabudes: «El Comú té un respecte enorme cap a totes les religions, i de cap de les maneres hi ha hagut cap classe de maldat».

El que no va revelar va ser el contingut de la carta –«Ja he donat les explicacions que havia de donar»–però el cert és que el mal ja estava fet. Sàrries va insistir per activa i per passiva que no volia alimentar cap polèmica –ni amb Martí ni amb l'autor– i es va negar a comentar els termes de la queixa que li havia elevat al cònsol. Ara bé, sí que va desgranar els seus sentiments, tant respecte del llibre com del fet que es presentés a la biblioteca comunal i, sobretot, que es fes dintre dels actes de la Capital de la Cultura Catalana: «Nosaltres vam donar suport a la candidatura d'Escaldes perquè entenem la cultura com una eina de desenvolupament i d'enriquiment personal, no com una arma difamatòria contra els sentiments religiosos de molts ciutadans d'Escaldes i d'Andorra». Sàrries es va agafar en aquest argument per desqualificar el llibre de Domínguez: «M'estimo la cultura catalana, i per això mateix penso que es mereix un tracte millor. Al Comú li demanaria que dediqués la capitalitat a actes realment culturals, i no d'aquesta categoria».

La pedra i la mà / Val a dir que l'arxipreste es va referir en tot moment al títol –«En el contingut no m'hi poso», va dir– i que li va retreure a Domínguez que justifiqués aquest Jesucrist era marica dient que s'havia limitat a plantejar una hipòtesi històrica: «Alerta, perquè si ens posem a fer hipòtesis, tots en podem sortir molt malparats». Finalment, i reprenent el fil de l'argumentació, va insistir que «les persones mereixen un respecte, i no un tracte denigratori», i va enviar un sibil·lí missatge: «Creiem que Escaldes, com a Capital de la Cultura Catalana, no hauria d'entrar en aquestes baixeses». En declaracions a l'ANA encara va ser més gràfic: «Que Escaldes sigui realment capital de la cultura catalana i que no faci cosetes d'una volada tan baixa». No va revelar, ja s'ha dit, el contingut de la missiva –«Li vaig escriure una carta personal al cònsol, no a la premsa ni tampoc al públic»– però sí que va indicar que l'arxiprestat no s'havia plantejat –ni li va plantejar a Martí– retirar el suport a la capitalitat: «Suport li'n donarem sempre. Ara bé, esperem que no es torni a repetir una cosa d'aquestes».

Inesperadament a l'ull de l'huracà, i preguntat per EL PERIÒDIC, Jair Domínguez va exercir de Jair Domínguez i es va confessar «sorprès» perquè, «primer, no sabia que encara existien arxiprestes; i segon, ¿qui li ha fet arribar el llibre? Perquè jo no he sigut» El millor del cas, continua, «és que aquest home no s'ha llegit el llibre. Si ho hagués fet, no diria el que diu. Li sembla un títol gratuït; a mi em sembla més gratuït criticar sense contrastar». Enmig de la tempesta, l'únic que va optar covardament pel silenci va ser el Centre de la Cultura Catalana, organitzadora de la presentació del llibre de Domínguez, i que per boca de la seva presidenta Teresa Cabanas, es va negar a fer cap declaració: «Ens abstenim de qualsevol comentari». Allò tan elegant de llançar la pedra i amagar la mà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.