• Canillo també exigirà que la llista oficial inclogui la doble adscripció dels llocs que es disputa amb Encamp

Bississarri, una de les grafies que Sant Julià vol rescatar de les urpes de la Comissió, que ha optat per Bixessarri. Foto: TONY LARA

Semblava que la vaselina que el Govern havia aplicat la setmana passada al Nomenclàtor –ja saben, desdir-se'n del dictamen de la Comissió de toponímia i acceptar com a oficials els termes Auvinyà, Canòlich i Juberri, seguint (part de) les exigències lauredianes– calmaria els vents de guerra que s'havien girat a l'octubre. Doncs no: el cònsol Josep Pintat va confirmar ahir que Sant Julià portarà a la Batllia l'acta per la qual el Govern va aprovar el Nomenclàtor i n'exigirà la nul·litat de ple dret. De tot el Nomenclàtor o, «com a mínim, de la part que afecta la nostra parròquia. Si els altres comuns hi estan d'acord, no hi tenim res a dir». No es tracta, insisteix Pintat, d'una qüestió «de noms», sinó «de fons»: «Entenem que s'ha vulnerat la llei d'ús de la llengua oficial, que estableix que els topònims els han de determinar conjuntament el Govern i el Comú afectat. En aquest cas, no s'ha fet així».

De fet, i segons la versió laurediana, des del decret del govern Pintat que establia l'oficialitat –entre d'altres topònims–d'Auvinyà, Canòlich, Certés, Bississarri i Muxella, al juliol del 2007, «no hem rebut cap altra notificació de la Comissió de toponímia. No ens han consultat res. Res de res.» Una afirmació que sorprèn, perquè la Comissió està integrada pels caps de Política lingüística i del servei de Cartografia, el titular de l'Institut d'Estudis Andorrans i un representant de cadascun dels set comuns. Des de la Comissió s'insisteix, a més, que es va passar oportuna notificació al comú de Sant Julià de les deliberacions que els afectaven. Val a dir que el cònsol Pintat nega la major, i reconeix a la Comissió una funció «estrictament consultiva, i aquesta, encara molt dubtosa; la decisió només li correspon al Govern i al Comú». El que no pot ser, segons el cònsol, és que si el Comú té la per llei la potestat de dictaminar els noms de les vies urbanes, i el Govern, de la seva banda, «els noms de lloc», es produeixin situacions esperpèntiques com ara que l'avinguda de Canòlich –que queda dintre de les competències del Comú– s'escrigui amb h, mentre que el santuari –sota el paraigües del Govern– s'escrigui sense.

Litigi a la vista / En qualsevol cas, queda claríssim que Sant Julià no n'ha tingut ni remotament prou amb la vergonyant rectificació del Govern, que –amb el molt peregrí argument que la toponímia «evoluciona» perquè és un element «viu», en paraules del portaveu, Bruno Bartolomé– apreciava parcialment el recurs de reposició presentat per Sant Julià i corregia el Nomenclàtor aprovat fa tan sols tres mesos: Aubinyà, Canòlic i Juberri, les grafies avalades pels experts de la Comissió, tornaven a cedir el pas a Auvinyà, Canòlich i Juverri, les formes tradicionals segons el Comú. Sant Julià no en té prou, però ¿què vol, exactament? La nul·litat del Nomenclàtor, ja s'ha dit, i que es respectin les grafies lauredianes aprovades per les ordinacions locals (veure acompanyament).

¿Ha vulnerat la decisió del Govern la llei d'ús del català? Això és el que es ventilarà ara a la seu de la Justícia. I al senyor batlle se li ha girat feina, perquè al recurs lauredià l'acompanyarà un nou patracol que en breu presentarà també Canillo. Aquí, i segons la cònsol menor, Mònica Bonell, es tracta que els topònims litigiosos que es disputen bizantinament Canillo i Encamp –exactament, Costa Rodona, Pleta dels Moltons i els Pallers– apareguin al Nomenclàtor amb la lògica doble adscripció a les dues parròquies –com ja passa amb topònims com ara el mirador del Cap de Rep, el camí del Canal i la Serra de les Solanelles– i no com si corresponguessin sens dubte al terme d'Encamp.

Val a dir que, en la correcció de la setmana passada, el Govern ja va admetre aquesta doble adscricpió al cap i al riu de la Palomera –en endavant, amb la indicació Encamp/Canillo al Nomenclàtor–i també al barranc del Bullidor: «El Govern no pot ignorar que existeix un contenciós amb Encamp sobre aquests llocs i no pot obviar l'adscricpció a Canillo», en declaracions de la cònsol menor a l'ANA. No contenta amb això, Bonet també reclama que els topònims litigiosos que només Canillo ha demanat d'incloure al Nomenclàtor –bassa del Ribaló i Goter– no hi consti la possible adscripció a Encamp. A l'enemic, ja es veu, ni aigua. O ni un topònim al Nomeclàtor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.