• L'Arxiu Nacional completa la digitalització del fons Plandolit H Les imatges, fins ara inèdites, el consagren com un testimoni privilegiat de la vida quotidiana al país entre el 1905 i el 1931

Al cos de l'article veiem la Farga Areny, 1903-1931. A la galeria, podem observar altre imatges com uns jutges, batlles i consellers o la placeta de Santa Anna al 1905, durant una festa major. També veiem Ordino en una escena de carnaval o la colocacion de la primera pedra de la carretera observada per el bisbe Guitart. Foto: FONS GUILLEM DE PLANDOLIT (ARXIU NACIONAL D'ANDORRA)

Ho havíem vaticinat quinze dies enrere, en la primera entrega de les fotografies inèdites del fons Plandolit conservades a l'Arxiu Nacional, 483 plaques de vidre i nitrats de cel·lulosa datats entre el 1903 i el 1931 que tot just aquesta setmana s'han acabat de digitalitzar: Guillem de Plandolit (la Seu, 1872-1932) va retratar amb ull d'entomòleg i mirada de cronista la vida quotidiana dels andorrans del primer terç del segle XX, un període especialment opac en els arxius fotogràfics locals i que només la incorporació, els últims temps, dels fons Builles i Casa Rossell, havia començat a il·luminar.

La segona i última tongada d'imatges que publica avui EL PERIÒDIC confirma aquella primera impressió: Guillem de Plandolit és un reporter de llarguíssim recorregut, que s'interessa al llarg de tres decennis pels treballs i els dies dels seus parents andosins. Hi ha lloc per als grans esdeveniments històrics, des de la primera pedra de la carretera entre Andorra i Encamp, l'octubre del 1929, amb presència estel·lar del bisbe Guitart, fins als reglamentaris retrats dels molt il·lustres conselleres generals amb vestuari de gala –capa, tricorni i... ¡espardenyes!– i, atenció, la rebuda estratosfèrica –arc de triomf inclòs– als «ylustres delegats» en visita oficial arribats en aquest racó de món per rubricar la concessió de Fhasa. Plandolit també hi serà l'estiu del 1933, en una de les seves últimes aparicions –l'any següent va caure fulminant d'un atac de cor al passeig de la Seu– a punt per certificar el desplegament del contingent de gendarmes del coronel Baulard. Però on Plandolit desplega amb més empatia la seva mirada humanista és en la –diguem-ne– crònica social. I també aquí el do de l'oportunitat que el va acompanyar al llarg de la seva trajectòria li permet aconseguir rars, preciosos documents històrics. Observi el lector l'anunci, aquí dalt, de la primera sessió de cine de què es té constància documental. Som a la placeta de Santa Anna d'Escaldes, festa major del 1905: «Cinematógrafo del paseo. Gran función para hoy». ¿Quin devia ser el títol que es va projectar a la «gran función para hoy»? ¿Va ser una sessió a la fresca, a la mateixa placeta, o en una rudimentària, inimaginable sala de cine?

Documents històrics

Més documents històrics: al fons Plandolit ha aparegut la placa de vidre de l'única fotografia que es coneix de la farga Areny, en actiu entre el 1753 i fins al 1874: una escena quasi bucòlica –atenció a grup en primer terme, mossèn inclòs, i a l'individu que saluda amb el barret a la mà, dalt de l'estructura de fusta encara intacta. La placa revela a més com treballava Plandolit els originals per convertir-los en postals: l'autor va reenquadrar la imatge amb una pel·lícula de cel·lofana, i hi va afegir el crèdit –«Andorra-Ordino. Farga de Areny»– amb una transparència. De fet, i segons el conservador de fotografia...

Continua a l'edició en paper...

Per a més informació consulti l'edició en paper.