• L'equip de Peñarroya comença amb dubtes però acaba apallissant el rival (84-57) i se'n va a dormir com a líder

Un moment del partit d'ahir. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Ja podem assegurar que el River està refet de la dolorosa derrota en la final de la Copa Adecco LEB Plata. Allò ja és història al seny del vestidor i es tracta d'una bona notícia perquè l'equip de Joan Peñarroya –com va recordar el tècnic abans del partit d'ahir– no té un altre objectiu que la Lliga, la lluita per l'ascens, i res aliè l'ha de desviar l'atenció.

I no era fàcil afrontar aquest partit. La derrota a la Corunya fa dues setmanes havia fet al River perdre el colideratge, la de la setmana passada en la Copa també havia fet mal i el rival d'ahir, el Santurtzi, no tenia sense res a perdre. El conjunt basc va aguantar el primer quart però després va ser una joguina en mans d'un River demolidor. La catorzena victòria del conjunt andorrà, per un contundent 84-57, el fan anar a dormir com a líder en solitari a l'espera del Clavijo-Fontedoso Àvila d'avui. La pilota està a l'altra teulada i el que és més important, el River ha dit adéu als fantasmes, si n'hi havien, i ha recuperat la fe en sí mateix, si és que l'havia perdut.

Massa tou va començar el cinc de Peñarroya. Es reflectia certa falta d'intensitat, massa fredor que va contrastar amb la intensitat del Santurtzi perfectament dirigit per Mikel Uriz. La connexió del base basc –el jugador més valorat de la categoria, el que més juga, el millor recuperador, el que més faltes rep i el tercer millor assistent– amb l'àgil sostre txec Hampl va espantar ben d'hora. Però amb el Santurtzi al màxim i el River a mig gas la igualtat va ser màxima. Els intercanvis de cistella van ser presents tot el quart fins acabar en 17-17.

DELS DUBTES A LA CALMA / El cert és que existien els dubtes a les graderies d'un poliesportiu amb més de 350 persones, però van ser substituïts per tranquil·litat a mida que avançava el segon període. Tot va començar amb un triple de Santamaria (minut 12, 24-20). El River va despertar de cop i la maquinària col·lectiva va començar a aplanar el triomf. Va ser clau l'encert tricolor des de la línia de 6,75 (4 de 5), la direcció de Santamaria mentre Zamora s'ho mirava des de la banqueta i les ajudes per neutralitzar Hampl i Uriz. El canell de Reichel va fer el que va poder (set punts i dos triples seguits per empatar quan el seu equip perdia 26-20) però no va poder aguantar l'huracà local, que amb un parcial de 17-2 i un temps mort enmig que no va fer més que esperonar el River a apretar més en defensa, va marxar al decans amb un ja còmode i més lògic 45-32.

RECITAL DEFENSIU I DE TRES / Però el millor estava encara per veure. El clímax, els millors moments del River, es van veure en el tercer quart. Perquè els de José Manuel Carrión van sortir decidits a remuntar però ni Uriz, ni Hampl ni el canell de Reichel... es van trobar amb un River insuperable en defensa, amb taps, buscant superioritats contra el que tenia la pilota –tot i que els marcatges eren sempre individuals– i de nou imprevisible en atac. Zamora es va posar les piles i tirava de tres com si hagués de ficar una canica en una piscina. Fins i tot va aconseguir un 3+1. I a nivell de conjunt els números van ser aclaparadors: parcial de 16-2 en els darrers set minuts que suposaven un contundent 67-42 i que convidaven a un final plàcid.

Així va ser, tot i que va jugar més relaxat i malgrat que el Santurtzi, que havia sumat 25 punts entre el segon i el tercer quart, va deixar-se la pell tornar humiliat. Van sortir a la pista Farfán i Oriol Fernández i el final va ser feliç. Molt feliç.

Per a més informació consulti l'edició en paper.