• Continuen els esforços dels centristes per tancar pactes a les parròquies; l'elecció del líder clarificaria el futur

Després de moltes reunions i contactes el gran centre –la plataforma que agrupa centristes, exliberals i exsocialdemòcrates de cara a les eleccions anticipades de la primavera– va sortir dijous a la llum pública. El repte, es va dir i repetir fins a la sacietat, és ser present a totes les parròquies amb llistes prou fortes per desbancar els socialdemòcrates i, a la vegada, evitar que es desvirtuï el missatge moderat i renovador. La quadratura del cercle. Mentre s'insisteix en un projecte de país de centre reformista, mentre es fan cants a la puresa ideològica i programàtica, mentre es recorda que no es pot sumar «a qualsevol preu», continua la incansable lluita a les parròquies. Els reticents amb la nova plataforma –que conformen els sectors més clàssics de l'antic PLA– es fan forts al territori. Fa 15 dies, Encamp va caure en mans del gran centre. Ara és l'hora de la batalla de la Massana.

Carles Ensenyat, secretari general d'Units per al Progrés i cap visible del front comú embastat a Encamp, va assistir a la presentació pública de la plataforma centrista dijous passat. La presència del qui va ser primer subsíndic constitucional, Miquel Aleix, va desviar l'atenció d'una clamorosa absència: no hi havia ningú de l'extint Grup Democràtic Parroquial de la Massana, la formació que durant anys va assegurar l'hegemonia dels germans Josep i Antoni Garrallà a la parròquia. Diverses fonts centristes confirmen que el GDP està a prop del gran centre, però que –com molts– està «a veure-les venir».

Tancar un pacte amb l'antic GDP i amb alguns noms rellevants de la família liberal massanenca suposaria una victòria important per a la plataforma centrista, una victòria amb una forta càrrega simbòlica: seria batre el fins ara líder de CR, Joan Gabriel, a casa seva. Si el gran centre tanca un pacte a la Massana s'aplanarà el camí cap a Ordino.

¿De què depèn, doncs, que el front comú centrista acabi quallant a la Massana –i caigui en mans del gran centre– com va passar amb Encamp? En bona mesura, del líder nacional de la plataforma, de la gran incògnita que envolta encara el projecte presentat dijous. Dels sis noms presents a la taula de l'Art Hotel n'hi ha tres que sonen amb una força insistent: els de l'exmilitant del PS, Jordi Cinca, el cònsol d'Escaldes, Antoni Martí, i el de Canillo, Enric Casadevall. Segons fonts properes a les negociacions, el nom que rebria més acceptació a la Massana és el de Martí. De fet, l'actual cònsol escaldenc és qui té més força per imposar-se als sectors reticents –la majoria d'ells antics companys de partit al PLA.

Cinca, la cara més renovadora i més de centreesquerra d'entre els possibles líders, presenta problemes de digestió en alguns sectors d'algunes parròquies. Casadevall també té possibilitats, però primer ha d'acabar de resoldre problemes a casa seva.

‘Reraguarda' canillenca / I és que el cònsol de Canillo no acaba de ser profeta a la seva parròquia. L'enfrontament amb el sector que lidera Josep Areny posa en entredit les seves possibilitats de lideratge. Si hi hagués un altre candidat, el sector d'Areny podria matisar la seva oposició al gran centre, però amb Casadevall l'animadversió és declarada i insalvable. En aquest sentit, el sector de reticents canillencs preferiria un altre nom de la parròquia per liderar el projecte, el de l'advocat i ministre independent dels governs d'Albert Pintat, Xavier Jordana. Segons fonts centristes, fins i tot Martí o Cinca serien més ben acceptats.

La incògnita d'Ordino / Sobre els centristes també plana l'ombra allargada d'Ordino, la parròquia que va acabar d'inclinar la balança en favor del PS a les eleccions del 2009. L'anunci d'un principi d'acord per una llista conjunta del centredreta a la parròquia no ha dissipat dues incògnites: la primera, que la unitat ordinenca és molt difícil d'assolir i que les tensions continuen sent importants; la segona, saber de qui és aquesta llista. ¿Serà propera al gran centre o acabarà seduïda pels reticents? Fa dos anys, l'ACO i els liberals de la parròquia estaven amb Gabriel. Fa dos anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.