• Els grafiters han convertit la porta del temple romànic de les Bons en una pissarra on donen via lliure a la seva incívica incontinència

El porxo de Sant Romà de les Bons, ahir. A la galeria veiem la porta, que els incívics han confós amb una pissarra, i la finestreta, ja totalment opaca.

Foto: TONY LARA

Ho advertia dimarts des d'un diari de la competència el SMS d'un ciutadà justament desesperat: Sant Romà de les Bons s'ha convertit els últims temps en reducte dels incontinents del retolador i de l'escalpell. I no exagera: una colla de gamberros que s'autoanomen Los liantes de Encamp hi ha deixat la seva lamentable, incívica targeta de visita. Ja saben: els noms de tota la tropa –consignem-los aquí per a vergonya seva: Tiago, Alex, Mige, Nayara i Fabio– en vermell i per duplicat, a la porta i als llistons de fusta que protegeixen les finestres del temple. Amb un rudimentari, lamentable dimoniet que demostra –si algú ho dubtava– que Déu no els va cridar pels camins de les belles arts. Que li quedi clar a la posteritat que Los Liantes van arribar fins a les Bons. En fi.

Val a dir que Tiago, Nayara i companyia no són els únics: un o una tal Chadia Pinós –o Piños, o una cosa així– també va aprofitar la visita per aixecar la poteta i deixar-hi la seva pixarada. En negre, que fa més fi. El pitjor de tot és que Los Liantes i Chadia són només els últims –de moment– a descobrir les possibilitats artístiques del porxo de Sant Romà: els marcs de la porta i les teules de guix del terra i de les baranes estan farcides de gravats: un cor per aquí, unes inicials enamorades per allà, una patriòtica, entranyable estelada per fer-ho més nostrat... Alguns es remunten –així ho diuen– fins als anys 70 i 80. I si la desídia i la indiferència de les autoritats s'allarga uns quants segles més, és possible que es converteixin un dia en peces de museu, com el tauler de marro que dos soldats tardorromans van cisellar en una pedra excavada al jaciment del Roc d'Enclar...

Preguntats per EL PERIÒDIC –¿cada quan es netegen els monuments? ¿Existeix un reglament que castigui els actes d'incivisme? ¿S'ha enxampat mai algun dels incontinents?– tant el comú com el ministeri es van fer l'orni, com si fos el més normal del món tenir en aquestes penoses condicions un temple quasi mil·lenari (1164). Val a dir que es tracta d'un cas d'incivisme insòlit –de moment– entre els monuments nacionals, afavorit potser per la ubicació del temple. Però si, com s'ha demostrat, hi ha qui per allà on caga, deixa la merda, les administracions implicades haurien de ser especialment diligents per evitar que Sant Romà es converteixi en un museu del mal gust.

Per a més informació consulti l'edició en paper.