• L'espontaneïtat d'Albert Llovera congrega més de 200 persones a la presentació del seu llibre

Llovera, amb el llibre a la mà, i Carlos Sainz i Cyril Despres al seu costat, ahir durant la presentació Foto: ORIOL LLAURADÓ

El títol del seu llibre ja ho diu: No Limits. Albert Llovera, que no té ni vergonya ni pèls a la llengua ni res que li sembli, i una cara dura de les bones per fer les coses com calen -va convidar Carlos Sainz a l'acte de presentació d'ahir i el va seure al seu costat sense que el bicampió del món de ral·lis s'esperés res més que una presència testimonial-, va aconseguir ahir congregar més de 200 persones i fer-les somriure. Tan fàcil i tan difícil com això. Obert, natural, inconscient a vegades del que diu, parla tranquil·lament de les dificultats que té per conduir amb les mans com les que pateix per tenir un orgasme.

Llovera ha entrat de cap en el món de l'editorial Planeta, que és, com bé diu ell, com si li diuen de conduir un Ferrari. Planeta és un mastodòntic grup que sap com fer les coses grans, i així ahir el que hi havia preparat al Buda per la presentació del llibre no era un acte promocional, sinó una festival del motor, de l'humor i del bon rotllo. Una mena de «ey, gent, ¿què feu que no somrieu més?». Aquest paio andorrà que va en cadira de rodes per un accident esquiant a una Copa d'Europa a Iugoslàvia, assumeix amb tanta espontaneïtat la seva discapacitat que és un exemple per la gent, i pels joves, que també són gent però en formació. I d'aquests hi havia un fum a l'acte, tots mirant a Llovera com un heroi, amb el llibre a la mà i desitjant que els hi firmés. Però si de joves i nens n'estava ple, també la gent gran reia amb el pilot, amb el showman, amb el fenomen editorial del moment, l'home més mediàtic d'Andorra ara per ara.

Perles que va deixar: «Quedar-se a casa pot ser perillós: se'ns pot caure el sostre a sobre»; «estem a aquesta vida per casualitat, així que aprofitem-la»; «sóc un discapacitat de luxe, perquè tinc els braços, tinc els ulls, tinc les orelles, tinc el cap bé...»; «tothom ha de saber el que ens passa a nosaltres, perquè som un més, i ens agrada que ens pregunten»; «a la meva vida faig de secretària, de manàger, de pilot, de puteta, faig una miqueta de tot».

I entre riures i complicitats, estrelles. Carlos Sainz, seriós i encara més mediàtic, però al seu estil de senyor, va dir de Llovera que és «un exemple per a tots», i quan hi va afegir que no havia llegit el llibre, però que garantia que ho faria, Llovera el va tallar sense miraments: «Què guai que diguis això». I més riures. I Cyril Despres, portat pel bon rotllo general, s'hi va afegir al festival: «Això és un podi, i estic molt content de ser tercer», va dir en referència a la taula en què hi eren Llovera, Sainz i el francès. I elogis i firmes de llibres i encaixades de mans i abraçades per tot arreu. Després, motor al pàrquing, la firma de Llovera com a soci del GT Club, espectacle de trial, cotxes esportius de luxe... Aquest Albert, efectivament, és un fenomen. No Limits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.