• BPA trasllada al carrer de Sant Antoni d'Escaldes ?Gran Latent', peça d'acer que des del 2009 estava plantat al pati de Prada Casadet
• La inauguració, divendres, amb l'artista barceloní

Vista del carrer de Sant Antoni, des de l'avinguda del Fener, l'única perspectiva des de la qual és visible Gran Latent Foto: TONY LARA

Feia dos anys que duia una vida plàcida, tranquil·la i discretíssima, mig oculta al pati interior de l'edifici de Prada Casadet, a la capital. Però se li ha acabat la tranquil·litat: Banca Privada d'Andorra (BPA), propietària de Gran Latent, ha traslladat l'escultura d'acer del català Jaume Plensa (Barcelona, 1955) fins al cèntric carrer de Sant Antoni, a Escaldes, just al davant de l'aparcament de la seu central de l'entitat financera a la parròquia escaldenca. La (re)inauguració de la peça, que ja llueix a la que serà en endavant casa seva, serà divendres i en presència de Plensa. Els atzars del calendari han volgut que l'artista torni al Principat –l'última visita es remunta a la Universitat d'estiu del 2004– en un dels moments més dolços d'una trajectòria ja llarga i farcida d'èxits internacionals: a principis de febrer va rebre el premi GAC 2011, que atorga el gremi de galeries catalanes, i al maig plantarà al Madison Square Park de Nova York Eco, monumental escultura de fibra de vidre de 13 metres d'alçada inspirada en la nimfa grega del mateix nom.

La peça andorrana és necessàriament més modesta –Escaldes no és Manhattan– tot i les proporcions considerables que gasta: fa158 centímetres d'altura, per 193 d'amplada i 239 de profunditat. Gran Latent s'inscriu en la dèria textual característica de la penúltima etapa de Plensa: una sopa de lletres d'acer que, soldades de forma aparentment aleatòria, conformen la figura d'un herculi home jacent, el cap amagat entre les cames, una mena de pensador rodinià però postmodern i –potser– aclaparat pel pes de l'existència. Una proposta en la línia d'obres com ara Body of Knowledge (Frankfurt), Nomade (Port Vauban) i El alma del Ebro (Expo de Saragossa) i que, ja s'ha dit, havia passat quasi desapercebuda en l'emplaçament original de Prada Casadet.

Pública, però no a la vista

La veritat és que el nou racó que se li ha buscat no és gaire més lluït: tindrà ara a tocar, sí, el brogit humà i comercial de l'avinguda Carlemany, però la ubicació no pot ser més inoportuna, per recòndita i, sobretot, perquè l'única perspectiva des de la qual és possible contemplar l'escultura és venint de l'avinguda del Fener –de l'antic Mort qui t'ha Mort, com si diguéssim. I a més, col·locada contra el mur posterior de l'edifici, la mola d'acer queda sorprenentment empetitida. Des de Carlemany, la via per on circularan la major part dels hipotètics destinataris d'aquesta nova peça d'escultura pública, és impossible veure-la. Un altre aspecte que caldrà tenir en compte és la seguretat: recordem que el comú d'Escaldes va sembrar al juliol Carlemany amb els porquets de la Lalín Pork Art, i que precisament el que obria la rècula, al carrer de la Unió, va ser víctima preferent dels repetits atacs vandàlics que van patir els animalons. Per cert, cap dels agressors no va ser enganxat, i encara menys, multat. Convé també afegir que Noblesse du temps, l'obra de Gaudí instal·lada a l'agost a la Rotonda de la capital no ha patit cap agressió –si més no, que se sàpiga– i que n'hi va haver prou a protegir-la amb una rudimentària barana metàl·lica –no se n'ha sabut mai més res de les càmeres que es van anunciar els primers dies– per impedir que els vianants s'hi acostessin perillosament.

En qualsevol cas, Plensa s'incorpora a la prolixa nòmina d'escultors amb obra a la via pública escaldenca, al costat de Viladomat, Mas, Lavail, Fleissig, Campamà, Dietman, dEmo i Toutain. El que no s'ha acabat de concretar és, en canvi, el projecte La mà de Déu, aquella monumental escultura de Lorenzo Quinn que la galeria Art al Set va plantar l'hivern del 2009 al Parc de la Mola escaldenc. Els 180.000 euros que l'escultor demanava per la mola d'alumini segur que hi devien tenir molt a veure... Amb Gran Latent, per acabar, continua la (saludable) carrera per portar l'art al carrer en què semblen haver-se embarcat els comuns els últims anys, i que –rotondes a banda– ha tingut en la capital i Escaldes els competidors més entusiastes. Ara, a més, amb la complicitat de la iniciativa privada. A veure si li copien la idea, a BPA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.