• Biel Barnils presenta ?L'orgia verbal', una entrevista de 200 pàgines amb l'escriptor, periodista i enigmista català H La independència de Catalunya, la fauna literària i la mort, entre els temes de conversa

Biel Barnils i Màrius Serra sostenen un punt de llibre de L'orgia verbal, entre la presidenta i el secretari del Centre de la Cultura Catalana Foto: TONY LARA

Que l'enigmista Màrius Serra (Barcelona, 1963) tenia dots d'àugur molts ho sospitaven. Però ho va confirmar en un article publicat a La Vanguardia el 4 de febrer, just el dia que s'entregava el Ramon Llull: «Imaginem-nos per un moment que aquesta nit a Palma de Mallorca la gratificació en forma de premi literari nacionalista recaigués en un autor, fins i tot una autora de l'entorn de Ciutadans i que fins ara només hagués publicat en castellà». Dit i fet: com se sap, els 90.000 euros del Ramon Llull se'ls va embutxacar Núria Amat, que complia tots i cadascun dels requisits apuntats per Serra. L'autor de Verbàlia i Quiet es congratulava ahir de la seva capacitat visionària: «Em sembla extraordinàriament positiu que un autor en castellà es passi a la llengua catalana i guanyi un premi com el Ramon Llull». Això obligarà, diu, a revisar molts prejudicis. Per exemple, «el d'aquell polític que avui és diputat al Parlament català i que es defineix com a no nacionalista que ara fa quatre anys, quan vaig guanyar el Ramon Llull amb Farsa, va insinuar que me'l donaven com a gratificació pels meus serveis a la causa del nacionalisme».

Aquest va ser el dard més enverinat que va llançar Serra en la presentació a la premsa de L'orgia verbal (Dau), el tercer grau –o entrevista-riu– a què el va sotmetre el blogger (tintaxinesa.blogspot.com), llibreter (la Tralla,Vic) i periodista Biel Barnils, quinze hores de converses que ha plasmat en les 200 pàgines escasses del llibre. Quinze hores donen per a molt: per parlar per exemple de la (possible) independència de Catalunya, de la mort –Serra va convertir el seu fill traspassat, Llullu, en protagonista de Quiet–, del periodisme contemporani (colonitzat pels mitjans audiovisuals), de la llengua (decadent), de biblioteques (borgianes: la de Serra té 8.000 volums i no, no els ha llegit tots) i naturalment d'enigmes (el llibre acaba amb vint-i-un sucosos enigmàrius).

¿Calia, un llibre de converses amb Màrius Serra? Segons Barnils –i a falta del veredicte sobirà del lector–, indiscutiblement sí. Per una qüestió d'autoestima. Vaja, de la poca autoestima que és el pecat original de la literatura catalana i del país –països, perdó– que la sustenten: «Resulta que aquí tenim molts Màrius Serres. Tenim per exemple Matthew Tree, i Quimi Portet. El país n'és ple. Però el que es porta és anar-los a buscar a Nova York o a Hong Kong. Per torbar els nostres només cal arremangar-se i trobar editor». Val a dir, en aquest punt, que hi ajuda que l'editor sigui el teu germà, com és el cas de l'editor de Dau, un altre Barnils. L'orgia verbal, ja s'ha dit, és la transcripció de quinze hores de converses. Barnils –l'escriptor, no l'editor; i tots dos fills, per cert, del gran Ramon Barnils, ja saben, el d'El lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico– diu que hi ha posat ben poca cullerada, que el protagonista és Serra i que ha retocat el mínim possible, «que el lector no ens llegeixi sinó que ens senti». Una conversa franca, amistosa i sense restriccions. Barnils (Biel) i Serra (Màrius) s'hi retraten per activa i per passiva, i el resultat és un llibre amè, que destil·la química i complicitat. Massa i tot, perquè –com diu Serra– «Barnils i jo dissentim més aviat poc. Coïncidim en quasi tot: fins i tot en el nostre rebuig a la mili: per militar i per espanyola. Disctrepem, això sí, en els gustos femenins: a ell li agraden rosses; a mi, morenes». I tot, des de la convicció que la conversa, diu Serra, «és la manifestació és elevada de la cultura». Si els van les emocions fortes, no se'n vagin a una altra cançó,: tastin L'orgia verbal. L'únic problema és el de tantes orgies: que crea addicció.

Per a més informació consulti l'edició en paper.