• BPA trasllada el ?Gran latent' de Plensa a Escaldes H Martí es compromet a senyalitzar l'obra perquè no passi desapercebuda als vianants de Carlemany H A Prada Casadet ja hi llueixen dues peces més de l'artista català

Martí i Miquel observen Gran latent al nou emplaçament al carrer de Sant Antoni d'Escaldes; a la galeria, els altres dos Plenses públics, al jardí interior de Prada Casadet, a la capital Foto: ORIOL LLAURADÓ

I resulta que ara ens surten Plenses com bolets: ha calgut que BPA traslladi a la nova placeta del carrer de Sant Antoni d'Escaldes, rere la eva seu social a la parròquia, el monumental Gran latent, que des del 2008 tenia plantat als jardins interiors de Prada Casadet, perquè bona part de la ciutadania d'aquest país s'assabentés que teníem un Plensa –¡i quin Plensa!– a la via pública. Encara més: no és que tinguem un Plensa; ¡és que en tenim tres! El buit que ara fa dos mesos va deixar Gran latent a Prada Casadet camí de la seva nova casa –la placeta del carrer de Sant Antoni, un espai de llistons de pedra clara i un banc de granit gris dissenyat per l'arquitecte Stefano Colli– va ser immediatament cobert per una altra escultura de la mateixa sèrie –ja saben: aquestes característiques figures humanes esbossades amb una mena de sopa de lletres d'acer– que, atenció, està a més acompanyada per una altra obra del mateix Plensa, un orant de proporcions menors però d'estampa impactant. En aquesta peça –aquí dalt, al fons i a la dreta– les lletres no estan desordenades i en un caos aparent, com és el cas de la sèrie Latent, sinó que conformen un diccionari gastronòmic –cake, salt, potato, fruit, eggs, asparagus,...– que cobreix com una segona pell el cos de l'home agenollat.

L'existència d'aquests dos nous Plenses va ser revelada ahir pel director general de BPA, Joan Pau Miquel, en la reinauguració de Gran latent al nou emplaçament escaldenc. L'obra forma part de la col·lecció d'art contemporani de l'entitat financera –una cinquantena de peces, amb obra de Tàpies, Barceló i, sobretot, Plensa– i des del 2008 havia dut una vida plàcida, massa i tot, a Prada Casadet. El cert és que no deixa de ser una llàstima que hagin passat fins ara quasi desapercebuts, tant Gran latent com els seus dos germans, que de moment no tenen ni nom ni cognoms. Perquè, atenció, estem parlant d'un dels artistes catalans amb més projecció internacional –recordin només instal·lacions monumentals com ara Crown Fountain (Chicago), The Dream (Lancashire), i El alma del Ebro (Saragossa)–, recentmet guardonat amb el premi GAC dels galeristes catalans, i que al maig plantarà en ple Madison Square Park de Nova York un enorme cap femení de fibra de vidre. Com apuntava ahir el cònsol d'Escaldes, Antoni Martí, «hi ha gent que recorre milers de quilòmetres per veure l'obra de Plensa. I nosaltres en tenim un a tocar de casa».

Sense complexos

No un, sinó tres. Una densitat inaudita, absolutament excepcional. Així que farà bé el cònsol Martí a indicar de forma ben visible –ahir s'hi va comprometre– la ubicació de Gran latent, mig amagat a la placeta de Sant Antoni, a tan sols 10 metres de Carlemany però impossible de veure des de la principal arteria comercial del país. Tampoc no estaria malament –però això ja no és cosa seva– que una placa indiqués in situ el títol, l'autoria i el mecenes dels dos Plenses de Prada Casadet, avui incomprensiblement anònims. Perquè és molt lloable omplir el carrer d'escultura pública –Martí se'n vantava ahir amb legítim orgull– i que la iniciativa privada s'hi apunti amb la generositat de BPA. Però ho seria encara més rematar la feina: tenim tres magnífics Plenses; no els amaguem. Explotem-los, exhibim-los, lluïm-los.

Per a més informació consulti l'edició en paper.